Catedràtic del Departament de Patologia i Terapèutica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

“A la UB ens sobra cofoïsme i ens falta autocrítica; és urgent tenir un pla de relleu generacional”

Caldria preguntar-nos primer què ens sobra: cofoïsme. I en segon lloc, què ens falta: autocrítica.

A la UB li cal un pla per als propers anys que defineixi, en diferents etapes, un horitzó en la creació de coneixement, la seva transmissió a través de la docència (molt especialment de tercer grau), i la generació de tecnologia.

Li cal un procés d’especialització que permeti situar-nos entre les universitats més atractives. En l’àmbit de Ciències de la Salut, cal potenciar i millorar les infraestructures comunes que han estat limitades en els últims anys. En aquest sentit, cal restablir la connexió amb algunes revistes científiques on line, augmentar la compra de llibres, dotar amb més personal als serveis d’estabularis, renovar els equipaments bàsics, la microscòpia òptica avançada. També cal incorporar noves grans infraestructures que ens permetin estar en la frontera del coneixement; per exemple, la criomicroscòpia electrònica per a la resolució de l’estructura molecular de les proteïnes.

D’altra banda i en el mateix pla d’importància, és urgent tenir una plantilla de professorat i un pla pel relleu generacional que tingui com a objectiu incorporar nou professorat, de dins o de fora de la institució, que la situï i consolidi als nous llindars del coneixement. En aquest apartat, cal tenir un pla per a la incorporació dels metges MIR en la docència universitària, ja que ens estem quedant sense professors per a les especialitats clíniques.

D’aquestes mesures en depèn la qualitat de l’activitat universitària.

Pel que fa concretament al Campus de la Salut de Bellvitge, la incorporació fa un parell de dècades dels Departaments de Ciències bàsiques en aquest campus el va transformar en un autèntic Campus Universitari. Sense la recerca bàsica, l’activitat docent no deixaria de ser una simple utilització dels hospitals per a les pràctiques d’alumnes de pregrau. L’originalitat del Campus de Ciències de la Salut és que hi conviuen els ensenyaments de Medicina, Infermeria, Odontologia i Podologia. Això el fa molt atractiu perquè és únic.

L’Hospital Universitari de Bellvitge és el pal de paller que aguanta la docència de pregrau i postgrau dels diferents ensenyaments de Ciències de la Salut, molt especialment de Medicina i Infermeria. Però cal que l’Hospital i molt especialment l’Institut Català de la Salut vulguin desenvolupar aquest paper. Un hospital universitari no és tan sols un hospital assistencial. És un hospital que té entre els seus objectius conèixer l’origen de les malalties, investigar les millores terapèutiques i avaluar l’impacte en la societat d’aquestes activitats. Per això cal que l’Hospital i també l’Institut Català d’Oncologia, que és el segon hospital del Campus, integrin de manera més decidida l’activitat Universitària dels seus professionals i incorporin els coneixements que es generen en els Departaments de Ciències Bàsiques. Per això caldrà fer polítiques específiques. I, en aquest sentit, és urgent un canvi de mentalitat.

En el cas de la docència d’Odontologia, i Podologia caldrà recuperar el retard de trenta anys en tenir l’Hospital Universitari Odontològic i l’Hospital Universitari Podològic.

També caldrà fer un esforç en incrementar la potència de recerca en les disciplines fonamentals, reforçant els Serveis Científics i amb la dotació de més personal docent. En el cas d’Infermeria caldrà mantenir i augmentar els suport a la recerca per tal que arribi a ser de referència.

En el context de Recerca, la UB cal que revisi la seva posició a l’IDIBELL i, paral·lelament, creï Instituts de Recerca propis.

En termes quantitatius, la recerca que es fa en aquest Campus de la Salut de Bellvitge és la segona de Catalunya, malgrat no tenir cap edifici construït específicament per a la recerca.

Pel context històric en que s’ha fet, els espais dedicats a la recerca constitueixen una mena de patch-work dins del Campus. Per al conjunt de l’activitat de la recerca clínica i bàsica, cada dia és més urgent la construcció del primer edifici dedicat exclusivament a la recerca amb les instal·lacions actualitzades.

El Campus de la Salut de Bellvitge està situat prop de l’aeroport, fronterer amb la zona Franca i les indústries químico-farmacèutiques, i, té espais al seu voltant que el poden permetre créixer. Per tant, juntament amb el Campus del Clínic, constitueixen un enorme actiu per la UB. L’èxit de HUBc hauria de ser el model per al desenvolupament de les ciències de la salut a la UB.

Finalment, cal que, com la UB, el Campus de la Salut de Bellvitge tingui un horitzó clar en la seva activitat investigadora i assistencial.