12. ELS SERVEIS A LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

12.1 Àrea de Tecnologies

12.1.1 Diagnòstic i horitzons

L’Àrea de Tecnologies ha de tenir un paper cabdal en el canvi de cultura organitzativa de la UB ja que té responsabilitats en programari, maquinari, sistemes, comunicacions, seguretat informàtica i suport als usuaris de manera transversal a tota l’operativa de la Universitat: docència, recerca, transferència, i en darrer terme, però no menys important, la gestió. Si bé han de ser les persones i l’organització el focus de la transformació que s’ha de donar en el nou entorn digital, ho són donant per descomptat que l’organització podrà disposar d’uns recursos i uns serveis informàtics suficients i al dia, que siguin pal de paller del canvi. Caldrà, doncs, estudiar a fons quina és la situació i elaborar un pla estratègic específic de l’àrea. Determinar quines són les mancances que el període de restriccions pressupostàries ha deixat en aquest camp o quins projectes estan aparcats per aquest motiu, ja que hi ha la percepció generalitzada que a hores d’ara la UB disposa d’uns serveis molt professionals en aquesta matèria però amb uns recursos insuficients, que no s’ajusten sempre a l’estat de l’art de la tecnologia o a les necessitats que s’albiren per fer el salt de modernització que la UB necessita.

El recursos i serveis de l’Àrea TIC estan presents en el dia a dia de pràcticament la totalitat de processos i dels perfils professionals que fan funcionar la UB, un funcionament que, tot i que està ple de rutines, també es caracteritza per una gran varietat de demandes com ara les que pot generar una organització amb més de deu mil grups d’assignatures i amb milers de projectes de recerca o transferència diferents; activitats en les quals estan implicats d’una manera o altra uns 9.300 col·laboradors (PDI, PAS, a més de becaris de col·laboració o de recerca) amb tasques i responsabilitats ben variades, però també amb nivells de formació i habilitats tecnològiques ben diferents. La complexitat de donar resposta en temps i forma és, doncs, evident, tant per la intensitat d’ús de les TIC com per la variabilitat de les demandes.

A més, com més endavant va l’acceleració dels canvis en programari i maquinari —o la percepció dels usuaris que, amb els dispositius mòbils, la ubiqüitat i disponibilitat dels recursos TIC és normal i fàcil—, més complexa i canviant esdevé la planificació estratègica en la matèria, amb la reducció temporal dels corresponents cicles d’avaluació i renovació dels equips i serveis. Vet aquí un dels grans reptes actuals: copsar el moment en què es troba la UB quant a les TIC, tot articulant l’anàlisi i prospectiva permanent necessària per tal de millorar la planificació en un moment de canvis importants en les solucions tecnològiques, com ara la computació al núvol o les solucions cooperatives en l’entorn del CSUC. Problema a banda, i no menor, en aquesta planificació és el dimensionament de recursos que són imprescindibles en aquesta àrea, considerant els recursos econòmics disponibles molt limitats.

Ara bé, quan parlem de TIC no parlem únicament de màquines i programes, parlem fonamentalment de persones que les fan anar o reben els resultats d’aquest funcionament, que assumim que ha de ser infal·lible les vint-i-quatre hores, els set dies de la setmana en molts casos. Generalitzant, en l’actualitat aquest nivell extens i intens alhora de suport basal a l’activitat de la comunitat universitària es desenvolupa durant bona part del temps amb normalitat, però quan es produeixen problemes i incidències la percepció dels usuaris directes o dels tercers afectats acostuma a ser angoixant i crítica, i, en part, és comprensible que sigui així. En bona mesura això és deu al fet que tendim a assumir com a normal un funcionament que no és gens trivial: pensem en el gran volum d’activitat que, a banda dels usuaris externs a la UB, genera la comunitat universitària, que diàriament treballa aproximadament des de més de dotze mil ordinadors donats d’alta en l’inventari d’equips, o que s’hi connecta en domicilis particulars o des de la xarxa wifi dels campus amb un volum equivalent o superior d’equips propis.

En tot cas, una universitat capdavantera com la UB ha de tenir com a meta irrenunciable avançar en la relació de les TIC amb els usuaris finals, evitant anticipadament els problemes amb una correcta renovació preventiva de maquinari i programari, amb una difusió d’informació i formació de base vers els usuaris que els apoderi millor respecte als seus equips personals, i per últim, però no menys important, amb una atenció i assistència a l’usuari corresponent. Caldrà, doncs, estudiar molt bé la combinació apropiada de recursos i estratègies de suport a l’usuari de les TIC, partint primer de quin és el grau de satisfacció i el volum de problemes, ¡ per superar la fase de les percepcions i arribar a la de les certeses.

Un àmbit on les TIC troben dificultats i sovint crítiques no sempre ben fundades és en el dels procediments i l’activitat burocràtica pròpia d’una universitat complexa com la UB. Tot d’una imputem a problemes informàtics amb molta freqüència el resultat d’una burocràcia pesada, que no acaba de transformar-se per respondre a la demanda exigent que representen el creixent nombre de requisits normatius (externs i de la mateixa UB), de transparència, rendició de comptes i avaluació. L’experiència de recollida de dades i evidències experimentada durant les acreditacions de les titulacions en els dos darrers anys posen de manifest que no sempre és un problema de tecnologia, o d’afegir més tecnologia a uns processos que són complexos, però que executem amb uns procediments obsolets o que no s’han adaptat als canvis tecnològics. En aquest sentit, no és agosarat dir que en bona mesura el que frena avui dia una implantació més profunda de l’administració electrònica a la UB té a veure amb les persones i amb l’organització, no és únicament un tema de més recursos i inversions en tecnologia, encara que també.

En tot cas, i en paral·lel al canvi organitzatiu que s’haurà de fer tant sí com no, el cert és que a hores d’ara i en l’estat actual dels procediments, hi ha un gruix d’aplicacions corporatives que són crítiques i que porten molts anys en funcionament, per a les quals en alguns casos potser no hi ha gran marge de millora i que, des de fa temps, són objecte d’estudi per determinar si caldria migrar a noves solucions que també interaccionin amb el canvi organitzatiu. És el que es va fer en el seu dia amb la gestió econòmica amb el pas a SAP, però s’ha de considerar també la importància de la resta d’aplicacions: XIPER, GRAD, GIGA, o GECA. Certament en algunes d’aquestes, o en d’altres com GREC o GRP, s’han fet millores i desenvolupaments propis molt importants, però la connexió i interacció amb el conjunt sembla que encara té marge de millora. Cal analitzar integralment el conjunt de programes que treballen amb dades coincidents, però que en l’actualitat poden no ser consistents, especialment pel que fa als productes d’informació a partir de les quals es generen. Com ja hem dit, aquest fet s’ha posat especialment en relleu en el procés AQU d’acreditacions de les titulacions i ha significat un punt feble constant en les no-conformitats dels informes d’avaluació, o ha significat un sobreesforç de comprovació de dades per als comitès interns d’avaluació i per a l’Agència de Qualitat de la UB.

