4.1 El col·lectiu d’estudiants: la raó fonamental de la universitat pública

4.1.1 Antecedents

Si l’essència de totes les organitzacions són les persones que conformen la seva comunitat, a la universitat, els estudiants, a més, són la seva raó de ser. Facilitar-los l’accés, la trajectòria i els resultats; atendre’ls en la seva diversitat i respondre a les seves necessitats ha de ser la nostra prioritat. Desenvolupar programes que afavoreixin una educació superior universitària de qualitat i inclusiva, de tots i totes, que integri les característiques de cadascú, ha de ser el principi orientador de les polítiques d’estudiants. Un principi que ha de vetllar per una formació i atenció integrals dels estudiants i per la potenciació de la participació en l’activitat universitària com a soci de ple dret.

Una de les qüestions cabdals que ha d’inspirar la política d’estudiants és atendre a la dimensió social com a factor indispensable per assolir l’excel·lència, l’equitat i la igualtat d’oportunitats, fet que ha de comportar que tots els estudiants, independentment de les seves circumstàncies personals, socials o econòmiques, puguin accedir i completar amb èxit els estudis. La Universitat, com a servei públic, ha de fer tots els esforços possibles per impulsar i desenvolupar polítiques d’estudiants que permetin assolir un grau òptim d’equitat participativa. És a dir, que el conjunt d’estudiants que ingressen i culminen l’educació superior reflecteixi progressivament la diversitat de la societat.

A tall d’exemple, i com mostra el gràfic següent: avui encara hi ha una clara relació entre el nivell educatiu dels pares i el percentatge d’estudiants amb educació superior. L’alta incidència de l’educació dels pares en l’educació dels seus fills posa en evidència la necessitat de seguir treballant per superar l’herència social i la transmissió intergeneracional d’avantatges i desavantatges.

Per tant, es fa necessari apostar per unes polítiques educatives que tinguin en compte estratègies específiques per afavorir l’excel·lència, la inclusió i participació de tots els estudiants i, en especial, la d’aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat o desavantatge. L’èxit formatiu dels estudiants dels diferents nivells —grau, màster i doctorat— ha d’orientar el conjunt de les actuacions de l’activitat universitària. Un coneixement més profund de les característiques i condicions de vida i estudi dels nostres estudiants esdevé un factor imprescindible per activar un pla d’acció informat de la política d’estudiants.

D’altra banda, no podem obviar que, com a resultat de la crisi econòmica, s’ha produït una reducció de recursos públics que ha afectat especialment el finançament de l’educació superior, cosa que ha fet que Espanya tingui actualment un dels nivells de preus públics universitaris més elevats de la Unió Europea, com posa en evidència l’informe elaborat per la CRUE (2016), La universidad española en cifras. Año 2014. Curso 2014-2015.

En el cas de Catalunya, per sota de la mitjana espanyola en despesa en estudis universitaris, l’efecte combinat del canvi dels plans d’estudis i de les successives modificacions del sistema de preus des del 2007 al 2014 ha encarit entre un 69 % i un 291 % el preu dels estudis universitaris i, en conseqüència, s’ha produït un encariment progressiu de les titulacions que fa, com veiem a continuació, que cada cop sigui més elevat l’esforç econòmic que han de fer les persones que accedeixen al sistema universitari.

En la mateixa direcció, la política de beques, en els últims anys ha experimentat un canvi significatiu tant pel que fa a les modalitats dels components de les beques i ajuts de caràcter general com al requeriments acadèmics, i ha evolucionat a partir de la convocatòria del 2012-2013 cap a un model que no ha tingut en compte els costos indirectes (transport, materials, residència, etc.) i molt menys els costos d’oportunitat de la dedicació a l’estudi (salaris deixats de percebre pel fet d’estudiar). Una mostra de l’impacte econòmic d’aquesta política, en els seus dos anys de vigència, és el retrocés proper al 20 % dels imports mitjans percebuts pels estudiants que gaudeixen d’una beca (CRUE, 2016). Per aquesta raó, avui més que mai, hem de vetllar per garantir que cap estudiant es quedi fora del sistema universitari com a conseqüència de la seva situació econòmica.

