BARCELONA
José M. Expósito

Màrius Rubiralta s’ha referit avui a l’incert relleu generacional del professorat i a la precarietat d’una part del col·lectiu de docents i recercadors com les dues principals preocupacions de la seva candidatura al rectorat de la Universitat de Barcelona. El candidat, que aquest dijous ha presentat el seu programa a la Facultat de Psicologia, considera imprescindible un nou acord de finançament amb l’Administració, però està convençut que aquest només arribarà amb un rector amb lideratge i experiència, perquè, en els últims anys, “amb més docilitat tampoc no s’ha solucionat”.

“La qüestió de la carrera del professorat és gravíssima”, ha assenyalat Rubiralta, subratllant que, a diferència d’altres universitats més joves, la UB és ara quan té un problema de relleu generacional que no es pot resoldre per la via contractual. Francesc Xavier Vila,  aspirant a ocupar el vicerectorat de Política Científica i Política Lingüística de la candidatura, s’hi ha afegit fent esment a la pròxima “descapitalització de la gent que ha liderat la recerca”.

En aquest sentit, Vila ha admès que un dels reptes és “engrescar” els joves investigadors mentre es recupera el circuit de la promoció professional: “No ens podem permetre el luxe d’anar perdent-los any rere any en favor d’universitats estrangeres”. Entre d’altres propostes, Rubiralta ha fet referència a la necessitat de subscriure un acord que deixi sense efecte el límit de permanència de cinc anys com a professorat lector, que, en l’actual context de crisi econòmica, suposa un tap per a la carrera del professorat.

Rubiralta també ha posat l’exemple del PAS, que considera clau “per al canvi i la modernització de la casa”. L’aspirant ha denunciat que es contracta personal temporalment per tapar forats sense que hi hagi una solució definitiva. “És més fàcil fer una bombolla que un pacte”, ha criticat, abans de subratllar que “la universitat té poques solucions internes” més enllà d’aconseguir un nou finançament. “Si algú vol tirar pel terra la universitat pública ho està fent molt bé”.

Alguns assistents a l’acte han posat sobre la taula la manca d’eines i serveis adients per a dur a terme la seva tasca docent o investigadora. Daniel Navajas, comisionat per als centres científics i tecnològics a la candidatura de Rubiralta, ha afegit que “no es pot fer recerca de qualitat si no hi ha serveis de qualitat”, el que també inclou mantenir actualitzats serveis i tecnologies. “S’han de tenir les eines perquè l’eficiència sigui realment alta”.

Durant el debat s’ha plantejat la idoneïtat de l’estructura del 3+2, que Rubirata ha titllat de “perill per a la universitat catalana”. Manel Viader, aspirant a vicerector de Política Acadèmica, ha enumerat alguns riscos: “Econòmics, acadèmics i de desvalorització de les titulacions. Compte amb quedar-nos, per part de les universitats, amb una formació molt inicial i que els màsters es facin en uns altres àmbits”, ha alertat.

Centrant-se en la Facultat de Psicologia, Viader ha dit que és una anomalia que només tingui un títol de grau, tot i que existeix una important oferta de màsters. “Després de 30 anys formant psicòlegs, és moment de pensar en la potencialitat de la facultat per aprofundir en altres disciplines i en els màsters”.