En el terreny dels equipaments informàtics de docència, s’ha de tenir present que el model actual d’atenció i coordinació de les aules d’informàtica pot presentar en el futur problemes quant als recursos humans. Si bé hi ha una gestió global i un manteniment informàtic de base des dels serveis centrals de l’Àrea TIC i del personal informàtic de zona, l’atenció en els punts de servei recau en becaris sota la coordinació de professors encarregats de les aules. Tant per la possible dificultat de trobar en totes les circumstàncies professorat voluntari per a aquestes responsabilitats, com per l’excessiva dependència de becaris, estudiar una integració més important d’algunes aules en espais comuns amb les biblioteques hauria de ser una opció a explorar en més casos. S’ha de tenir present que el tipus de feina que es fa en una aula d’informàtica serà cada vegada més del tipus activitat dirigida, que s’ha de dur a terme individualment o en grup, però no necessàriament en el temps lectiu d’una assignatura. Això obre la possibilitat d’un tipus d’aula més polivalent i d’espais de suport on cada alumne ha de poder integrar fàcilment en el seu equip portàtil personal els recursos docents i les llicències de programari que calguin per a una determinada activitat pràctica.

Com a repte i alhora oportunitat de millora de l’experiència d’aprenentatge, s’ha de considerar que cada vegada més la utilització de recursos informàtics no es limita a un nombre d’assignatures determinades de caire tecnològic, sinó que pot ser present en moltes altres com a forma de presentar simulacions o experimentar amb pràctiques reals, com les que es donen en el món professional de cada titulació, i això pot significar encara més diversitat de peticions per part dels docents, així com uns requisits d’accés deslocalitzat 24×7 per part de l’alumnat.

En el mateix sentit, caldrà estudiar com satisfer demandes de suport informàtic en recerca per a tot tipus de projectes de dimensió petita i mitjana, amb necessitats diferents dels grans projectes que compten amb finançament específic per obtenir recursos i personal específics o per acudir a serveis externs com els del CSUC: es tractaria d’estudiar la viabilitat d’un suport clarament vinculat a recerca bàsica en àrees menys consolidades i que tenen alhora un potencial important com a vehicle d’innovació docent en projectes i treballs final d’estudis.

Finalment hem de fer referència a un tema complex però determinant de cara a la societat, com ara el de la imatge de la UB en la seva relació amb les tecnologies. Si bé no disposem d’estudis que ho puguin corroborar, bona part de la comunitat universitària i de certs sectors de la societat tenen la idea que la UB no és una universitat tecnològicament moderna en la seva pròpia gestió, que no predica en el seu funcionament diari allò que es transmet a les aules com a teories de gestió, allò que s’investiga, o els valors d’innovació i esperit d’iniciativa que se suposa que hem de cultivar amb l’alumnat. Segur que en alguns aspectes això és una percepció injusta, atès que la realitat del serveis que s’ofereixen ho podria desmentir en molts casos, mentre que en d’altres ocasions pot ser el resultat del diferencial d’inversió relativa que la UB ha pogut fer en els darrers anys respecte a d’altres institucions universitàries amb les quals, es vulgui o no, finalment som comparats. En aquest sentit resulta clar que també es necessària una explicació i difusió eficaç, i alhora permanent, de les millores en TIC a la UB: el conreu del valor reputacional de la UB, en tant que universitat moderna i innovadora, té avui molt a veure amb la percepció que es pugui tenir de la relació de l’organització i els seus membres amb les TIC.

12.1.2 Objectius i accions

Objectiu 12.1#1. Elaborar un pla estratègic en recursos i serveis TIC

Accions

1. Fer un diagnòstic de la situació actual on aflorin les percepcions i opinions dels usuaris.
2. Dur a terme un exercici sòlid de prospectiva tecnològica per posar-nos al dia, i amortitzar etapes de millora que en el seu dia no es van fer.
3. Tenir en compte les TIC com un element essencial en els plans plurianuals d’inversió de la UB.
4. Explorar el recorregut que en l’horitzó del pla estratègic poden oferir les solucions consorciades en el CSUC i liderar-les, si pertoca. Estudiar a fons el potencial d’aquesta cooperació en compres informàtiques, computació al núvol, desenvolupament d’aplicacions de programari lliure, o exercicis de prospectiva respecte a l’estat de l’art en solucions avantguardistes en informàtica de docència, recerca i gestió. Fer proves pilot i avaluacions conjuntes amb d’altres universitats en el marc del CSUC.
5. Fer un estudi de les millors opcions per a la renovació permanent de l’equipament informàtic, amb especial atenció a l’avaluació del funcionament dels darrers programes de rènting, considerant si es poden estendre a equips Mac quan estigui justificat.
6. Analitzar les oportunitats i reptes que presenta l’extensió de l’ús dels dispositius mòbils (especialment els telèfons de prestacions avançades i les aplicacions) en l’entorn dels campus i de la comunitat universitària allà on es trobi.
7. Analitzar les oportunitats i els reptes que podria obrir el desenvolupament de la Internet de les coses, de cara a la gestió de l’equipament no informàtic i del patrimoni de la UB.

Objectiu 12.1#2. Definir un model de servei de suport informàtic al lloc de treball personal i als perfils diversificats del personal de la UB

Accions

1. Estudiar el grau de satisfacció dels usuaris de les TIC, respecte dels serveis de suport informàtic en el centres.
2. Avaluar i millorar tant com es pugui el suport informàtic en les estacions personals de treball.
3. Minimitzar les incidències revisant els protocols actuals i el manteniment preventiu.
4. Aprofundir les rutines de formació i reciclatge dels usuaris com a estratègia preventiva per minimitzar les peticions de suport, així com per amortitzar molt més la inversió en equips i programari, fent més productiva l’activitat laboral en el lloc de treball. Treballar, sobretot amb els usuaris, fonaments en temes de seguretat informàtica que demanen la responsabilitat de cadascú.
5. Establir el punt de vida útil dels equips personals de manera responsable en relació amb la situació econòmica, però també tenint en compte de no generar ajornaments indefinits i llargs en l’actualització de sistemes operatius.
6. Avaluar el nivell de prestacions que rebem de serveis externalitzats d’atenció a l’usuari a fi de controlar-ne la qualitat.
7. Estudiar la viabilitat d’oferir increments variables d’espais d’emmagatzematge per al correu electrònic corporatiu en funció del perfil d’usuari i del nivell d’ús. Comunicar més eficientment als usuaris bones pràctiques d’ús del correu electrònic corporatiu.