Pel que fa a la participació, els estudiants s’han de concebre com a subjectes actius del procés d’aprenentatge i de la gestió pública de l’educació superior. En aquest sentit, han de ser un actor cabdal tant en el disseny i millora de la formació com en la governança de la nostra institució. De la mateixa manera, la universitat, mitjançant la participació activa de les persones que hi estudien i treballen, esdevé un agent cabdal en l’anàlisi de la situació política, social i cultural relativa als afers públics i ciutadans. Des d’aquesta perspectiva, s’ha de tenir present que els sistemes de participació ciutadana en els darrers anys han evolucionat qualitativament cap a sistemes més oberts i interactius, i obren noves vies que cal integrar en les dinàmiques de participació dels estudiants a la universitat. Els actuals sistemes de representació tenen així l’oportunitat d’incorporar noves eines i dinàmiques participatives en relació amb el govern de la universitat. La Universitat de Barcelona, compromesa a més amb la formació d’una ciutadania crítica i amb els valors propis d’una societat democràtica, justa, plural i sostenible, pot configurar-se en un laboratori de noves idees i pràctiques democràtiques.

Quant a l’ocupació, si bé les dades de la taula següent ens permeten afirmar que assolir un grau universitari facilita la inserció laboral, també podem veure que tenim una de les taxes d’atur més elevades de l’OCDE. D’altra banda, la creació insuficient de feina qualificada en el nostre mercat laboral està provocant la fuga de talent com a conseqüència de la falta d’oportunitats professionals. En aquest context, hem de ser conscients de la importància que té desenvolupar un programa de formació integral al llarg de la vida orientat també a la millora de l’ocupabilitat, que proporcioni als nostres estudiants i titulats les competències, coneixements i experiències necessàries que els permetin buscar, aconseguir, mantenir, canviar i millorar una ocupació en un entorn laboral en permanent transformació.

4.1.2 Situació actual a la UB

La Universitat de Barcelona ha desenvolupat tot un conjunt de serveis i d’accions transversals que ens ha permès fer avenços importants en el camí d’assolir una educació d’un nivell més gran d’excel·lència i equitat. Així, cal destacar la funció imprescindible que fan els serveis adreçats als estudiants per tal de facilitar-los la formació integral: Servei d’Atenció a l’Estudiant; Servei de Beques i Ajuts; Serveis Lingüístics; Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI); Servei d’Atenció Psicològica; Oficina de Mobilitat i Programes Internacionals; Servei d’Esports; etc.

De la mateixa manera, convé ressaltar alguns exemples d’accions per potenciar la dimensió social de la universitat, com és el cas de l’Observatori de l’Estudiant, que s’ocupa de conèixer la realitat dels estudiants i de seguir els indicadors de desenvolupament d’aquest àmbit; Voluntariat UB com un espai per a la contribució solidària i compromesa amb la societat civil; la Fundació Solidaritat UB, que disposa d’un programa d’actuació per facilitar la integració dels estudiants immigrants i refugiats, o els programes d’Aprenentatge Servei que combinen el servei a la comunitat amb els aprenentatges acadèmics.

A l’últim, i no per això menys important, cal fer esment i posar en valor altres accions específiques que afavoreixen la igualtat d’oportunitats i les polítiques d’inclusió a la Universitat, com les que desenvolupa l’Oficina d’Integració per atendre les necessitats específiques dels estudiants amb diversitat funcional (FEM VIA) o amb necessitats temporals (programa STUDIA); el programa bkUB que ha donat resposta als estudiants afectats pel canvi en la política de beques a nivell estatal, i la Unitat d’Igualtat que amb el seu II Pla d’Oportunitats entre homes i dones treballa per fer realitat una universitat lliure de desigualtats.

4.1.3 Objectius i línies d’acció

En aquest sentit, el Vicerectorat de Política d’Estudiants, Dimensió Social i Participació es planteja, d’una banda, enfortir els serveis i les accions anteriors i, de l’altra, dur a terme els següents objectius i les propostes més destacades del seu pla d’acció.

