Estudiant de doctorat al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular
“Un dels grans mals de la UB és que demogràficament és una piràmide invertida: cal apostar pels post-docs o professors lectors que tenen un gran coneixement de la universitat des de dins”
La recent crisi econòmica ha representat un torpede a la línia de flotació de la nostra universitat i l’ha deixat tocada a tots els nivells: en el cas de l’activitat docent, amb un augment prohibitiu en el preu de les matrícules des de 2009 i una evident retallada en el pressupost destinat a l’activitat docent, o en el tancament total dels edificis en períodes no lectius.
A banda d’això, molt més preocupant encara és el fet que els grups de recerca menys potents, que no tenen opcions de finançament per part del Consell Europeu de Recerca i han de dependre dels projectes del Ministeri d’Economia i Empresa, s’han vist abocats a una sequera extrema de finançament, a resultes de la crisi i retallades de la inversió pública en recerca. Aquesta situació genera una dinàmica negativa i una inèrcia que són difícils de revertir: la manca de finançament condueix a la manca de resultats i publicacions i la manca de resultats i publicacions condueix a la impossibilitat d’aconseguir finançament en un escenari altament competitiu.
Si la Universitat de Barcelona establís mecanismes per trencar aquesta inèrcia, invertint en dotar aquests grups de les eines necessàries per superar aquest atzucac, aconseguiria recuperar actius que ara per ara estan completament inutilitzats: espais i laboratoris buits i desaprofitats, professors estables que han decidit aparcar la recerca, grups que veuen la seva productivitat científica limitada per la falta de recursos…
No obstant, la carència de finançament no és l’única causa d’aquestes limitacions en la productivitat científica o de l’existència de laboratoris buits: l’altre gran mal de la nostra universitat és que demogràficament és una piràmide invertida. Cal que la Universitat aposti per potenciar la figura del post-doc o professor lector que gestioni un laboratori o un equip de treball des de dins, coneixent de primera mà tots els problemes i solucionant-los de manera ràpida i eficient. I, sobretot, que aquesta persona no sigui qui hagi d’assumir simultàniament les responsabilitats del lideratge d’un grup de recerca, cosa que comporta ocupar-se d’aconseguir finançament, oferir una docència de qualitat i aportar la seva experiència i el seu coneixement per potenciar la qualitat del treball generat en el sí del seu grup.