L’arribada de Joan Elias al rectorat de la UB s’ha vist enterbolida per la denúncia de Màrius Rubiralta, que ahir a la nit va assegurar que s’havien fet circular “rumors interessats” contra ell entre els estudiants, el sector que ha propiciat la victòria d’Elias, que va obtenir el 53,07% del vot ponderat, mentre que Rubiralta es va quedar en el 46,93%. La participació va caure fins al 13,76% respecte a la primera volta, quan va ser del 16,10%.
“Del que no sóc partidari és que s’apliquin canvis com el del 3+2 quan encara estem en una fase d’avaluació del 4+1. No s’entén una mesura tan precipitada”, diu el candidat en una entrevista que publica EL PERIÓDICO. “Si s’han frenat les revàlides, per què no el 3+2?”, afegeix.
El gran nombre de candidatures, 7, ha estat, amb tota probabilitat, el motiu que explica la bona participació registrada a la primera volta de les eleccions, amb un percentatge de vots del 16,1% respecte al cens, una mica superior a la del 2012, assenyala EL PERIÓDICO.
Dijous coneixerem el nom del pròxim rector de la UB . Màrius Rubiralta “ja té experiència en el govern de la universitat: va ser-ne rector entre el 2005 i el 2008. No va acabar el mandat perquè es va convertir en el Secretari d’Estat d’Universitats del segon govern Zapatero”, fa notar la crònica del diari ARA sobre la primera volta electoral.
“És el moment d’aplicar l’experiència per oferir un projecte il·lusionador, realista i convincent, que doni resposta i remei al desànim i a la idea d’immobilitat que s’ha apoderat en els darrers anys d’una part important de la nostra comunitat. Torna a ser el moment de reclamar un tracte just per a la universitat pública catalana i, especialment, per a la Universitat de Barcelona”, escriu el candidat.
El candidat va subratllar durant el debat entre els 7 aspirants a rector de la UB, que dimarts 22 es va celebrar al Paranimf, que no s’ha aconseguit fer entendre al Parlament la importància de la contribució socioeconòmica de les universitats i va reclamar que no hi hagi una política única per part de l’administració a l’hora d’afrontar el recanvi generacional del professorat, una qüestió que a la UB pren una dimensió més greu.
“La crisi econòmica, però especialment la desconfiança en la gestió universitària, han fet que s’hagi donat prioritat als centres de recerca, d’indubtable qualitat, sense tenir en compte que el gruix de la producció científica es deu a les universitats i als hospitals”, diu Enric I. Canela. El programa electoral de Rubiralta fa aquest mateix diagnòstic i reclama de l’Administració un tracte més equitatiu per a la UB.
L’import mitjà de les beques universitàries va assolir el seu nivell rècord entre els cursos 2008-2009 i 2012-2013, coincidint amb els anys en què el candidat a rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta va ocupar els càrrecs de Secretari d’Estat d’Universitats, primer, i Secretari General d’Universitats. Actualment, la mitjana d’aquest tipus d’ajuts se situa un 20% per sota d’aquella mitjana.
El pla de professorat Serra Húnter s’ha de reorientar per fer front a les seves mancances i limitacions. Així ho pensa Màrius Rubiralta, que demana que la Generalitat n’esmeni les disfuncions i el converteixi en el pla que doni oxigen a l’ofegada situació universitària. Cal que els polítics confiïn més en la universitat a l’hora de bastir el sistema de coneixement del país.