Objectiu 12.1#3. Millorar la integració i interoperabilitat de les aplicacions corporatives enteses com un ecosistema d’informació tant per a la gestió com per a l’avaluació i la planificació

Accions

1. Fer una anàlisi de la interoperabilitat, o integració en el seu cas, d’aplicacions en el punt d’interacció de l’usuari final que introdueix dades o que les consulta. Evitar la duplicació de tasques i d’introducció de dades redundants per part d’un mateix usuari en aplicacions diverses.
2. Millorar l’administració i la gestió de les dades per tal d’alimentar de manera fiable i consistent els sistemes d’informació per a l’avaluació i la presa de decisions.
3. Definir models de dades obertes i enllaçades allà on sigui possible.
4. Fer una anàlisi integral dels requisits de dades i evidències dels sistemes d’assegurament de la qualitat i l’avaluació en docència i recerca, així com de transparència i rendició de comptes en gestió i administració.

Objectiu 12.1#4. Avançar en l’administració electrònica a nivells que facin de la UB un espai d’innovació i de demostració propis d’una universitat que investiga i fa docència en gestió i administració pública

Accions

1. Reforçar la immersió de personal de tecnologies en grups de treball que estudien l’inventari de processos i la reforma dels procediments per simplificar i fer més eficient el funcionament de la UB en el terreny burocràtic.
2. Fer un catàleg de bones pràctiques arreu en administració electrònica universitària i comparar-les amb l’estat actual de les pràctiques a la UB.
3. Auditar el grau de compliment de la UB en relació amb els requeriments presents en administració electrònica, alguns dels quals ho són a partir de legislacions de compliment obligat.
4. Elaborar un pla d’impuls a l’administració electrònica, establint les prioritats i les oportunitats de cooperació en el marc del CSUC.
5. Incrementar els processos disponibles en la seu electrònica. Prioritzar aquells que són crítics o que són molt usats entre els que encara no estan en funcionament.
6. Millorar la usabilitat, l’accessibilitat i la consistència del disseny de tots els formularis de tramitació electrònica disponibles. En general hi ha una manca de consistència gràfica i d’eines d’orientació o d’ajuda contextual, un fet especialment greu per a casos com els de l’alumnat estranger que fan inscripcions a cursos de postgrau o a d’altres programes formatius.
7. Analitzar el paper vertebrador que ha de tenir la gestió i arxivament electrònic de documents en les eines de gestió interna de l’administració electrònica. Avançar en la gestió integral de la documentació digital en el sistema d’arxius de la UB. 

Objectiu 12.1#5. Clarificar davant la comunitat universitària i la societat el posicionament de la UB respecte al programari lliure i de codi obert, més enllà de declaracions retòriques

Accions

1. Avaluar el programari lliure des d’una perspectiva de cost-eficiència a l’hora de la seva implementació en entorns estàndards de funcionament. La UB no pot ser aliena a la filosofia i el compromís amb aquest important moviment, però alhora ha d’assegurar un retorn dels seus recursos, considerant també de fer balanç de la inversió en recursos humans, la seguretat informàtica i la disponibilitat 24×7 dels sistemes.
2. Seguir activament l’estela d’aquest moviment, especialment com a terreny d’experimentació i innovació, propis d’una universitat que aposta per la cultura i la informació oberta, on també s’incardina el programari lliure i obert.
3. Considerar aquest programari com un recurs privilegiat per a l’experimentació docent, com ja es fa amb l’ús central de Moodle en el Campus Virtual. Posar en valor com a output d’innovació de la UB les aportacions i desenvolupaments que fem a les comunitats d’usuaris que mantenen els programes en què en fem un ús més intens.

Objectiu 12.1#6. Dimensionar i monitoritzar l’ús de les xarxes de comunicacions en funció de les necessitats futures

Accions

1. Estudiar la presència de dispositius mòbils en el campus i l’impacte que això ha tingut en la demanda d’accés a la xarxa wifi. Valorar la capacitat d’aquesta xarxa de cara a planificar les opcions de docència seguint el model BYOD (bring your own device, model en què l’alumne porta l’equip informàtic personal), cap al qual caminen moltes universitats en l’escena internacional, especialment en el postgrau i la formació continuada.
2. Estudiar les necessitats que pugui generar en un futur pròxim l’increment de l’ús de recursos educatius oberts que incorporin la realitat augmentada o la virtualització d’activitats docents amb components pràctics.
3. Millorar i unificar els sistemes d’autenticació a les plataformes UB i als recursos tecnològics i d’informació externs contractats.
4. Avaluar l’ús de connexions Eduroam per part del personal de la UB arreu i de personal d’arreu a la UB. 

Objectiu 12.1#7. Dimensionar adequadament la capacitat de l’equipament informàtic i dels recursos humans que donen suport a aplicacions de recerca i docència

Accions

1. Establir un consens sobre els temps de resposta acceptables en el campus virtual en períodes pic i posar els mitjans per fer-los efectius.
2. Desenvolupar un coneixement més ampli de programari potencialment útil per virtualitzar la realització d’activitats pràctiques, o que impliquin el contacte de l’alumnat amb materials i mostres.
3. Considerar entorns informàtics que simulin els de determinades empreses i perfils laborals per als quals formem el nostre alumnat. Introduir elements de simulació, jocs de rol, ludificació o aprenentatge servei en l’ús d’aquests programes.
4. Estudiar les necessitats de suport informàtic dels investigadors en projectes de dimensió petita que no tenen escala suficient per contractar recursos humans o materials, tant pel que fa a l’experimentació i tractament de dades, com a la creació i al manteniment de la presència web del grup o projecte de recerca.

Objectiu 12.1#8. Fer un plantejament global i exigent de la seguretat informàtica per tal de millorar la conscienciació, els protocols i els recursos tecnològics imprescindibles

Accions

1. Identificar clarament els riscos i estudiar a fons l’històric d’incidents per tal de reforçar el coneixement de la situació i la capacitat de resposta, no únicament des del punt de vista tecnològic, sinó també ètic, reglamentari, disciplinari i de bones pràctiques d’autoprotecció.
2. Auditar de manera regular el nivell de protecció en tot el que afecta a dades crítiques de gestió acadèmica, economia i comunicacions; de manera especial en relació amb la protecció de la privacitat i de les dades personals.
3. Estudiar a fons els requisits de seguretat i preservació de la integritat de les dades de recerca que requereixen els nous principis ètics i de transparència demanats pels finançadors de la recerca i pels mateixos investigadors. Oferir als investigadors solucions tecnològiques verificades que compleixin aquests requisits.
4. Reforçar els protocols de seguretat en relació amb la signatura digital per part de PDI i PAS. Analitzar l’estat actual de l’ús de la signatura digital i les mancances que limiten un ús realment segur i eficient des del lloc de treball personal.

