10. UNIVERSITAT SOCIAL, IGUALITÀRIA I INCLUSIVA

10.1 Universitat i societat: lideratge i compromís social

La Universitat de Barcelona des de sempre ha integrat com una de les seves funcions la de constituir-se en una institució de referència com a generadora i dinamitzadora de coneixement i cultura a Catalunya, Espanya i Europa. La seva posició de centralitat dins de la ciutat de Barcelona i els lligams que ha anat desenvolupant a les ciutats de la regió metropolitana, on hi té una forta implantació acadèmica, li dóna un avantatge per actuar en l’àmbit cultural, en l’àmbit social i d’una manera especial en l’àmbit de desenvolupament econòmic regional.

Com a element fonamental de la responsabilitat social de la UB hi ha la interacció entre la universitat i la societat a través dels membres individuals de la comunitat universitària, dels grups de recerca que treballen amb institucions i administracions per donar resposta a problemes del territori, i de les activitats estratègiques a través de convenis institucionals.

Les iniciatives per crear projectes de Ciutat Universitària fora de Barcelona s’han anat promovent especialment a la Ciutat de l’Hospitalet i a la Ciutat de Santa Coloma de Gramenet amb el programa Santa Coloma Ciutat Universitària en col·laboració amb altres institucions. Altres projectes recents, com per exemple els espais del Centre Cultural El Carme a Badalona, augmenten la relació entre la UB i les ciutats metropolitanes més importants. A Barcelona, el paper de la Facultat de Geografia i Història i la Facultat de Filosofia al Raval i el projecte del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials són un referent en la relació de la universitat i els barris de Barcelona, en especial de Ciutat Vella i el Poblenou/22@ amb les activitats de l’edifici de Can Jaumandreu i el conveni de compromís de rehabilitació de Can Ricart per a activitats artístiques, creatives i tecnològiques.

La candidatura al Rectorat que presentem té la total convicció de la importància de la funció social que la UB fa a la ciutadania a través de la cultura, la divulgació de la ciència, la millora del coneixement a la societat i l’aportació de les bases per a una societat més formada i lliure. Paral·lelament, la dimensió docent i investigadora de la universitat ha de permetre construir ponts culturals que facin possible la transformació de la societat.

La Universitat de Barcelona es compromet un cop més amb la societat a través de la permeabilitat de les seves activitats acadèmiques localitzades als barris de Barcelona amb l’activitat cultural i formativa que en resulta i a la zona metropolitana d’influència. Aquesta activitat oberta promou la millora de totes les persones amb independència de la seva situació i del seu origen.

Exemples com la Universitat de l’Experiència, Els Juliols, les Aules d’Extensió Universitària, els concerts dins del Cicle de Música al Paranimf, o les exposicions i conferències, actuen en conjunt d’una forma continuada amb un impacte important dins de la societat catalana i barcelonina, de manera que promouen un reconeixement social més gran de la Universitat de Barcelona.

10.1.1 Extensió cultural: la Universitat de Barcelona com a generadora i promotora de cultura. Objectius i línies d’acció

A pesar que el concepte ampli de cultura s’estén a tots els àmbits de coneixement, es localitza una implicació més forta en activitats culturals i artístiques en àmbits de les actuals facultats de Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació i Belles Arts.

La presència de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona al centre de la ciutat —amb la seva oferta artística i patrimonial, amb l’atracció arquitectònica i la del Jardí Ferran Soldevila— és una fortalesa que cal aprofitar. En els darrers anys hi ha hagut un total convenciment que aquesta via s’havia d’explotar al màxim gestionant de manera més professional les activitats i visites a l’edifici.

Cal donar valor al patrimoni artístic i creatiu. El patrimoni museístic, en especial les col·leccions científiques, han constituït la base del projecte de Museu Virtual de la UB i del projecte de creació del Museu de la Universitat de Barcelona. La feina d’ordenar aquest patrimoni i obrir-lo al món a través de la finestra de l’espai web de la UB és una de les activitats que s’han de valorar, i convé afavorir la continuació de la programació aprovada pel Consell de Govern, a partir de les possibilitats econòmiques de la institució.

