Catedràtica del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos de la Facultat de Filologia
“El repte més important de la UB respecte a la docència és resoldre la qüestió dels falsos associats”
La UB s’ha de repensar de cap a peus, però és difícil fer-ho sense canviar les actuals estructures de funcionament. Puc il·lustrar algunes necessitats de millora amb la meva secció, Estudis Anglesos, perquè aquí es reuneixen uns quants problemes de la UB que indiquen clarament un funcionament quotidià malsà de la institució.
El repte més important de la Secció d’Estudis Anglesos respecte a la docència és com mantenir la qualitat docent amb l’altíssima proporció de professorat associat de què depèn. Alguns d’aquests professors són “falsos associats”, amb experiència docent de qualitat contrastada, que han hagut de buscar una feina fora per imperatiu contractual i que, per tant, en teoria no poden dedicar el mateix temps a la preparació de la docència que la que hi dedicaven. D’altra banda, cada any es necessiten nous associats, que solen començar les noves classes ben entrat el curs (perquè els contractes no estan preparats a temps), la qual cosa tampoc no garanteix una coordinació i preparació adequades.
Es tracta, per tant, d’un repte ocasionat per la ineficaç política de distribució de places de la UB (i els seus òrgans als diferents nivells). I és aquest un aspecte en el qual la UB “necessita millorar”.
Pel que fa a la recerca, el repte més important es deriva, paradoxalment, del fet que Estudis Anglesos atregui un gran nombre d’alumnes. Les classes estan plenes i són moltes les hores requerides per a l’avaluació continuada. El pla de dedicació acadèmica no s’aplica al professorat amb bona trajectòria de recerca perquè, a la vegada, no es concedeixen places de professorat per poder reduir hores de docència.
La disjuntiva d’aquest professorat investigador és, doncs, com mantenir els nivells d’excel·lència i ser competitiu enfront d’investigadors d’altres universitats que sí que veuen la seva dedicació a la recerca reconeguda i que són recolzats per la seva universitat. El repte és també mantenir la motivació per fer aquest esforç davant de la situació injusta que representa el fet que altres professors-investigadors de la mateixa institució sí que tinguin docència reduïda, bé perquè no tenen tant alumnat o perquè les condicions “negociades” són millors. Aquest es un gran repte per a la UB i una clara contradicció entre l’afany de sortir als rànquings i la manca de suport als seus investigadors.
Pel que fa al professorat no permanent, aquest és un tema que no es pot abordar de forma aïllada dels canvis estructurals que necessita la UB, però hem vist com en d’altres universitats s’han utilitzat fórmules imaginatives per no castigar aquest professorat en els últims anys. El tractament d’aquesta situació hauria de passar, entre d’altres accions, per obrir places en les àrees deficitàries de la UB després de fer un estudi objectiu de les necessitats de professorat als diferents departaments i seccions per als propers anys, en funció de l’evolució de les necessitats de formació de la societat.