Durant el debat que els 7 candidats inicials al rectorat de la UB van mantenir amb els estudiants durant la campanya electoral a la Facultat de Química del campus de la Diagonal, moltes preguntes, formulades per escrit, no van poder ser ateses perquè no va haver-hi temps. A continuació es transcriuen les respostes del Màrius Rubiralta a les qüestions que els aspirants no van poder contestar.

 

1.- Creuen que alguna dona del seu equip té les competències per ser Rectora?

Totes les dones que formen part del meu equip tenen les competències necessàries per ser rectores, així com la il·lusió i el compromís que suposa participar en un projecte d’aquestes característiques. És evident que hem de continuar treballant per trencar el sostre de vidre.

 

2.- Com es posicionen respecte a la reforma d’estructures aprovada amb els estudiants en contra?

La posició contrària no ho és, en general, per la reorganització en si sinó pel procediment, en què ha faltat diàleg i participació dels estudiants, i també del PAS. L’explicació de la raó d’estalvi econòmic no és creïble. Ha faltat enfoc d’objectius de millora de la qualitat i amb menys pressions. Ara, amb més temps, es podrà corregir i afegir els estudiants en les discussions i en la millora de la descentralització als centres. S’ha d’aconseguir que aquesta reforma sigui favorable a tots els centres, amb participació de la seva comunitat, sense oblidar els centres de recerca i altres estructures de recerca i transferència.

 

3.- Quina és la seva opinió respecte al fallit intent de reforma dels Estatuts en què es volia retallar el 10% de la representació estudiantil?

Per nosaltres la resposta és sempre transparència en els objectius, cerca del màxim consens, i diàleg per ampliar l’àmbit de participació. En aquest sentit, treballarem per promoure la participació dels estudiants en el govern de la universitat i en la vida universitària (objectiu 4.1#3).

 

4.- Permetran que els mossos entrin a la Universitat?

Per difícil o dur que sigui el conflicte, apostem pel diàleg i la mediació.

 

5.- Com pensen reconèixer el dret de vaga de les estudiants?

Aquest és un dret ja reconegut. D’altra banda, la mobilització i la protesta cívica són mecanismes d’expressió que permeten visibilitzar problemàtiques concretes. És per això que les hem de viure amb normalitat i mostrar la sensibilitat suficient per entendre el que es denuncia o el que s’intenta posar en evidència.

 

6.- Quin posicionament tenen sobre els piquets i el dret a assistir a classe?

Si són informatius, cap, respectar la seva actuació, molt millor si està pactada. Cal respectar també els drets de la resta de la comunitat universitària a desenvolupar les seves activitats.

 

7.- Actualment els alumnes no poden treballar i treure’s el grau a temps (horaris, pràctiques..). Què faran per solucionar-ho?

Aquesta és una problemàtica molt real que ens preocupa de manera especial i que cal abordar, des de l’interior i des del propi sistema, millorant el model universitari públic per afavorir la igualtat d’oportunitats. Un rectorat fort, com correspon a la Universitat de Barcelona, ha d’actuar com a defensor i transmissor d’aquestes preocupacions en els àmbits de negociació com la CRUE, a nivell de l’Estat, i del CIC, a Catalunya.

Aproximadament el 60% dels estudiants universitaris han de treballar i no poden dedicar-se tant com seria necessari o com voldrien als estudis. Per això, pesem que cal una defensa ferma de propostes com les beques salari que tenen com a finalitat compensar el cost d’oportunitat del fet d’estudiar. D’altra banda, impulsarem el desenvolupament d’itineraris coherents a temps parcial i altres mesures de suport als estudiants en aquestes circumstàncies (objectiu 5#1.Act.5).

 

8.- Quines son les seves propostes en l’àmbit de la sostenibilitat per a afavorir l’actuació, participació i conscienciació de l’estudiant?

Ens remetem als objectius 10.2.5#1 i 10.2.5#3. En el desenvolupament d’aquests objectius pretenem establir un marc de referència per facilitar la incorporació dels principis bàsics de sostenibilitat en els graus i màsters. D’altra banda, també es proposen accions concretes per facilitar la participació dels estudiants en projectes de col·laboració amb entitats especialment sensibles en aquest tema. Volem una Universitat Sostenible i amb aquesta finalitat promovem la xarxa catalana i estatal que marca els objectius globals d’universitats sostenibles en el si de la Responsabilitat Social Universitària.