Objectiu 10.1.1#1. Crear un Consell de Cultura i Activitats Artístiques de la UB que planifiqui i promogui anualment les inversions estratègiques i les activitats culturals en totes les seves dimensions

Accions

1. Planificar el model de funcionament descentralitzat resultant de la reorganització de les estructures i aprovar el reglament de funcionament del Consell de Cultura i Activitats Artístiques de la UB.
2. Mantenir i reforçar els projectes de Museu Virtual i el Museu de la UB. Dissenyar un mecanisme de relació amb institucions culturals públiques i de la societat civil que permetin fer sostenible el projecte, i situar-lo en un lloc de referència dels museus universitaris europeus.
3. Programar anualment exposicions a l’edifici històric que mostrin el patrimoni divers de la Universitat de Barcelona.
4. Crear la figura de director o directora del fons patrimonial historicoartístic i científic. Identificar-ne una unitat administrativa i de gestió responsable del suport.
5. Mantenir el model de programa de visites guiades a la institució i augmentar la creació de continguts multimèdia multilingües utilitzant codis QR. 

Objectiu 10.1.1#2. Coordinar tots les programes que permetin aproximar la universitat a la societat

Accions

1. Desenvolupar la política d’extensió universitària coordinada i oberta a la societat. Potenciar les activitats d’èxit dutes a terme.
2. Potenciar la transferència cultural i la difusió de la ciència, tot augmentant la relació entre Universitat i empresa a partir de les càtedres. Crear un pla d’incentivació per duplicar el nombre càtedres creades anualment, on es prevegi la incorporació de la direcció de les càtedres a la dedicació de professorat.
3. Impulsar les iniciatives de la Facultat de Belles Arts per estabilitzar i difondre la col·lecció d’art contemporani a partir de la donació d’obres dels estudiants i dels professionals antics alumnes de la UB.
4. Establir un espai exterior com a museu d’obres escultòriques i promoure’n la creació mitjançant la valoració i exhibició. Estudiar un acord amb la Diputació per ubicar obres escultòriques resultants dels treballs d’estudiants de Belles Arts a la zones verdes dels recintes de la Diputació amb implantació de la UB.
5. Impulsar el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials mitjançant una consulta oberta a facultats i departaments implicats.
6. Consolidar la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB.
7. Potenciar les corals i l’Orquestra de Música de la UB. Buscar aliances estratègiques amb institucions culturals catalanes i internacionals per afavorir-ne la dimensió social i internacional.

10.1.2 Relacions amb l’entorn econòmic i social. Objectius i línies d’acció 

La Universitat de Barcelona, per la seva història, ha estat sempre oberta a la societat. No obstant això, els canvis que hem tingut en els darrers anys amb motiu de la crisi social, econòmica i de valors ètics fa que avui sigui més important la reafirmació del compromís amb les necessitats i demandes de la societat. Avui més que mai cal evitar la temptació de tancar-se en un mateixa, amb els problemes propis (que són molts), i d’evitar veure la societat en conjunt.

Cal que la Universitat de Barcelona, com a universitat pública, històrica, generalista i progenitora del conjunt del sistema universitari de Catalunya, s’esforci a adaptar-se als canvis del seu entorn socioeconòmic.

Per la seva funció bàsica de formar els futurs graduats i doctorats ens cal tenir una àmplia cartera de relació en el sector productiu, amb la finalitat d’ajudar a tenir un elevat nivell d’ocupació dels titulats gràcies a una activa oferta de pràctiques externes. Igualment, la funció de transferència i de recerca col·laboradora requereix una política activa de complicitats entre la institució universitària i les empreses i institucions. La Universitat de Barcelona, per mitjà d’una bona planificació entre el rectorat i les noves facultats i àrees organitzatives, ha de promoure relacions estables amb organitzacions socials i de promoció econòmica.

Cal pensar en una estructura de relació, complementària del Consell Social, que afavoreixi un diàleg més fluid entre sector productiu i universitat en termes de millora de l’ocupació, de la qualitat de les pràctiques externes i de la transferència. La Universitat de Barcelona no ha posat prou en valor la immensa cartera de relació —en molts casos tot i haver-hi un conveni bilateral— amb empreses, institucions i fundacions socials.