12.2 CRAI-Biblioteques UB: suport a l’aprenentatge, la docència i la recerca

12.2.1 Diagnòstic i horitzons

L’evolució lògica del camí que es va iniciar en aplicar el model CRAI a la UB porta a entendre el suport a la docència i a la recerca mitjançant actuacions transversals que avancin cap a una atenció integral, ràpida i eficient vers l’alumnat i el personal docent i investigador, per tal que emprin menys temps i esforços a aconseguir un ús millor, més intens i constantment renovat dels recursos disponibles en camps diversos però relacionats: informàtica de docència i recerca, comunicació científica i avaluació de la recerca, biblioteques i documentació científica, o administració d’objectes i recursos educatius. En definitiva, obtenir sinergies i convergències funcionals que ens ajudin a no perdre oportunitats en la transformació dels espais d’aprenentatge, en la millora sistemàtica de la docència, en la retroalimentació docència-recerca i en la comunicació dels resultats de la recerca.

Avui dia docents i investigadors han vist com la seva feina s’ha tornat més complexa, arran de la diversitat de tasques a què s’enfronten quan volen fer un salt qualitatiu respecte al model docent, o respecte a la rellevància i el reconeixement de la seva recerca. Hi ha un cert consens a considerar que la feina del PDI s’ha tornat molt diversa —fins i tot, dispersa—, a vegades per la debilitat del treball dels equips docents o investigadors, però especialment per uns serveis de suport que caldria potenciar perquè presentessin una oferta coordinada i un catàleg de prestacions sistemàtic, personalitzat i extens. Es té la sensació que, ara com ara, no hi ha una demanda de suport prou sòlida, entre altres raons perquè no hi ha una oferta escalable a la totalitat del PDI. Si bé s’han fet avenços importants en aquest terreny, ara caldria consolidar-los, sistematitzar-los, per tenir més capacitat i així estimular unes demandes de suport que fins ara no són generalitzades.

Per fer front al gran nombre de responsabilitats i tasques del PDI, cal avançar cap a un model de suport integral que eviti la multiplicació de feines relacionades amb aplicacions i plataformes de tot tipus, o que eviti la duplicitat d’esforços de diversos professors no connectats entre si. Som lluny encara de facilitar que el personal docent i investigador pugui dedicar el màxim del seu temps al nucli de la seva docència i recerca; no és pas infreqüent observar un enfocament artesanal i autodidacta en l’aprofitament dels recursos que la UB posa —o podria posar— a disposició del PDI.

Un element cabdal en aquesta aposta de coordinació ha de ser el CRAI-Biblioteca. Avui dia gaudim d’una gran biblioteca universitària i de recerca que, malgrat la complexa situació de finançament dels darrers anys, ofereix uns serveis d’accés a la bibliografia comparables amb nivells internacionals: a pesar de les retallades en subscripcions i compres dels darrers anys, comptem amb uns fons molt respectables quant a volum i qualitat en tots els àmbits del coneixement, i de manera singular pel que fa al patrimoni bibliogràfic històric. D’altra banda, s’ha fet un procés gradual de transformació vers el model CRAI (Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació), en què a les funcions bibliotecàries tradicionals s’hi han afegit altres prestacions com són el suport docent i l’assessorament en publicacions i difusió del coneixement. Aquesta situació és el resultat d’una llarga trajectòria i de la suma d’actuacions de modernització que han dut a terme els professionals des dels anys vuitanta, quan es va encetar la construcció d’un sistema bibliotecari unificat a la UB. Unes transformacions de gran importància en qualitat i amplitud de serveis que, malgrat les retallades dels últims anys, s’han pogut mantenir en gran part gràcies a unes polítiques consorciades de país amb la resta de biblioteques universitàries en el marc del CSUC.

La situació, doncs, es pot considerar, a grans trets, prou satisfactòria quant a l’accés a la bibliografia docent i científica. No obstant això, en l’àmbit dels fons antics és molt notòria la falta de recursos econòmics mínims per a les tasques necessàries de preservació, conservació, catalogació i difusió d’una de les biblioteques patrimonials més importants d’Espanya. També s’han vist afectats per aquesta situació econòmica els projectes destinats a fer front al canvi de necessitats i demandes dels usuaris, producte de l’acceleració de la immersió en el món digital del conjunt de la institució universitària, que tard o d’hora haurà de conduir a la redefinició d’espais de docència i aprenentatge o dels models d’atenció i assessorament a l’usuari.

En qualsevol cas, per tal d’impulsar cada vegada més l’orientació a l’usuari dels diversos serveis de suport, caldrà avançar en mecanismes de gestió de la qualitat i d’avaluació dels serveis, per tenir una idea més clara de quines són les mancances i els reptes als ulls dels usuaris. En aquest sentit comptem amb la important experiència del Segell d’Excel·lència Europea EFQM 400+, de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM), que va rebre el CRAI. Escoltar la veu de l’usuari serà un factor cabdal per consolidar les millores dels diversos serveis de suport a la docència i la recerca, objecte de la coordinació estratègica que perseguim.

El camp de la docència i l’aprenentatge s’enfronta a canvis culturals importants entre l’alumnat i a expectatives canviants de la societat envers l’educació universitària, que obligaran les universitats a actualitzar més clarament els seus models de docència, fent-los consistents amb els canvis tecnològics que ens envolten, ni que sigui des d’un punt de vista crític. Romandre en una posició d’inèrcia en aquest àmbit, sense un intent manifest de generalitzar les millores i la innovació, pot tenir una repercussió molt negativa en els resultats acadèmics i en la reputació de la Universitat de Barcelona. Caldria, doncs, mobilitzar els recursos i serveis de suport docent per tal d’alinear-los amb aquesta prioritat estratègica de la transformació docent: millorar-ne l’accés per a tot el PDI i l’ús per a tot l’alumnat, de manera que en docència passem de la millora i la innovació en projectes experimentals a petita escala a un model escalable que pugui posar en marxa les millores contrastades, a fi d’oferir recursos i solucions innovadores en la pràctica regular de la docència de tot el col·lectiu.

Hauríem de fer possible una reducció del cost que per al PDI té ara mateix la tendència majoritària del do it yourself, el «fes-t’ho tu mateix», que sovint es dóna a partir de cursos de formació sobre eines tecnològiques o recursos d’informació disponibles actualment, com ara el Campus Virtual, que s’exploten en un nivell mínim, o sobre d’altres que aniran venint, com són la virtualització d’experiments i objectes d’estudi o la realitat augmentada. Cal cercar economies d’escala, lògicament mitjançant la col·laboració entre equips docents, però també amb un suport reforçat per fer més ràpida i eficient l’adopció de millores.