 

9.- Pensen abordar la recuperació de la segona convocatòria?

D’entrada, no. El desenvolupament de l’avaluació continuada té encara camí per recórrer i la reavaluació, tot i tenir algunes febleses, ofereix la possibilitat de donar l’impuls final a la consolidació de les competències no assolides en finalitzar l’assignatura. En qualsevol cas, revisarem a fons la normativa d’avaluació dels aprenentatges. Estarem oberts a les propostes de millora que ens arribin de l’estudiantat.

 

10.- Creuen que l’actual sistema de beques en què les famílies primer han d’avançar els diners, és realment eficaç?

L’actual sistema de beques (la part estatal majoritària en fons, i la catalana) ha de reconsiderar un conjunt de millores, entre les quals la matrícula condicionada a l’obtenció de la beca amb la finalitat d’evitar l’avançament.

 

11.-Pensen que s’han de donar eines a les assemblees de Facultat perquè puguin desenvolupar la tasca que fan?

Creiem que és del tot necessari afavorir la participació als centres per tal de donar sentit a la vida universitària més enllà de les aules. Les assemblees i altres formes de participació tenen un paper clau en la dinamització de la vida cultural, social i acadèmica dels centres. L’objectiu 4.1#3 del programa es concreta en un seguit d’accions que van en aquest sentit (acció 6: Donar suport als processos de participació activa dels estudiants a partir de les seves inquietuds i problemàtiques, facilitant espais i eines que facin possible aquest tipus de participació i noves formes de fer política; acció 7. Explorar altres vies de participació estudiantil d’acord amb les possibilitats tecnològiques actuals …).

 

12.- Quina opinió tenen sobre la privatització de la universitat pública?

Totalment contrària. Defensem per sobre de tot la universitat pública com un bé comú que hem de preservar. Una universitat pública que ha de facilitar l’accés als col·lectius infrarepresentats i que s’ha comprometre, al mateix temps, amb la millora de la formació per garantir que l’ascensor social no s’aturi.

 

13.- Quin és el projecte per als col·legis majors amb la problemàtica del seu elevat cost?

Els col·legis majors són un instrument del model d’universitat pública que afavoreix l’apropament dels estudiants de la Catalunya interior als centres d’estudi superior afavorint la igualtat d’oportunitats i possibilitant que molts estudiants de fora puguin residir a Barcelona i anar a la nostra Universitat. D’altra banda, a diferència d’altres opcions, té el valor afegit de crear valors universitaris de comunitat i facilitar un espai favorable per a l’aprenentatge i la convivència. Actualment, la Universitat de Barcelona desenvolupa en tots els col·legis majors activitats complementàries de relació entre estudiants i persones sèniors, espais d’emprenedoria i creativitat, a més de les activitats culturals tradicionals. El nostre equip vol millorar i modernitzar les instal·lacions en funció de les possibilitats pressupostàries i els propis programes plurianuals de millora de les direccions dels col·legis. Cal promoure una major visibilitat del paper fonamental dels col·legis de la UB i relacionar serveis de la UB, com el servei d’esports, amb l’oferta col·legial. No hi haurà en el proper mandat cap reducció del nombre de places que ofereix la universitat i es negociarà en aquesta direcció el conveni amb la Diputació.

 

14.-Si realment estan tan preocupats pels estudiants, quin de vostès s’ha reunit amb les associacions d’estudiants?

Ens hem trobat amb totes les associacions que han volgut o que han demanat reunir-se amb nosaltres. L’experiència d’aquestes trobades ha estat molt positiva, ens han servit per aprofundir en l’anàlisi de la universitat i recollir moltes propostes. En la línia del que apuntem en el nostre programa, un diàleg permanent amb els estudiants ens ha de permetre avançar en la millora de molts aspectes de la nostra universitat. Tots els col·lectius has estat convidats a tots els actes que s’han realitzat a tots els centres i unitats de la universitat. (veure accions 1 i 2 de l’objectiu 4.1#3 del programa)

 

15.- Com creuen que s’ha de posicionar la Universitat de Barcelona envers el procés independentista?

