BARCELONA
José M. Expósito

Màrius Rubiralta ha alertat avui del risc de col·lapse que pateix la Facultat de Medicina, que considera “saturada”. El candidat a rector de la Universitat de Barcelona ha reclamat aquest dijous un tracte diferencial per al centre, donat el seu paper de lideratge durant els darrers 30 anys.

El catedràtic ha manifestat que la facultat ha arribat a un punt de consolidació del projecte que estava planificat, i que durant aquest procés s’han saturat els espais. “El volum de docència que s’hi fa implica unes infraestructures que han quedat petites, però en recerca també hem saturat els espais”, ha radiografiat Rubiralta, avisant que, si no es busquen alternatives a curt termini, aquest “col·lapse” pot repercutir en el paper de l’excel·lència.

“La Facultat de Medicina és la joia catalana. Catalunya té un sistema de ciència i assistència brutal, però el Clínic es la peça clau”, ha assegurat l’aspirant a rector, subratllant que solucionar els problemes d’aquesta facultat no és un tema de responsabilitat interna sinó de país. “S’equivoca qui cregui que Catalunya pot anar molt amunt sense les locomotores que tiren dels vagons”, ha afegit.

Rubiralta ha expressat la seva satisfacció per la col·laboració existent entre els tres campus de ciències de la salut (Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu) i ha destacat la necessitat de “posar Bellvitge com a element fonamental de prioritat estratègica” per evitar que la lluita d’interessos que hi ha al seu voltant faci que la UB perdi influència i la situï en una posició de debilitat.

El catedràtic ha tornat a assenyalar la necessitat de descentralitzar algunes estructures de la UB, especialment en una Facultat de Medicina que representa un percentatge important de la universitat i que, “per la seva potència docent en quant a graus, màsters, doctorat i estudis propis, podria ser una universitat per ella mateixa”.

Concretament, pel que fa a l’Escola de Doctorat, Rubiralta ha recordat que el pes d’aquesta facultat és el 25% del conjunt de la UB, per la qual cosa no té sentit un model centralitzat. “Àrees amb un volum tan gran han de tenir identitat pròpia”, ha opinat Rubiralta, que creu que la homogeneïtzació pot llastrar algunes àrees, a la vegada que n’hipoteca unes altres en imposar-se el model de l’àrea dominant.

Durant l’acte s’han tornat a posar sobre la taula temes con el de les titulacions acadèmiques estroncades, la precarització laboral i el problema del relleu generacional, que pot suposar la pèrdua de potencial investigador. Rubiralta ha assenyalat que són assumptes prioritaris del seu programa i ha recordat el seu compromís de tenir acabada la Relació de Llocs de Treball (RLT) abans de l’estiu.

Daniel Navajas, responsable dels serveis científico-tècnics de la candidatura, ha convingut amb els assistents la necessitat d’uns serveis de qualitat per a una recerca d’excel·lència, i ha denunciat que la UB està en un moment crític perquè pot passar de tenir un serveis que eren “la joia, no de Catalunya, sinó d’Espanya” a ser subsidiaris d’altres institucions.

La situació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

A primera hora de la tarda, el candidat s’ha presentat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, on s’ha referit a la proposta de la nova Facultat de Ciències Humanes i Social indicant que cal intentar aconseguir el màxim consens entre les facultats implicades i que no cal tancar la qüestió de manera urgent. També ha parlat de la necessitat de millorar les infraestructures i els recursos humans del grau de Comunicació Audiovisual per posar-lo al nivell que mereix, coincidint amb els professors i estudiants que l’han interpel·lat. En un altre moment s’ha referit a l’edifici, que considera ben situat i en el qual s’hi haurien de fer actuacions per mantenir-lo i millorar-lo.

En totes les decisions estratègiques que s’han indicat, ja sigui la nova facultat o els estudis de Comunicació, el candidat ha apel·lat a la implicació al màxim nivell de les facultats afectades, en la línia de descentralitzar la presa de decisions. La prudència, però, ha guiat les seves promeses, ja que abans, ha assenyalat, fa falta conèixer amb detall la situació econòmica de la universitat.