A les biblioteques, l’ús creixent dels suports documentals digitals enfront dels analògics es pot enfocar com una oportunitat i no pas com una amenaça, especialment en dos eixos. En primer lloc, es podria concebre aquesta realitat com un factor desencadenant de la participació dels CRAI-Biblioteques en la redefinició dels espais d’aprenentatge a la Universitat: no es pot tancar la porta a la transformació de certs recintes bibliotecaris en llocs d’aprenentatge més enllà del que seria la tradicional sala de lectura. Per altra banda, aquest procés accelerat de consum digital de la bibliografia ha de ser una oportunitat per focalitzar els recursos humans de les biblioteques en els usuaris, potenciant el rol de personal de suport que ajuda, que atén, estudiants, docents i investigadors.

Podem dir que a mesura que la informació es torna més ubiqua i disponible, el paper d’intermediació merament logístic de les biblioteques disminueix, i es poden reorientar recursos cap a la satisfacció de necessitats que requereixen un valor afegit en els serveis, com ara l’adquisició de competències digitals i d’informació per part de l’alumnat; la identificació, avaluació i indexació de recursos educatius; el suport a l’organització de materials docents i a la configuració de funcions del Campus Virtual; la difusió òptima del coneixement, en forma de resultats i dades de la recerca, o el suport a l’anàlisi d’informació per a l’avaluació de la recerca de tipus personal o institucional.

Pel que fa al suport a la recerca, caldrà estudiar com s’ha de continuar avançant a la UB en els tres eixos d’innovació proposats per LIBER (Associació de Biblioteques de Recerca d’Europa) en la seva estratègia 2013-2017: «1) Enabling open science, 2) Lead in changing scholarship, 3) Shape innovative research». La UB ha de ser capdavantera en la materialització del concepte de ciència oberta tal com ho consideren les principals biblioteques de recerca d’Europa en punts com són els següents: augmentar la transparència i la qualitat de la investigació, augmentar el compromís dels ciutadans i accelerar el ritme dels descobriments científics a través de la innovació basada en dades. A més, formant part de consorcis i aliances externes a la Universitat, o formant part de convergències internes, les biblioteques i els serveis de tecnologia han de treballar en la construcció d’infraestructures comunes i públiques per garantir l‘accessibilitat i la disponibilitat a llarg termini dels resultats de la investigació, el foment de noves formes de publicació i l’articulació de sistemes més eficients de descobriment d’informació científica. La UB, com a universitat intensiva en recerca, ha d’estudiar bé les solucions que vol adoptar en aquest moment de transformació del suport a la recerca i el paper que li pertoca al CRAI.

Per últim, parlar de suport a la docència i la recerca significa parlar d’espais on es produeix aquest suport. En aquest sentit, aquest procés d’immersió digital pot entendre’s també com una amenaça per a una universitat com la UB, que hauria de fer valdre la seva cultura de claustre, d’espai de relació humana. Així, doncs, uns futurs espais bibliotecaris polivalents i renovats en clau de transformació digital haurien de servir com a claustre, com a tercer espai, com a lloc de trobada per a tota la comunitat universitària, però alhora com a lloc de treball individual i en grup dels estudiants.

En la mateixa línia d’entendre la transformació digital com una estratègia de reinterpretació dels espais i dels recursos analògics, i no pas com una mera substitució, cal tenir present l’amenaça de la despersonalització en l’atenció de les consultes i les peticions d’ajuda, en què l’atenció a l’usuari ha de ser objecte d’una anàlisi profunda. Sense cap mena de dubte, s’ha de treure partit de les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la comunicació per a un suport en línia asíncron, possiblement en forma de finestreta única i amb una gran disponibilitat. Tanmateix, per ser més eficaços, aquest tipus de suport exigiria que es complementés —o s’iniciés— amb serveis síncrons, presencials o en línia, que puguin servir-se de la interacció en temps real. Hem de tenir present que som una universitat presencial, que vol continuar tenint en el contacte humà dels membres de la comunitat universitària un actiu per a la solució de problemes i la generació d’oportunitats.

12.2.2 Objectius i línies d’accions 

Objectiu 12.2#1. Evolucionar en l’actual model de CRAI-Biblioteques vers una coordinació més intensa i funcional amb tots els serveis i instàncies de la UB que tinguin un paper en el suport a la docència i la recerca

Accions

1. Impulsar la coordinació estratègica des del Rectorat, donant suport als professionals i equips directius dels diversos serveis que han de liderar la transformació del suport a la docència i recerca per aconseguir solucions integrals, eficients, àgils i d’alta capacitat de resposta.
2. Estudiar l’adaptació del CRAI-Biblioteques a les noves realitats que resultin de la reforma de les estructures organitzatives, especialment en allò referent a l’impuls de la connexió amb els usuaris, mitjançant les comissions de biblioteca de centre.
3. Actualitzar el Pla estratègic del CRAI, tenint en consideració els canvis organitzatius, tecnològics i de coordinació estratègica que es presentaran els propers anys.

Objectiu 12.2#2. Optimitzar el temps i l’esforç del PDI en la preparació de la seva acció docent

Accions

1. Fer un pla d’acollida al PDI de nova incorporació, en el qual es presentin de manera sistemàtica els recursos i serveis disponibles per al suport al docent. Establir mecanismes adequats d’actualització de les novetats en aquesta matèria per al professorat permanent.
2. Unificar en un punt comú de la intranet el catàleg de prestacions dels diversos serveis de suport a la docència.
3. Millorar el funcionament dels repositoris de recursos educatius de la UB, entesos com a recursos de creació interna i també com a inventari de recursos de creació externa que han estat aplicats internament.
4. Optimitzar els espais d’atenció als usuaris, per tal que les biblioteques siguin un veritable «punt d’atenció primària», des d’on es puguin atendre, o redirigir, les peticions de suport en aquells àmbits pels quals cal una coordinació estratègica.
5. Establir un programa de formació en profunditat del personal del CRAI que hagi de dedicar-se de manera més intensa al suport docent. 

Objectiu 12.2#3. Transformar els espais bibliotecaris de manera coherent amb els nous models de docència centrats en l’aprenentatge actiu i crític

Accions

1. Estudiar l’ús, les demandes i les necessitats de l’alumnat en relació amb els espais físics d’aprenentatge i d’estudi a la Universitat.
2. Gestionar les col·leccions analògiques de baix ús fora dels espais públics amb prestatgeria oberta, per fer espais renovats oberts a tot tipus d’activitats d’aprenentatge on hi hagi implicats recursos tant bibliogràfics com no bibliogràfics.
3. Revitalitzar i reservar seccions de les biblioteques com a zones d’especial concentració, silenci i relaxació per potenciar la lectura profunda i la lectura no condicionada laboralment o acadèmica, en el marc d’una aposta per fer de la UB una universitat lectora.
4. Ubicar més aules d’informàtica i espais de creació (makerspaces) dins dels recintes bibliotecaris.
5. Disposar de boxs (cubicles) de treball individual, que alhora puguin servir d’espais de tutoria i d’entrevista per a professorat desplaçat quan fa docència lluny del seu despatx habitual.

