Professora de la Unitat de Formació i Recerca de Treball Social de la Facultat d'Educació

“Cal donar l’oportunitat real de fer carrera acadèmica a moltes de les persones que estan participant directament en la UB”

La UB hauria de millorar de manera especial la política de professorat. Cal un relleu generacional i donar l’oportunitat real de fer carrera acadèmica a moltes de les persones que estan participant directament en la UB tant en la docència com en la recerca i la transferència de coneixement. Aquestes persones ho estan fent en condicions de gran precarietat i amb un horitzó incert, malgrat que, en molts casos, reuneixen ja els requisits per poder consolidar la seva situació laboral.

Cal fer un pla estratègic i una prospecció de les necessitats que tenen totes les àrees de coneixement, tenint en compte que les oportunitats estiguin anivellades, però també que aquelles àrees febles per raons històriques puguin arribar a una millor consolidació.
També cal que la universitat compleixi, a més de la funció científica i docent que li correspon (i que ja en si és una funció social), el seu compromís social, participant directament en els afers que comprometen tota la ciutadania. En aquest sentit, també cal que es reconegui el paper que tenen els diversos membres de la comunitat universitària en aquesta visibilitat i preocupació pels afers socials, tant dins com fora de la UB.

En referència als problemes i reptes que té el Treball Social a la Universitat de Barcelona i a les universitats catalanes en general, cal visualitzar que el Treball Social a Catalunya es va integrar amb un gran endarreriment a les universitats públiques. En el cas de la Universitat de Barcelona, ho va fer amb bones condicions perquè partia d’una Escola de Treball Social ja adscrita que pertanyia a la Generalitat, creada l’any 1953 i que ha estat un gran referent tan a nivell estatal com internacional.

Tanmateix, aquest retard ha fet que la possibilitat del professorat de fer carrera acadèmica sigui molt recent i estigui en vies de construcció, amb l’agreujant que, poc després de la nostra incorporació, va començar la crisi econòmica que va retallar totalment la possibilitat de substitució del professorat que s’anava jubilant per nou professorat estable i també la incorporació de nous docents. Una qüestió absolutament necessària tenint en compte que es tractava d’una nova àrea de coneixement que cobria la docència principal de l’ensenyament de treball social amb un miler d’estudiants.

Els reptes actuals són, d’una banda, aconseguir una posició que permeti realitzar amb millors possibilitats la recerca en treball social, en comptar amb un professorat més estable; i, d’altra banda, aconseguir que aquest àmbit es faci més visible a la UB i iniciar un treball de col·laboració en el marc d’una nova facultat de ciències humanes i socials.

Pel que fa a la situació del treball social en general, cal fer palès que els graduats de treball social tenen una índex relativament bo d’ocupació un cop han sortit de la universitat. El repte és que els treballadors socials continuïn fent un paper de col·laboració conjunta amb la ciutadania en general per aconseguir unes polítiques socials més justes que defensin els drets socials de les persones.

D’altra banda, en el marc de la reestructuració que s’ha dut a terme aquests dos darrers anys i tenint en compte les sinergies i coincidències epistemològiques, considero que la millor ubicació per a Treball Social és la que ja es va decidir iniciar el mes de juliol passat amb l’aprovació de la creació d’una Facultat de Ciències Humanes i Socials, de la qual Treball Social en forma part com a Departament i UFR/Escola de Treball Social.

Quan Treball Social es va integrar l’any 2002, es va dir que s’incorporava provisionalment, primer, a la Facultat d’Econòmiques i Empresarials (actual Facultat d’Economia i Empresa) i, posteriorment, a la Facultat de Pedagogia (actual Facultat d’Educació) per passar a formar part d’una futura Facultat de Ciències Socials. Els esdeveniments han fet que en aquesta futura facultat també hi siguin les Ciències Humanes, de la qual cosa me n’alegro, ja que és una gran oportunitat de crear una Facultat amb una possibilitat de compartir sabers i experiències que poden redundar de manera important tant al si de la comunitat universitària com a la societat en general.