Objectiu 4.1#1. Aprofundir en les polítiques d’igualtat d’oportunitats i en la dimensió social de la Universitat

Accions

1. Elaborar conjuntament amb els estudiants un Pla d’acció per al desenvolupament de la dimensió social, potenciant les mesures existents i creant-ne de noves amb la finalitat de facilitar l’accés, la permanència, la graduació i la formació al llarg de la vida dels estudiants, establint d’aquesta manera un sistema d’indicadors per al seguiment del seu desenvolupament.
2. Ampliar i potenciar els programes de formació i atenció integral als estudiants en situació de vulnerabilitat, per tal de facilitar-los la participació i trajectòria acadèmica (estudiants amb diversitat funcional, necessitats especials d’aprenentatge, minories ètniques, immigrants, refugiats, estudiants madurs, etc.).
3. Fomentar un desenvolupament efectiu de les mesures de formació i atenció integral adreçades als estudiants amb diversitat funcional regulades a l’Estatut de l’Estudiant Universitari per avançar en la superació dels obstacles existents en les seves transicions, adaptacions i trajectòries, així com facilitar el reconeixement de les discapacitats invisibles i potenciar l’orientació prèvia a l’accés a la universitat.
4. Lluitar contra l’abandonament prematur dels estudis superiors, que es produeix fonamentalment durant el primer any de carrera i que afecta en una proporció més gran els estudiants amb una nota d’accés més baixa, implicant més activament els estudiants en el seu procés d’aprenentatge, reforçant els sistemes d’orientació i suport a l’estudi, i formant el professorat en metodologies adequades per assolir aquest objectiu.
5. Promoure un model educatiu de qualitat, flexible, diversificat i inclusiu per facilitar l’accés igualitari i donar resposta a la diversitat de perfils i estils de vida dels estudiants.
6. Potenciar la participació dels estudiants a l’Observatori de l’Estudiant com a espai de debat participatiu per a l’estudi de la seva realitat des de la seva mirada i del progrés de les seves iniciatives, interessos i inquietuds, a partir de principis d’equitat, igualtat, solidaritat, inclusió i excel·lència, i com a espai de generació de propostes de millora sobre les condicions de vida, estudi i benestar dels estudiants, i prendre en consideració els informes que se’n derivin.
7. Enfortir els programes d’orientació universitària i la col·laboració amb els centres d’educació secundària i de CFGS, tenint especial cura d’aquells que es troben en contextos de més vulnerabilitat social, per augmentar l’aspiració dels estudiants per accedir a la universitat i trencar així el cercle de transmissió intergeneracional de desavantatges educatius i socioeconòmics.
8. Impulsar polítiques de reconeixement de l’experiència prèvia als estudis universitaris, especialment important per facilitar l’accés, la trajectòria i els resultats dels estudiants de més edat i dels que vénen amb titulacions estrangeres.
9. Promoure accions en col·laboració amb altres agents del territori orientades a facilitar l’accés i la promoció de persones adultes sense titulació acadèmica a programes d’accés a l’educació superior.
10. Apropar el coneixement de les disciplines científiques i tecnològiques als estudiants d’ESO i batxillerat amb la finalitat de potenciar les vocacions cientificotècniques, i, des d’una perspectiva de gènere, promoure una presència més gran de les dones en l’àmbit de les STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i en el camp de la investigació.

Objectiu 4.1#2. Defensar l’educació superior com a dret, i una política de preus i beques justa a partir dels principis d’equitat i igualtat

Accions

1. Defensar davant de les autoritats competents una estructura dels ensenyaments i una política de preus coherent amb els principis d’igualtat i d’equitat, tant en l’accés com en el seguiment dels estudis universitaris.
2. Potenciar la interlocució amb les administracions per tal d’influir en el disseny d’una política de beques i ajuts que tinguin en consideració les característiques territorials, promovent a la vegada la recuperació d’iniciatives com les beques salari per compensar el cost d’oportunitat que representen els estudis superiors i que impedeix que molts estudiants puguin estudiar per manca de recursos econòmics.
3. Mantenir i potenciar les polítiques internes de beques i ajuts a l’estudiant per tal que ningú quedi fora per raons socioeconòmiques, i reduir així l’impacte de les polítiques actuals d’increment de taxes, reducció de beques i ajuts, i enduriment dels requisits.
4. Fomentar la mobilitat dels estudiants en l’àmbit nacional i internacional, posant en valor els beneficis de fer una estada en una universitat estrangera mitjançant programes d’informació i assessorament, i evitant que les qüestions econòmiques siguin un obstacle.
5. Promoure els mitjans i les eines necessàries per facilitar l’aprenentatge de llengües estrangeres a tots els estudiants, reduint el cost d’oportunitat que es deriva de la dedicació a l’estudi d’altres llengües.