A la Universitat, com a qualsevol institució, conviuen moltes opcions i sensibilitats diferents davant del procés independentista. Volem contribuir a potenciar un debat rigorós sense prejudicis i amb arguments contrastats. Tal com es pot llegir als principis d’acció de govern del programa , “La Universitat de Barcelona, mantenint la seva autonomia, és una universitat oberta a les diferents sensibilitats acadèmiques, i integradora, que es deu a la societat en el seu conjunt i, de forma especial, a les institucions democràtiques de Catalunya”. Entenem i defensem la Universitat de Barcelona com una universitat pública, catalana i amb dimensió social.

 

16.- Com pensen assegurar que els futurs graduats es puguin convertir en investigadors i docents quan els preus del màster i doctorat son tant elevats i les beques han disminuït?

Aquest és un problema real. Per això cal una política clara amb el conjunt del sistema universitari que ens permeti aconseguir un finançament just per a les universitats públiques, un augment dels instruments que afavoreixen la recerca universitària i les beques FPI i FPU, a més de les accions d’àmbit català, i una reducció progressiva de les taxes. (objectiu 4.1#2 del programa: Defensar l’educació superior com un dret i una política de preus i beques justa a partir dels principis d’equitat i igualtat. Dins d’aquest objectiu es proposen les accions 1, 2 i 3 per desenvolupar les polítiques que permetin avançar en el disseny d’un sistema de beques i ajuts o la recuperació d’iniciatives com les beques salari per tal que ningú quedi fora del sistema universitari un cop ja s’han iniciat els estudis).

 

17.- Per què creuen que la representació de l’alumnat és tan baixa en els òrgans de govern de la Universitat? Què pensen fer al respecte?

És un tema complex en què intervenen diferents factors: condicions de vida de l’estudiant que en treballar no disposa de temps per participar com seria desitjable; escassa receptivitat per part dels òrgans de govern a les propostes dels estudiants que fa que no sempre es vegi clara la utilitat d’aquesta participació o el descrèdit de la política en general, que nodreix la idea de que res canvia, per apuntar només algunes causes. És evident, doncs, que cal fer una anàlisi rigorosa de les barreres a la participació a la nostra universitat i explorar conjuntament amb els estudiants noves vies de participació. Desitgem que aquest pugui ser un objectiu comú de consens per al proper mandat. Tal com s’ha vist en les actuals eleccions rectorals hi ha molt a fer per millorar la informació i la participació des dels àmbits institucionals. (objectiu 4.1#3 del programa)

 

18.- Què pensen fer perquè els estudiants puguem disposar d’un espai físic a cada Facultat per a les reunions?

A la nostra candidatura ens hem compromès a actuar en aquest sentit de comú acord amb l’estudiantat i els responsables dels centres. Cal obrir una partida en el pressupost plurianual per avançar en la millora de la qualitat dels espais de l’estudiantat de forma descentralitzada. És necessari implicar els centres en aquest model per analitzar quins espais als diferents campus poden ser més idonis. De la mateixa manera, s’ha de donar l’oportunitat als estudiants per concretar quin tipus d’espais poden ser més convenients a cada entorn acadèmic per afavorir el sentit de pertinença a la institució i el desenvolupament d ‘activitats de diferent tipus.

 

19.- Tenen la intenció i voluntat de sotmetre la reforma d’unificació a debat i que les estudiants puguem tenir veu i vot i poder expressar quina universitat volem?

Si per reforma d’unificació s’entén reforma d’estructures, és essencial cercar la complicitat de tots els implicats. És fonamental la utilització de les consultes per ajudar a la definició de la universitat.

 

20.- Quina és la concepció que tenen vers el voluntariat de la Universitat de Barcelona? Ha de ser restrictiu o obert?

Molt positiva, des del nostre punt de vista és una forma de col·laboració amb projectes socials que pretenen una millora de les condicions de vida de la població a la que s’adrecen i que té el valor afegit de ser una oportunitat d’aprenentatge per als estudiants . La universitat ha fet una política activa en aquest camp que ha estat reconeguda pel conjunt del sistema, entre d’altres iniciatives amb la coordinació amb la Fundació Solidaritat.