Objectiu 12.2#4. Aprofundir en un desenvolupament i actualització de les col·leccions de les biblioteques que doni respostes i alternatives a la reducció del pressupost

Accions

1. Analitzar les repercussions que han representat les retallades de pressupost del període 2009-2015 en l’equilibri i la qualitat de les col·leccions, a fi de cobrir les urgències més importants i de prioritzar les inversions que es recuperin en els nous pressupostos.

2. Explorar tots els models d’accés al document sota una garantia d’accés total amb models diversos en funció del cost per ús. 

3. Apostar per més coordinació de les polítiques de col·lecció de les universitats consorciades en el marc d’un sistema eficient d’accés al document i de préstec interbibliotecari. 

Objectiu 12.2#5. Millorar la col·laboració entre personal bibliotecari i docent en el desenvolupament de les competències digitals i d’informació de l’alumnat 

Accions

1. Delimitar àmbits, responsabilitats i vies de col·laboració per un resultat eficaç.
2. Dotar de valor acadèmic dins de determinades assignatures certes activitats pràctiques desenvolupades en tallers organitzats amb la biblioteca, sota coordinació acadèmica d’un membre del PDI de la titulació corresponent.

Objectiu 12.2#6. Acompanyar el PDI en les tasques personals de gestió de la recerca

Accions

1. Impulsar, entre el PDI, el coneixement i l’ús dels recursos d’informació per a la captura d’evidències en processos d’avaluació i acreditació de la recerca.
2. Ajudar en les estratègies de complementació d’informes d’avaluació de la recerca o en l’elaboració de perfils en xarxes socials acadèmiques.
3. Assistir el PDI en la selecció de títols i plataformes en què es puguin presentar manuscrits per publicar-los, en el marc del mandat d’accés obert de la UB.
4. Definir bones pràctiques, a títol individual, de grup de recerca i d’universitat, per tal d’optimitzar la visibilitat i la repercussió de la recerca.
5. Incrementar substancialment el nombre de PDI que disposa d’identificador ORCID.
6. Mantenir un programa de millora continuada del GREC i explorar les opcions de cooperació que, respecte dels programes CRIS, es poden donar en el marc del CSUC.
7. Establir un programa de formació en profunditat del personal del CRAI que hagi de dedicar-se de manera més intensa al suport a la recerca.

Objectiu 12.2#7. Establir una política renovada del suport a la recerca en l’entorn d’una cultura de ciència oberta

Accions

1. Aprofundir en la cultura de l’accés obert, tant en la publicació dels resultats de la recerca com en la producció de recursos educatius.
2. Assistir el PDI en la gestió de dades de recerca, especialment en l’obertura i la reutilització.
3. Establir un pla de gestió de dades i explorar les vies de cooperació en aquesta matèria en el conjunt del sistema universitari català.
4. Millorar la projecció de la recerca en humanitats i ciències socials, mitjançat iniciatives de publicació de col·leccions de monografies d’accés obert.
5. Col·laborar en projectes de ciència oberta i ciència ciutadana que tinguin implicacions en l’àmbit bibliogràfic i documental.
6. Avaluar i millorar el posicionament web dels resultats de la recerca de la UB recollits en els diversos dipòsits digitals.

Objectiu 12.2#8. Potenciar les iniciatives de recerca, docència i extensió universitària basades en l’explotació de recursos del patrimoni bibliogràfic i documental de la UB

Accions

1. Fer un estudi sobre el potencial de la UB en el camp de les humanitats digitals, en relació amb els recursos de patrimoni existents.
2. Desenvolupar experiències pilot de treball amb fons antic en un marc d’aprenentatge servei.
3. Elaborar recursos educatius oberts que impliquin l’ús de material patrimonial digitalitzat de la UB.
4. Aprofundir en la línia de mecenatge impulsada els darrers anys pel CRAI per finançar la restauració de documents.
5. Estudiar mecanismes permanents i sistemàtics de finançament col·lectiu per ajudar a finançar la preservació, digitalització i difusió del patrimoni.

12.3 Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

12.3.1 Diagnòstic i horitzons

El servei de Publicacions i Edicions ha estat objecte d’un rellançament important en els darrers anys i ha reforçat el seu prestigi com a editorial, tant per la cura que té en la producció dels seus llibres, com per una tasca editorial de selecció d’originals orientada a les demandes variades que ha de cobrir amb les seves col·leccions. S’ha de tenir ben present que la producció editorial de la UB respon a finalitats diverses i a públics complementaris, en funció de si es tracta d’obres publicades per comunicar resultats de recerca, per cobrir necessitats docents i d’aprenentatge, per fer divulgació d’alt nivell entre el públic general o per presentar continguts institucionals de la Universitat mateixa. A més, com ja s’ha dit en un apartat anterior, són un instrument més d’una política general de comunicació de la UB amb la societat.

Aquesta missió es duu a la pràctica en un marc comercial competitiu, però també en un escenari canviant de comunicació oberta sota models no comercials, que obliguen a explorar horitzons i oportunitats contínuament. Per tot plegat, convé continuar la tendència de millora dels últims anys i posicionar Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona en el mapa d’editorials universitàries de prestigi, aprofundint en línies ja encetades, com ara l’exploració de fórmules innovadores de distribució i finançament que combinin la distribució comercial amb solucions d’accés obert; la tria del suport paper, digital o tots dos quan sigui adient; la internacionalització de determinades col·leccions, o l’exploració de les opcions de coedició. En definitiva, cal seguir fent de Publicacions i Edicions de la UB un editor atractiu per als millors investigadors i acadèmics, tenint en compte que aquests volen la més gran difusió de la seva obra i, alhora, el més gran reconeixement acadèmic en processos d’avaluació. En aquest sentit, en els propers anys caldrà donar suport a les millores que siguin necessàries per tal que el màxim nombre de col·leccions de recerca assoleixin el nou segell de qualitat CEA-APQ per a llibres acadèmics, avalat per l’ANECA i la FECYT i promogut per la UNE (Unión de Editoriales Universitarias Españolas), organisme en què s’integra la UB.

12.3.2 Objectius i línies d’accions

Objectiu 12.3#1. Potenciar la relació entre el personal docent i el servei de Publicacions i Edicions

Accions

1. Potenciar les col·leccions i els textos docents com a instrument pràctic de l’estudiant. Assessorar el professorat sobre el tipus de publicació, els procediments i la idoneïtat de les publicacions docents, i treballar amb el servei de Publicacions i Edicions perquè la informació arribi a tot el professorat.
2. Aconseguir una distribució eficient de les col·leccions i els textos docents entre l’alumnat. Considerar les oportunitats d’integració de certes publicacions amb la resta de continguts del Campus Virtual.