Objectiu 4.1#3. Promoure el diàleg permanent i la participació dels estudiants en el govern de la Universitat i en la vida universitària

Accions

1. Fomentar un diàleg continu i permanent amb el Consell de l’Alumnat, com a òrgan de representació de tots els estudiants de la UB, i amb el conjunt de representants dels estudiants en relació amb les seves pròpies iniciatives i a les derivades del Consell de Direcció.
2. Promoure i ampliar canals de participació dels estudiants en totes les dimensions de la vida universitària (processos d’ensenyament-aprenentatge, de millora de la qualitat docent, activitats culturals, solidàries i de cooperació, projectes estratègics, etc.).
3. Potenciar el desenvolupament efectiu de l’Estatut de l’Estudiant Universitari i de l’Estatut de la UB en relació amb els drets dels estudiants i el conjunt de mesures previstes en aquest marc normatiu, amb la participació dels representants dels estudiants.
4. Potenciar la participació dels estudiants en organitzacions de representació d’estudiants a nivell internacional.
5. Donar suport a la participació associativa a través de l’Hotel d’Associacions com a espai de trobada de les associacions universitàries, i donar més visibilitat i projecció social als seus projectes i activitats, per tal d’atreure-hi nous estudiants i impulsar noves iniciatives.
6. Donar suport als processos de participació activa dels estudiants a partir de les seves inquietuds i problemàtiques, facilitant espais i eines que facin possible aquest tipus de participació i noves formes de fer política.
7. Explorar altres vies de participació dels estudiants d’acord amb les possibilitats tecnològiques actuals, i fomentar una major participació dels grups amb menys tradició participativa en tasques associatives i de representació.
8. Donar suport a l’organització d’activitats culturals i debats d’interès social proposades pels estudiants.

Objectiu 4.1#4. Crear un entorn favorable per a l’aprenentatge i la formació integral dels estudiants al llarg de la vida

Accions

1. Mantenir, ampliar i potenciar els programes d’informació i orientació acadèmica i professional, especialment cabdals en els processos de transició a la universitat i en el primer any de grau per facilitar l’elecció d’estudis, l’èxit acadèmic i la reducció de les taxes d’abandonament; així com durant la trajectòria universitària amb la finalitat de facilitar la permanència, la graduació i la formació al llarg de la vida.
2. Dotar els campus de programes d’orientació coordinats des del Servei d’Atenció a l’Estudiant per tal de facilitar-los l’accés i respondre als perfils i característiques dels estudiants dels diferents ensenyaments.
3. Mantenir i potenciar el Pla d’acció tutorial (PAT) i la coordinació amb els serveis als estudiants i la formació del professorat tutor, impulsant els mecanismes de reconeixement del professorat.
4. Promoure l’aprenentatge i la tutoria entre iguals com una estratègia d’aprenentatge recíproc i d’ajuda mútua (intercanvi de coneixements, idees i experiències entre els estudiants).
5. Establir mecanismes per conèixer els factors que fan que l’experiència universitària sigui viscuda com una autèntica experiència de formació personal, acadèmica i professional, per incrementar el nivell de satisfacció dels estudiants.
6. Potenciar la vocació científica afavorint l’inici de la carrera investigadora dels estudiants de grau i màster interessats en el camp de la recerca, fomentant la seva participació i formació en activitats d’investigació i innovació des de les primeres etapes de la trajectòria universitària.
7. Impulsar estratègies de codisseny basades en la col·laboració entre estudiants, investigadors en formació i professorat, amb la finalitat de millorar els processos formatius de les seves titulacions.
8. Potenciar el paper de l’Observatori de l’Estudiant com a espai d’aprenentatge no formal, a través del treball per projectes, col·laborador, autònom i multidisciplinari amb interacció amb la resta de la comunitat universitària, de desenvolupament de competències i generació i transmissió de coneixements.
9. Potenciar i ampliar els serveis de TIC, els entorns virtuals i el desenvolupament de competències digitals en resposta a les característiques del context actual i les demandes dels estudiants.
10. Potenciar l’activitat física universitària, així com l’activitat esportiva competitiva, com a activitats saludables que són un component de la formació integral dels estudiants.
11. Mantenir i potenciar els programes d’atenció psicològica per millorar les possibilitats d’atenció individualitzada de les demandes i l’impuls d’iniciatives de prevenció.
12. Crear un entorn favorable per al desenvolupament d’una vida universitària saludable, i fomentar l’alimentació saludable i equilibrada en els menjadors universitaris, respectant la diversitat de cultures alimentàries, i facilitar-hi l’accés.