Per altra part, cal que la nostra Universitat actualitzi el protocol de relació amb els ens locals del seu àmbit territorial d’influència (ajuntaments de Barcelona, Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, entre d’altres) i d’àmbit més general (Diputació de Barcelona, per exemple). En aquest darrer cas hi ha la necessitat d’establir de manera conjunta l’actualització del conveni de col·laboració pel qual la UB disposa dels espais de la Diputació on avui se situen alguns dels campus i edificis.

També cal revisar el grau d’implicació d’alguns departaments de la Generalitat amb la nostra Universitat, tant pel que fa a la institució com a les facultats. És evident que la UB, per la seva dimensió, ha d’enfortir la relació de la UB amb el Departament de Salut com a conseqüència de la importància dels campus Clínic i de Bellvitge, amb els corresponents hospitals universitaris; també en relació amb altres projectes relacionats amb la Salut, especialment els relacionats amb Farmàcia i Psicologia.

En altres àmbits, com ara el del Departament d’Agricultura i Alimentació, si bé s’ha millorat darrerament l’estratègia de col·laboració, queda pendent una major relació amb l’IRTA, organisme de recerca i transferència del Departament, que ha establert centres i unitats mixtes amb totes les universitats públiques de Catalunya menys amb la UB. Aquesta situació evidencia una manca d’inversions en els campus universitaris de la UB provinents d’acords entre el Govern de la Generalitat i ens públics com ara l’IRTA, en l’entorn català, o el CSIC, en l’espanyol, a diferència del que s’observa en el campus de Bellaterra de la UAB.

Finalment, pel que fa a la Generalitat, cal una negociació de principis amb la Secretaria d’Universitats i Recerca per posar sobre la taula el conjunt de les accions, inversions o decisions estratègiques fetes a Catalunya en els darrers anys. El grau de desigualtats que s’ha produït des de la visió de la UB, a més de la conseqüència de la congelació pressupostària per la crisi, és evident. Mentre els nostres campus mantenen requeriments històrics de millora (per exemple, el Campus Diagonal Sud), o d’edificis nous (per exemple, trasllat de la Facultat de Matemàtiques) o de seguretat (per exemple, edificis de la Facultat de Farmàcia) altres campus catalans han vist evolucionar la seva millora d’una manera notable (Campus Nord Diagonal, campus de Comunicació de la UPF, la recent inversió extraordinària «estratègica» en el Campus del Besòs, o la concentració de centres de recerca públics (Bellaterra-UAB) o centres publicoprivats (Campus Biomèdic Can Ruti, UAB). Al costat de tot això, la UB veu com les millores d’espais, històricament negociades amb l’administració, finalment han de desenvolupar-se per mitjà de processos de partenariat publicoprivat, com és ara el cas del nou edifici de Dret a la Diagonal de Barcelona, amb un sobrecost per a la mateixa universitat i a compte d’altres inversions.

Objectiu 10.1.2#1. Potenciar les relacions amb les altres institucions del Sistema Universitari de Catalunya

Accions

1. Reforçar la presència i participació de la UB en l’associació d’universitats catalanes ACUP.
2. Posar en valor els convenis estratègics existents amb les universitats catalanes, actualitzar-ne els continguts i crear millors vincles estratègics de manera sectorial.
3. Actuar amb el conjunt del sistema universitari per afavorir una visió sistèmica del conjunt d’universitats públiques. Incrementar l’actuació conjunta en l’àmbit social. 

Objectiu 10.1.2#2. Definir les relacions amb les institucions del sistema universitari espanyol

Accions

1. Nomenar un delegat o delegada del rector que actuï com a portaveu de la UB en el conjunt de les universitats de l’Estat. Ha d’actualitzar els convenis estratègics de l’àmbit de política acadèmica amb universitats espanyoles i fer-ne el seguiment.
2. Promoure activitats en l’àmbit de la CRUE que facilitin el manteniment del lideratge de la UB entre el conjunt de centres participants, en tant que instrument necessari en futures negociacions.
3. Establir un protocol que permeti enfortir la representació de la UB en les comissions sectorials de la CRUE.
4. Afavorir la participació de representants de tots els col·lectius en estructures de coordinació estatals.