Objectiu 12.3#2. Potenciar la relació entre el servei de Publicacions i Edicions i la recerca universitària

Accions

1. Potenciar la divulgació del coneixement i de la recerca a través de col·leccions específiques, millorar-ne la distribució, el reconeixement de les agències d’avaluació, el ressò mediàtic i la presència en el sector del llibre.
2. Revisar i millorar l’edició de revistes científiques de la UB, assessorar-ne els responsables, amb l’ajut dels Serveis Lingüístics i de les unitats corresponents del CRAI, assessorar en la millora dels costos, els serveis editorials i la distribució. Estudiar la convergència dels dos portals de revistes electròniques que hi ha.

Objectiu 12.3#3. Millorar l’activitat institucional del servei de Publicacions i Edicions

Accions

1. Augmentar la visibilitat de les publicacions institucionals i coordinar les diferents unitats i col·lectius de la UB, com és ara Alumni, a fi de millorar els instruments de comunicació.

Objectiu 12.3#4. Potenciar la presència de Publicacions i Edicions com a editorial de referència en el sector

Accions

1. Consolidar les col·leccions existents i assessorar-ne els directors amb l’objectiu d’augmentar-ne la qualitat i la distribució.
2. Obrir noves col·leccions i línies de publicació que responguin a les necessitats de transmissió de coneixement que demani la comunitat universitària, dintre de la línia de promoció de l’educació i del retorn a la societat. Explorar les opcions de coedició internacional en determinats projectes de nova creació.
3. Mantenir l’esforç de presència i visibilitat en el sector editorial català, de manera que Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona se situï en condicions de normalitat en el mercat editorial, amb el consegüent retorn econòmic, però també amb l’augment corresponent de prestigi i de qualitat.
4. Potenciar l’excel·lència editorial en la línia iniciada en els últims anys, de manera que es puguin prestar serveis editorials a l’exterior i aconseguir, així, un retorn econòmic, i també augmentar el prestigi de l’edició universitària, en la línia d’algunes editorials universitàries europees.

12.4 Esports UB

12.4.1 Antecedents 

El capítol XII, sobre l’activitat esportiva de l’alumnat, de l’Estatut de l’estudiant universitari, aprovat pel Reial decret 1791/2010, de 30 de desembre, ens indica que «[l]’activitat física i esportiva és un component de la formació integral de l’estudiant. A aquest efecte, les comunitats autònomes i les universitats han de desenvolupar estructures i programes i han de destinar mitjans materials i espais suficients per acollir la pràctica esportiva dels estudiants en les condicions més apropiades segons els usos. Els estudiants tenen el dret i el deure d’ús i cura de les instal·lacions i equipaments que la universitat posi a la seva disposició» i continua dient que «[l]es activitats esportives dels estudiants universitaris es poden orientar cap a la pràctica d’esports i activitats esportives no competitives o cap a les organitzades en competicions internes, autonòmiques, nacionals o internacionals». De la mateixa manera, apunta que s’haurà de promoure l’activitat física i esportiva com a part d’una política de promoció dels hàbits saludables i el desenvolupament de valors, el treball en grups i el respecte a les normes i al joc net. Finalment, fa referència al reconeixement dels esportistes d’alt nivell i els programes dirigits a estudiants amb discapacitat.

Paral·lelament, el Pla estratègic d’esport universitari de Catalunya 2013-2020 emmarca l’actuació de les universitats catalanes en matèria d’esport universitari. Les infraestructures esportives per realitzar aquesta pràctica haurien de ser generals del sistema, utilitzables en obert amb un sol carnet del sistema català, i no gravar el pressupost d’una universitat per sobre de les altres, com a única raó l’any de creació de la universitat. La UB haurà d’explicar i negociar les raons per atendre un tracte diferent per raó d’aquesta situació. Tampoc no seria bo pel sistema deixar que les pressions pressupostàries lligades a la crisi socioeconòmica de 2010-2015 obliguin una universitat a desprendre’s d’aquest patrimoni, que és de tot el sistema universitari de Catalunya.

A més, pot observar-se una total coincidència entre el document estudiantil en l’àmbit estatal i la missió explicitada en el preàmbul del Pla estratègic com a model d’educació superior integral, que promogui un estil de vida saludable, característica del sistema universitari de Catalunya, i incentivi valors humans i socials de convivència, igualtat i integració.

12.4.2 Horitzons

Pensem que la Universitat de Barcelona, gràcies a les seves instal·lacions excepcionals a la zona de Diagonal (100.000 m²), ha tingut un paper de lideratge en el camp de l’esport dins del sistema universitari català. Això no obstant, a mesura que la inversió universitària ha anat disminuint en el període 2010-2015, les càrregues del servei d’Esports UB han anat afectant de manera continuada les finances de la UB. Tot i això, s’han mantingut els preus públics, parcialment subvencionats per a l’alumnat i personal de la Universitat (PDI i PAS).

En lloc de parlar sobre els valors dels estudis universitaris juntament amb les activitats de pràctica esportiva com a base d’una cultura de vida saludable i com a objectiu per a la majoria dels nostres graduats, hem buscat disminuir els costos a canvi de fer entrar socis privats en diferents nivells de contraprestació.

Creiem que abans de procedir a negociar sortides publicoprivades per als espais dels camps d’esports de la Diagonal, caldria fer una negociació amb la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya amb una proposta de creació d’un espai per a tot el sistema universitari català a través d’un conveni de cessió de la UB per un nombre d’anys determinats. A l’imaginari de qui va redactar el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (2008), hi havia la idea que tot estudiant universitari (d’universitat pública) podria entrar, amb un únic carnet de pràctica esportiva, a qualsevol espai esportiu del sistema universitari de Catalunya.

Aquesta proposta estaria d’acord amb la creació del consorci CSUC (2013), a càrrec de la Generalitat de Catalunya i les seves universitats, que indica: «El nostre objectiu és compartir o mancomunar serveis acadèmics, científics i de gestió de les entitats consorciades, per aconseguir millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència potenciant les sinergies i les economies d’escala». En els seus estatuts indica: «Apostem per la cooperació i la compartició de recursos per fer més eficient el sistema universitari i de recerca».

12.4.3 Objectius i línies d’acció

Objectiu 12.4#1. Reivindicar la pràctica física durant el període d’estudis universitaris de grau a partir de les indicacions de l’Estatut de l’estudiant universitari i del Pla estratègic de l’esport universitari de Catalunya 2013-2020

Accions

1. Donar més importància a la pràctica física dins del període de formació de l’alumnat de grau, en el marc d’una universitat saludable.
2. Dotar el servei d’Esports UB de noves funcions relacionades amb la pràctica física més enllà dels camps esportius de Diagonal, amb una distribució d’oferta per als diferents campus de la UB.
3. Aplicar la competició esportiva de l’alumnat de caràcter no professional com un element de creació de valors i vincles interpersonals. 

Objectiu 12.4#2. Organitzar el servei d’Esports UB com a unitat amb funcions als diferents campus de la Universitat de Barcelona

Accions

1. Coordinar, amb les facultats i altres estructures organitzatives als campus, polítiques de comunicació actives a favor de la vida saludable i a la pràctica de l’esport.
2. Aproximar la pràctica de l’activitat física a tots els campus i col·lectius, utilitzant diferents aproximacions i acords institucionals.
3. Integrar els principis de la pràctica de l’activitat física complementàriament als estudis de grau com a model de bons hàbits saludables.
4. Activar a través de les unitats relacionals un pla de salut, alimentació saludable i activitat física pel PDI-PAS que doni contingut als principis de la universitat saludable.
5. Facilitar la compatibilitat horària entre l’activitat docent i la pràctica esportiva i l’activitat física.
6. Coordinar l’oferta de màsters i postgraus relacionada amb l’esport amb pràctiques a les instal·lacions esportives de la UB. 

Objectiu 12.4#3. Estudiar la transformació del servei d’Esports UB dels camps esportius de Diagonal en una infraestructura esportiva oberta a totes les universitats del sistema universitari català

Accions

1. Crear una comissió tècnica d’estudi de la transformació dels servei d’Esports UB en una infraestructura sostenible dedicada al conjunt del sistema universitari català.
2. Obrir una negociació amb la Generalitat de Catalunya per analitzar possibles fórmules per constituir un espai esportiu per a tot el sistema universitari, i ampliar progressivament el model a altres instal·lacions universitàries esportives.

Objectius 12.4#4. Desenvolupar al màxim el conveni entre la UB i l’Ajuntament de l’Hospitalet per agregar en un projecte especial únic totes les infraestructures complementàries de cada institució a la zona esportiva de Diagonal

Accions

1. Explicar millor als usuaris de les instal·lacions esportives els beneficis d’una aliança estratègica amb l’Ajuntament de l’Hospitalet.
2. Fer un estudi de l’optimització de serveis esportius en el cas d’una utilització oberta i conjunta de les instal·lacions.
3. Obrir un procés de comunicació àmplia del beneficis de la mesura en relació amb la ciutat i la comunitat universitària.

Objectiu 12.4#5. Desenvolupar programes i accions per potenciar l’esport universitari

Accions

1. Potenciar les lligues universitàries del sistema universitari català, en especial en l’àmbit de la ciutat de Barcelona i del Barcelonès.
2. Dinamitzar el Consell de l’Esport de la UB en el marc del nou model d’organització de la UB.
3. Obrir la pràctica esportiva d’Esports UB als usuaris dels col·legis majors de la UB com a element de millora de l’oferta col·legial.
4. Promoure la internacionalització de l’esport universitari.

12.5 Col·legis majors i residències universitàries

12.5.1 Antecedents

La Universitat de Barcelona ofereix allotjament per a l’alumnat de les ciutats i comarques interiors, amb la finalitat de facilitar l’estudi a les persones amb bon rendiment acadèmic i per a les quals la distància de l’habitatge familiar amb els centres d’estudi podrien ser una barrera per a la seva promoció social. Igualment, s’afavoreix a l’alumnat internacional la primera residència en estudis a la nostra universitat. Són exemples d’estructures d’allotjament amb diferents filosofies o valors els col·legis majors propis i adscrits, les residències universitàries i les entitats que faciliten la recerca d’allotjament, com són el Barcelona Centre Universitari (BCU) i el programa Viure i Conviure. Els col·legis majors es consideren actualment institucions destinades a proporcionar residència a alumnat universitari aportant de manera complementària competències de sociabilitat i a promoure la formació i la convivència dels que hi viuen. Es promou la formació extraacadèmica. És important que la UB mantingui aquest servei a la comunitat, especialment per afavorir la igualtat d’oportunitats a l’alumnat de fora de la regió metropolitana.

Les places disponibles en col·legis majors són 915 en els col·legis propis i 715 en els adscrits. Entre els col·legis propis tenim els col·legis majors Penyafort-Montserrat (Diagonal), Ramon Llull (c. Comte Urgell) i Sant Jordi (pg. Ricard Zamora), que data de 1953 i es troba en un edifici nou molt a prop del lloc original. Com a col·legis adscrits en trobem 6, a més de 10 residències privades que tenen conveni amb la UB.

Tot i aquesta oferta per a l’alumnat, tenim menys desenvolupada l’oferta de pernoctacions de professorat i visitants en període lectiu, fet que fa que es recorri molts cops a residències per a científics d’altres institucions.

12.5.2 Evolució econòmica

La gestió comuna dels col·legis majors de Penyafort-Montserrat i Ramon Llull ens indica que existeix una dispersió geogràfica i d’edificis que incrementa les necessitats de plantilla. Els resultats de l’exercici del 2014 són de 684.000 €, el que suposa una caiguda de beneficis respecte dels 1,380 M€ de l’any 2010. D’altra banda, el Col·legi Major Sant Jordi, amb una forta externalització de serveis, aporta 531.000 € en el mateix període.

Actualment hi ha pendent l’inici del projecte de residència a la plaça Bederrida del campus de Diagonal Sud, amb un programa publico-privat de residència i de serveis de biblioteca de campus. 

12.5.3 Objectius i línies d’acció

Objectiu 12.5#1. Fer un pla d’acció sobre l’oferta de places residencials als col·legis majors de la UB

Accions

1. Presentar un pla d’acció 2017-2020 en relació amb l’oferta residencial universitària de la UB.
2. Crear una direcció única del servei de col·legis majors de la UB.
3. Integrar l’oferta dels col·legis majors de la UB amb la d’altres serveis a la comunitat, com els serveis d’esports. 

Objectiu 12.5#2. Presentar un pla de millora integral del col·legi major Penyafort-Montserrat en el marc de l’illa de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (campus de Diagonal)

Accions

1. Presentar un pla plurianual de millores dels edificis del col·legi major Penyafort-Montserrat.
2. Augmentar l’oferta de residència de personal docent i investigador visitant i de curta durada.
3. Aprofitar la ubicació preferent dels edificis del Col·legi Major Penyafort-Montserrat per obrir-lo a altres serveis exteriors i així millorar-ne la sostenibilitat.
4. Estudiar la ubicació en aquest complex d’edificis d’un casal per a personal jubilat de la UB en el marc del projecte estratègic d’envelliment saludable del personal de la UB més enllà de la jubilació.