Objectiu 4.1#5. Elaborar propostes formatives dinàmiques per afavorir l’ocupabilitat i l’emprenedoria 

Accions

1. Dissenyar un pla d’acció per a l’ocupabilitat i l’emprenedoria amb la participació activa dels estudiants per tal de facilitar la transició del món acadèmic al món laboral, fent un seguiment exhaustiu dels indicadors d’ocupabilitat.
2. Potenciar i ampliar els convenis i acords per a la realització de pràctiques acadèmiques externes de qualitat i per internacionalitzar-les.
3. Potenciar l’orientació al llarg del grau i ampliar la implantació del passaport a la professió a més centres, per al desenvolupament personal i professional dels estudiants, i la seva incorporació als itineraris formatius.
4. Fomentar la formació al llarg de la vida i l’actualització professional, científica o artística a través de propostes flexibles i adaptades a totes les edats i moments.
5. Promoure polítiques de reconeixement de l’aprenentatge no formal i informal i impulsar mecanismes d’acreditació de competències.
6. Promoure accions formatives, d’acompanyament i d’intercanvi d’experiències per conèixer de primera mà les vivències dels emprenedors i emprenedores que ja han assolit l’èxit amb la seva idea.
7. Mantenir una especial atenció sobre el desenvolupament de l’ocupabilitat, pràctiques i mobilitat dels estudiants amb diversitat funcional i de la resta de col·lectius en situacions de vulnerabilitat.
8. Desenvolupar una xarxa d’espais creatius de treball compartit (coworking) per afavorir l’intercanvi d’experiències entre els estudiants, i trencar així l’enfocament individualista de l’emprenedoria.

Objectiu 4.1#6. Fomentar la participació dels estudiants i titulats en projectes d’àmbit social del territori i dels ens locals metropolitans

Accions

1. Aprofundir en la funció social de la universitat i enfortir les relacions de partenariat amb els diferents agents del territori per orientar part de la docència i la recerca a la resolució de problemes i reptes que afecten la seva població.
2. Fomentar la participació dels estudiants en accions de solidaritat i cooperació, així com el compromís social en el marc de les relacions de col·laboració entre la universitat i la societat.
3. Potenciar la xarxa d’Aprenentatge Servei i impulsar metodologies i pràctiques docents que combinin l’aprenentatge acadèmic amb el servei i la implicació a la comunitat.
4. Promoure les relacions de la Universitat amb la xarxa de centres d’educació secundària i de formació de grau superior del territori, per tal de facilitar les transicions i l’adaptació als estudis universitaris dels estudiants de batxillerat i GFGS, creant espais de comunicació i consulta entre aquests estudiants, estudiants de primer curs d’universitat i professorat universitari de les diferents carreres.
5. Fomentar la cultura de pertinença dels titulats per potenciar les relacions entre la Universitat i la societat, estimulant la fidelització dels alumni i la seva interacció amb els estudiants, aportant-hi les seves experiències com a graduats.
6. Potenciar el projecte de la Universitat de l’Experiència com a eix estratègic de la UB per apropar la nova realitat social de les persones madures a un escenari formatiu, i aportar valor afegit i significatiu a la institució. Incrementar la comunicació externa del programa i augmentar l’oferta i el nombre de persones participants en el període 2017-2020.
7. Mantenir l’organització d’activitats culturals, artístiques i de divulgació científica per apropar la universitat a la ciutadania i fomentar així l’interès social pel coneixement, la creació i la innovació, com les organitzades per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació.