BARCELONA
José M. Expósito

Apostar per la descentralització de la universitat, però d’una manera integral i buscant l’acord amb les facultats. Aquesta ha estat una de les idees centrals que la candidatura de Màrius Rubiralta ha defensat avui a la Facultat de Dret, on el candidat a rector ha tornat a parlar de la necessitat de negociar un nou model de finançament amb la Generalitat.

Rubiralta considera que, amb els reptes que afronta la UB, no tenia sentit posar sobre la taula la reforma de l’estructura, ja que la justificació de l’estalvi econòmic és “poc creïble” si no es fa res amb aquesta nova organització. En aquest sentit, ha avançat que durà a terme “una revisió amb calma d’uns canvis que s’han fet amb calçador i sense criteris acadèmics ni econòmics”. Això ha de servir per aprofundir en la descentralització de la UB, però “no només quant a funcions, sinó també pel que fa al personal i als diners”.

L’aspirant a rector, que anava acompanyat de bona part del seu equip, ha estat rotund a l’hora d’afirmar que, si no es negocia, “el pressupost actual no arriba per cobrir les necessitats del 2017”, i ha denunciat que a la UB se li exigeix un nivell de qualitat que comporta unes necessitats que no pot satisfer un pressupost ordinari. “No vénen temps fàcils”, ha avisat Rubiralta, que malgrat això ha assenyalat que existeix “una derivada” que la UB ha de saber aprofitar: “el Govern actual vol fer un nou país, però no ho aconseguirà sense un dels seus principals actius, que és una UB potent”. El seu pla passa per buscar estratègies on les dues parts (UB i Generalitat) hi surtin guanyant.

En el terreny de les necessitats, els assistents a l’acte han mostrat la seva inquietud per la posada en funcionament del nou edifici de la Facultat de Dret. Rubiralta els ha tranquil·litzat dient que l’edifici estarà operatiu el 2017, i que, si és elegit rector, quan s’hagi de negociar el finançament d’aquestes controvertides obres (que havia de pagar la Generalitat) no s’oblidarà de la segona fase de l’edifici.

L’aspirant a rector ha opinat que la Facultat de Dret es mereix “un nivell d’infraestructures d’excel·lència” que ajudi a recuperar el paper de referència que històricament ha tingut i potenciï la seva internacionalització. “L’illa de Dret ha de ser un pol d’excel·lència”, ha assenyalat el candidat, que aposta perquè en el futur cada grau tingui un espai diferenciat i es creï “un petit campus, un ecosistema a Dret”.

Pel que fa a les places de personal administratiu perdudes durant els últims anys de crisi, el catedràtic ha explicat que, amb la taxa de reposició novament al 100%, es farà una planificació, any per any, per estabilitzar la situació. A més, ha subratllat que cal acabar amb la política de buscar persones externes abans de recórrer a la promoció interna per fer front a les urgències. És per això que proposa identificar els “currículums invisibles”. “La casa té gent suficientment preparada per tirar endavant si es fa una formació a mida, i només en cas que no es trobi s’ha de recórrer a mecanismes per buscar professionals de fora”, ha afegit.

L’equip de Rubiralta també ha pres nota de les reclamacions del personal administratiu, que entre d’altres coses ha denunciat un cert caos en els aplicatius, que fins i tot pot repercutir negativament en la captació d’alumnes de doctorat.