Objectiu 10.1.2#3. Promoure una relació més estable amb el sector privat per mitjà d’un consell empresarial i institucional

Accions

1. Fidelitzar, amb una activitat específica anual, la relació de la UB amb un elevat nombre d’empreses col·laboradores, mitjançant programes de formació, de transferència o d’innovació.
2. Diversificar sectorialment per campus les activitats de relació amb els representants dels sectors productius privats o agents institucionals o socials, per enfortir la relació entre universitat, empresa i societat.
3. Promoure una representació externa superior en els patronats del Grup UB.

10.2 Universitat igualitària, segura, saludable, inclusiva i sostenible

La Universitat de Barcelona vol combinar el reconeixement de l’excel·lència docent i de recerca amb el reconeixement social del valors que acompanyen l’activitat acadèmica, entre els quals hi ha la defensa d’una UB Inclusiva, d’una universitat que defensa la igualtat de gènere en el PAS, el PDI i l’alumnat, que busca els millors resultats sense deixar de banda els principis d’integritat i ètica i que s’ha compromès a promoure una institució sostenible i saludable.

10.2.1 La igualtat de gènere a la Universitat de Barcelona. Objectius i línies d’acció

La Universitat de Barcelona considera que, amb la voluntat de buscar l’excel·lència institucional, la igualtat de gènere és un criteri que ha d’incorporar-se en totes les activitats universitàries.

La Unitat d’Igualtat es va crear a final de l’any 2007 com a compromís de la institució amb la comunitat universitària per vetllar per la igualtat de gènere, així com per donar suport i seguiment a les polítiques de democràcia, justícia, igualtat i solidaritat a tota la comunitat i per complir l’article 4 dels Estatuts de la UB. Com a resultat d’aquesta política s’ha instaurat l’enquesta anual per diagnosticar la situació de la igualtat i fer l’informe anual de situació. S’han fet dos plans d’igualtat de la UB. El II Pla d‘igualtat d‘oportunitats entre dones i homes de la Universitat de Barcelona es va presentar el 12 d’abril de 2011 i s’ha analitzat fa poc amb l’estudi d’una enquesta àmplia.

La Universitat és un espai de saber, respecte, tolerància i bona convivència, tal com reflecteix l’Estatut. Aquest II Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes és un exemple de la voluntat de vetllar per aquests valors compartits. L’esforç fet per totes les comissions dels centres de la nostra Universitat, coordinades per les persones que formen la Unitat d’Igualtat, ha donat fruit en els quasi nou anys de consolidació. La implicació de tots els centres ha permès elaborar d’un segon pla ambiciós, veritablement transversal. Volem que aquesta activitat sigui un referent per a tota la comunitat universitària i volem continuar el desplegament programat per fer-lo més efectiu. Estem igualment a les portes de la redacció del III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la UB. Per a la redacció d’aquest tercer pla cal tenir molt present les conclusions descrites en l’Informe de l’enquesta feta per la Unitat d’Igualtat al PAS, PDI i alumnat sobre la igualtat de gènere a la UB. També cal tenir en compte la valoració positiva de les activitats fetes des de les facultats i centrades en la visibilitat del web específic.[1]

Objectiu 10.2.1#1. Potenciar la política de prevenció i eradicació de la violència de gènere

Accions

1. Millorar el grau de coneixement en els diferents col·lectius —especialment l’alumnat— dels serveis i recursos, i del protocol que la UB ha creat per a la prevenció, detecció i actuació en cas d’assetjament.
2. Declarar de manera inequívoca que no es deixarà sense càstig cap actuació punible que sobre aquest punt es dugui a terme.

Objectiu 10.2.1#2. Potenciar mesures de conciliació de manera coordinada amb l’àrea de Recursos Humans

Accions

1. Estudiar mesures que afavoreixin la flexibilitat de la jornada laboral a qui té persones dependents a càrrec.
2. Establir un control al personal amb la finalitat d’evitar possibles abusos.

