Estudiant de doctorat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

“Com a acció urgent i necessària, caldria una millor definició i comunicació entre l’Escola de Doctorat i els estudiants”

Als 18 anys, vaig triar la Universitat de Barcelona sense saber encara ni què era la universitat ni què m’hi trobaria, però la vaig escollir perquè era sinònim de qualitat. Hi vaig estudiar la carrera i després de fer un màster interuniversitari (UB-UAB), vaig tenir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca predoctoral de la mateixa UB (beca APIF). Nou anys després, considero la UB la meva segona casa. Estimar la UB, però, és també voler-la millor, i tots sabem que hi ha molts àmbits en què caldria actuar. En aquest escrit em limitaré a les mesures que es podrien prendre per millorar l’àmbit dels estudis de doctorat.

Un dels problemes en els estudis de doctorat de la UB és que els propis estudiants no sabem quines són les funcions de l’Escola de Doctorat, quina ha de ser la nostra relació amb l’Escola, ni quins serveis ens pot oferir. De tant en tant, rebem algun correu electrònic sobre convocatòries per assistir com a representants de la UB a jornades sobre recerca, però aquest és el nostre únic contacte amb l’Escola de Doctorat. Per tant, com a acció urgent i necessària, caldria una millor definició i comunicació entre l’Escola de Doctorat i els estudiants.

Què més podria fer, l’Escola de Doctorat?

  • Oferir una formació continuada als doctorands, no de cada especialitat, sinó en competències comunes que afecten transversalment totes les àrees (per exemple, assessorament en la planificació de la carrera acadèmica o gestió de la bibliografia). En aquest sentit, un bon pas que es va fer fa uns quants anys va ser organitzar un curs inicial de formació d’investigadors (el Programa de formació per a Joves Investigadors de la UB), un curs que caldria ampliar i dotar de més continuïtat.
  • Oferir un servei que ajudi els doctorands a fer la transició cap al món laboral un cop hagin defensat la tesi.
  • Oferir un servei competent d’informació sobre beques i convocatòries obertes.
  • Crear una base de dades que agrupi els correus electrònics dels doctorands per àmbits d’especialitat i enviar només les informacions rellevants a cada àmbit. Per posar un exemple, els investigadors de filologia catalana no cal que rebem les convocatòries de ciències de la salut.
  • Crear una borsa d’ajuts per pagar participacions a congressos o correccions lingüístiques en els casos que els grups de recerca no se’n facin càrrec.
  • Crear una aliança amb els Serveis Lingüístics de la UB per oferir de manera més econòmica cursos específics de millora de les competències necessàries per redactar articles científics en anglès i poder fer presentacions orals de manera competent.
  • Potenciar la divulgació científica, ja que la universitat no pot viure d’esquena a la societat. En aquest sentit, el programa Camins Infinits de la UB divulga és un bon pas per acostar els estudiants a les escoles i instituts, però la manca de formació que tenim a l’hora d’abordar les xerrades també hauria de ser corregida.