Catedràtic del Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història

“Caldria un esforç per intentar captar fons externs per desenvolupar línies d’investigació en les especialitats de lletres”

Estem vivint un procés que dificulta, per no dir que fa impossible, que la universitat pugui complir les seves tres funcions: docència, investigació i difusió social del coneixement.

La base del problema té a veure fonamentalment, en primer lloc, amb el fet que s’ha implementat el pla Bolonya sense els recursos necessaris, i això ha degradat els nivells de coneixement dels alumnes fins a extrems impensables fa només uns anys. D’altra banda, les tutories personalitzades que recomana aquest pla són impossibles de dur a terme amb la massificació d’estudiants i la ràtio d’alumnes/professor que hi ha en moltes facultats.

En segon lloc, s’està produint una precarització del professorat a conseqüència de la contractació d’associats (amb uns sous que no són admissibles) en lloc de professors estables o permanents. El PDI amb vinculació permanent, segons les dades de la mateixa UB, només representa el 49,6% del total del professorat.

Aquesta situació de precarietat laboral creixent del professorat repercuteix negativament en la docència, ja que es tracta d’un professorat que ha de treballar en altres llocs per poder arribar a un sou mínimament digne. I, per descomptat, també té una repercussió en la recerca, ja que, segons la nova normativa del ministeri, aquests professors no poden formar part dels equips d’investigació en els projectes de recerca finançats pel ministeri d’Economia i Competitivitat. Òbviament, amb una docència i una recerca manifestament millorables, la difusió social del coneixement és molt pobre per no dir inexistent.

Una altra qüestió preocupant és l’excés de burocratització que patim, encara que sigui via telemàtica, que comporta una despesa de temps moltes vegades innecessària i no sempre justificada.

Crec que en el cas de les especialitats denominades de lletres, que no tenen la mateixa facilitat per establir convenis de col·laboració amb empreses privades per desenvolupar determinades línies d’investigació, caldria un esforç de la UB per intentar captar fons –o ajudar a captar fons- de finançament externs a la UB i a les institucions. Si no és així, cada cop resultarà més difícil per a aquesta mena de centres obtenir fons estables per dur a terme les seves tasques i mantenir equips d’investigació.

Una vella aspiració de la qual no ens n’hem sortit durant aquests anys en què he estat director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) ha estat la d’intentar crear una fundació entorn del CEHI i el Pavelló de la República per tal de garantir-ne la seva continuïtat.

Finalment, també caldria promocionar més aquesta mena de centres i donar-los més projecció i importància des de la mateixa UB.