BARCELONA
José M. Expósito

Màrius Rubiralta rebutja el progressiu encariment de la matrícula universitària i reclama un model d’universitat pública en què cap estudiant es quedi fora per la seva situació econòmica. El candidat a rector de la UB ha participat aquest dilluns amb els altres sis candidats en un acte amb estudiants celebrat a la Facultat de Química del campus de la Diagonal, on s’ha mostrat contrari a l’augment de preus i taxes i ha anunciat que promourà les beques salari.

“L’estudiantat és la raó de ser de la UB”, ha assegurat el catedràtic, molt preocupat per la deriva en el model de finançament. “No podem acceptar que la universitat pública hagi d’estar subvencionada a través de la pujada de preus o l’encariment d’unes taxes irracionals”, ha contestat a un estudiant de doctorat que es queixava dels 70 euros que es paguen en concepte de serveis específics i de suport a l’aprenentatge.

En aquest sentit, i preguntat per l’estructura dels estudis, Rubiralta ha estat taxatiu: “En qualsevol acció que es faci, sigui per anar al 3+2 o al 4+1, els graus i els màsters han de tenir el mateix cost per als estudiants. La modificació no pot suposar cap sobrecost”. El candidat ha mostrat també la seva desconfiança envers el nou model proposat, ja que “neix d’un Govern que estava beneficiant l’entorn privat amb aquest 3+2”, i ha recordat que cal estar alerta per evitar aquests moviments en contra de la universitat pública.

Rubiralta s’ha manifestat d’acord amb un estudiant que proposava una rebaixa dels preus de l’Escola d’Idiomes Moderns. El catedràtic ha assenyalat que aquest és un altre exemple d’inequitat, ja que s’exigeix un nivell d’idiomes però sense posar-hi els mitjans per poder obtenir-lo. Per posar-hi remei, considera que els cursos de l’escola haurien de tenir els mateixos preus que els crèdits dels graus i també incorporar-se al sistema ordinari de beques.

L’aspirant a rector ha denunciat que en els darrers anys la política de beques ha evolucionat cap a un model que no ha tingut en compte “els costos d’oportunitat de la dedicació a l’estudi”, on s’inclouen els salaris que l’estudiant no percep perquè no està treballant. Per això ha assegurat que, si guanya les eleccions, defensarà les beques salari per possibilitar que més alumnes es puguin dedicar a l’estudi com a activitat central. “Volem una universitat d’excel·lència en la docència i la recerca, però també amb equitat, defensant la igualat d’oportunitats en l’accés i la seva funció d’ascensor social”, ha resumit.

Responent a d’altres preguntes dels assistents, Rubiralta s’ha manifestat a favor de les pràctiques obligatòries remunerades, s’ha compromès a agilitzar la tramitació d’expedients, com ara les denúncies d’assetjament laboral i sexual, i ha criticat la reaplicació del Reglament de Disciplina Acadèmica: “Es increïble que en un país com el nostre encara s’utilitzi un document franquista a la universitat”.

Filosofia i Geografia i Història

Pel matí, Rubiralta s’ha reunit amb personal de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història (“una de les àrees més importants que ha tingut sempre la UB”, ha assenyalat), on li han mostrat la seva preocupació per l’elevat nombre de professors associats. El catedràtic ha assenyalat que si la UB té el 60% d’associats no només és un problema de la universitat, sinó del sistema. Per això diu que cal fer veure a la Generalitat que no només és just resoldre la situació d’aquestes persones, sinó “necessari i intel·ligent”. “Si no es resol, tindrem problemes per mantenir el lideratge”, ha insistit.

En clau de facultat, Rubiralta ha dit que aposta per la descentralització per aconseguir una major eficiència. A tall d’exemple, s’ha referit a la política cultural, patrimonial i d’exposicions, que no té sentit fixar des del rectorat sinó des d’àrees properes. La descentralització ha de ser de funcions, però també de diners i de personal.