Rubiralta demana que la Facultat d’Educació sigui “un referent en el disseny del model educatiu del país que volem”
BARCELONA
José M. Expósito
Màrius Rubiralta ha encoratjat tota la comunitat de la Facultat d’Educació a fer sentir la seva veu, tant a la Universitat de Barcelona com al conjunt de Catalunya, per convertir-se en un “referent a l’hora de dissenyar el model educatiu del país que volem”. El catedràtic ha destacat la claredat, a nivell intern, i el lideratge, de cara a l’exterior, com a elements claus del seu pla de govern durant el debat d’aquest dimarts amb els altres sis candidats al rectorat que s’ha celebrat al campus Mundet.
“L’educació és un dels pilars del futur. No es podrà fer un nou país català sense un sistema educatiu excel·lent”, ha pronosticat Rubiralta. Assolir-ho passa, segons l’aspirant al rectorat, per aconseguir un consens del sistema universitari. És per això que ha demanat al conjunt de la facultat “que no renunciï a aquest lideratge”.
El debat, moderat pel doctor Sebastián Rodríguez, ha començat amb una anàlisi de la planificació de l’oferta educativa de la universitat i en concret de la Facultat d’Educació. Rubiralta ha fet esment a la desproporció entre els 6.000 estudiants de grau i els 800 de màster (tenint en compte, a més, que prop de 500 corresponen al màster professionalitzador per exercir de professor a la secundària), i ha advocat perquè la Facultat d’Educació decideixi en cada moment quina és l’oferta òptima.
El catedràtic ha insistit en la funció social de la UB, al seu parer “diferent a la d’altres universitats. Aporta cohesió territorial i té un paper d’ascensor social”, ha afegit Rubiralta. “Crec en una Universitat de Barcelona líder per donar un salt important al nivell educatiu de Catalunya”, ha subratllat.
El tema del professorat ha centrat gran part del debat, en què alguns dels participants s’han adherit a les tesis expressades per Rubiralta sobre el Pla Serra Húnter, que persegueix reclutar professorat extern a les universitats catalanes. El catedràtic, partidari d’una revisió d’aquest pla, ha anat més enllà en assenyalar que aquest programa no serveix per a la Facultat d’Educació: “No té cap sentit dir que vindran els millors de l’estranger en un tema de país”.
Els aspirants han coincidit a denunciar la precarietat laboral de part del PAS i del professorat, l’estroncament de la carrera professional i el repte del relleu generacional. Rubiralta ha posat sobre la taula el desequilibri entre l’augment del nombre d’estudiants i la disminució de professors com a exemple que cal ser forts a l’hora de negociar amb les administracions: “Tenim la raó i hem de dir-ho ben alt”. L’aspirant s’ha referit igualment a la figura dels falsos associats indicant que en un termini de quatre anys han d’haver pogut regularitzar la seva situació.
Rubiralta també considera inacceptable que el sistema universitari espanyol hagi acceptat la reducció d’un 30% dels ajuts dels programes FPI i FPU, que considera la benzina del sistema. “I això ha passat davant dels rectors”, ha denunciat.