Catedràtic del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
“Afegiria la introducció de matèries d’Humanitats a les titulacions de Ciències Experimentals”
La UB ha d’anar cap a un sistema més competitiu i això suposa millorar una sèrie d’aspectes que van des de la selecció del personal docent i d’administració i serveis (cosa que pot comportar l’eliminació del personal poc qualificat) a la validació periòdica de les activitats.
Per això cal que l’adjudicació de places de professorat sigui competitiva, oberta i menys endogàmica, basada en mèrits docents i de recerca més que en estructures jeràrquiques internes.
Crec que també és important que es treballi per facilitar beques i ajuts tant per als estudiants com per a aquells investigadors que tinguin la capacitat de transformar la seva recerca en desenvolupament.
A nivell de docència, afegiria la introducció de matèries d’Humanitats a les titulacions de Ciències Experimentals.
I, com a entitat que és, penso que la UB ha de tenir una major visibilitat social, s’ha d’implicar més en els problemes de la societat i augmentar la col·laboració amb les entitats.
Pel que fa a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), val a dir que en el consorci actual la UB i el seu campus de la salut no hi tenen un paper rellevant, malgrat que tot el protagonisme i poder estigui en el propi Institut.
L’aportació econòmica que rep és mínima i la dotació de serveis és molt limitada si la comparem amb la pròpia de l’IDIBELL i els grups potents de recerca (la meitat de la dotació econòmica oficial és per a un sol programa). La nova incorporació de medicina regenerativa augmentarà la deficiència de la UB en el consorci.
La majoria del personal de la UB no se sent identificat amb l’IDIBELL i el veu com un element estrany. La direcció de l’Institut està estretament controlada pel Departament de Salut i pels interessos particulars d’algunes àrees d’aquest departament, així com per uns criteris polítics que no tenen res a veure amb la recerca.
Ara que s’ha de triar la nova direcció de l’Institut, convindria que aquesta no fos continuïsta. La direcció científica rotatòria per part de les diferents institucions originals podria solucionar algun d’aquests aspectes.
Una bona possibilitat seria escollir un director consensuat i vinculat a la UB, tenint en compte que no hi ha hagut mai cap director de la universitat.