La UB ha de saber “cap a on vol portar el campus de Bellvitge” si no vol ser un “actor subsidiari”, avisa Rubiralta
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
José M. Expósito
“La Universitat de Barcelona ha de saber cap a on vol portar el campus de Bellvitge” o serà l’Institut Català de la Salut qui prengui la decisió. El candidat a rector ha avisat durant la seva visita a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que hi ha molts interessos lligats a aquest entorn i que la UB ha d’agafar la iniciativa per evitar convertir-se en un actor subsidiari.
Davant un concorregut auditori, Rubiralta s’ha solidaritzat amb els professors i professionals que han travessat un període dur (“vau lluitar molt i quan us tocava gaudir-ho la crisi ho ha impedit”, els ha reconegut), però també els ha encoratjat recordant-los que tenen “un campus que és una joia”, malgrat que ara se sentin “en hores baixes”.
El catedràtic ha recordat que els hospitals odontològic i podològic figuraven en el Pla d’Inversions de la Generalitat per al període 2007-2013, però amb la irrupció de la crisi l’Administració va frustrar-los amb el pretext que no havien posat la primera pedra, mentre la UPC tirava endavant el Campus del Besòs i la UPF el Campus de la Comunicació.
“Hem de recuperar amb intel·ligència el que no hem obtingut per la via del dret”, ha proposat el candidat, que creu que les dues clíniques i el seu entorn són “fonamentals” per a la UB. “Les infraestructures ens donen força davant l’Administració”, ha assegurat, abans de dir que el campus s’ha de fer valer explotant la seva transversalitat única (Medicina, Infermeria, Podologia i Odontologia) i aprofitant l’impacte que l’àmbit de la salut té en la societat.
“Tenim un retard de 10 anys en manteniment d’edificis, instal·lacions de laboratoris i instrumental d’investigació”, ha denunciat Rubiralta, que ha tornat a insistir que aquest problema no té una solució interna, sinó externa. El catedràtic ha recordat que la UB va ser generosa en el seu dia amb les universitats territorials a l’hora de consensuar una fórmula per finançar el sistema públic, amb la promesa que es revisaria, però que això no s’ha fet, i ara que hi ha un petit repunt en la partida per universitats la fórmula torna a perjudicar a la UB, que perd un 3% dels ingressos.
Preguntat pel seu parer sobre l’Escola de Doctorat, l’aspirant a rector ha opinat que en la seva creació es van cometre dues errades fonamentals: el seu model centralitzat i la manca de personal i de professionalització del PAS. No obstant això, Rubiralta creu que el doctorat és la clau de la internacionalització de la universitat, donat que els graus estan més lligats al territori.
Serveis centrals del CRAI-Biblioteca
La jornada del candidat ha començat amb una visita als serveis centrals del CRAI-Biblioteca, on ha destacat la importància que la UB aposti per la professionalització, l’especialització i la carrera professional del PAS.
Rubiralta ha recordat que, com s’ha demostrat en l’evolució de les millors universitats europees, avui dia sota l’etiqueta d’aministració i serveis hi ha un ventall de tasques i responsabilitats molt ampli que són claus com a palanca del canvi que s’observa en les universitats que són referents internacionals, amb les què la UB ha de ser-hi.
L’aspirant ha comparegut acompanyat de dos dels integrants de la seva candidatura, Cristóbal Urbano i Xavier Testar, que han subratllat tant la importància que tots els tècnics i càrrecs de gestió assumeixin el lideratge de les propostes de transformació com l’oportunitat d’entendre la innovació i l’emprenedoria com una dinàmica interna a estimular en tots els serveis i unitats tècniques de la UB.