Objectiu 10.2.1#3. Promoure una igualtat real en l’accés i la promoció als llocs de treball

Accions

1. Crear un control d’auditoria anual per conèixer l’estat de la proposta.
2. Mantenir una informació objectiva i fidel al web sobre les propostes i els criteris de priorització
3. Aplicar indicadors de gènere en el portal de transparència. 

10.2.2 La seguretat i la salut a la Universitat de Barcelona. Objectius i línies d’acció

La Universitat de Barcelona va presentar el Pla de prevenció de la UB el 7 de juny de 2011, i el Consell de Govern el va aprovar. Aquest Pla d’acció és una de les activitats de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (OSSMA), creada de manera pionera en el sistema universitari espanyol l’any 1998. Prèviament, els responsables de l’OSSMA havien participat activament, juntament amb la sectorial de la CRUE, en la redacció de l’RD sobre Adaptació de la prevenció de riscos laborals en l’àmbit Universitari com a element de qualitat en la modernització de les universitats espanyoles (Estrategia Universidad 2015).

El principi bàsic de desenvolupament d’aquest Pla de prevenció és la integració de l’activitat preventiva en el sistema de gestió de la UB i que formi part dels valors de la UB a través de la política rectoral. Entre els objectius generals tenim la vetlla per la millora de la qualitat de vida dels treballadors i, com a fita més important, l’absència d’accidents i incidents i el manteniment d’uns estàndards de qualitat en el desenvolupament de la docència i la recerca per garantir la seguretat i la salut de tot l’alumnat de la UB. Tal com s’indica en el Pla, el rector és el màxim responsable i ha de liderar i promoure el procés d’integració de la seguretat i la salut en l’estructura organitzativa de la UB.

El nivell d’excel·lència de la recerca de la UB, manifestada pels resultats de diversos rànquings, no ha de fer oblidar que aquesta excel·lència només té sentit si s’aconsegueix seguint uns valors d’ètica i integritat i, a més, es duu a terme en condicions de seguretat i de qualitat dels llocs de treball homologades d’acord amb la normativa. La Comissió de Recerca delegada del Consell de Govern és la responsable del compliment d’aquest principi.

El Comitè de Seguretat i Salut, format pels delegats i delegades de prevenció i els representants de la institució, la direcció i la gerència, ha de revisar si la nova estructura de centres i facultats de la UB creada el 2016 aconsella algun canvi en aquesta representació de la institució.

L’actual crisi patida pel sistema universitari català en relació amb el finançament de les universitats, especialment amb la pèrdua dels contractes programa i la forta disminució dels plans d’inversions de millora d’edificis i de la seguretat de laboratoris i instal·lacions, comporta que en universitats històriques i intensives en recerca com ara la UB aquesta situació financera tingui un efecte més negatiu com a resultat de la necessitat d’actuacions anuals de manteniment i millora, a conseqüència de l’antiguitat d’alguns laboratoris de recerca, com ara l’edifici històric de Farmàcia en comparació amb edificis d’universitats més nous.

Objectiu 10.2.2#1. Priorització de la seguretat (en docència i recerca) en l’assignació de fons a les facultats i els departaments provinents del PIU.

Accions

1. Dedicar un percentatge del finançament anual a activitats d’actuació sobre la seguretat, sempre que hi hagi actuacions urgents pendents.
2. Presentar un informe de projectes pendents encaminats a millores de la seguretat d’edificis i laboratoris per part del servei d’obres.
3. Prioritzar, d’acord amb els informes presentats a l’Administració (per exemple, el Pla plurianual d’inversions 2007-2013) l’actuació integral de l’Edifici de Laboratoris (annex del Campus Diagonal) i dels laboratoris de l’edifici central de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i de la millora de la seguretat de la Facultat de Belles Arts.
4. Demanar prèviament a l’assignació de fons del PIU per part de la Universitat un informe de priorització de l’OSSMA.

Objectiu 10.2.2#2. Presentació a la Generalitat de Catalunya d’un informe de situació de l’estat de la seguretat en locals, laboratoris instal·lacions de les universitats públiques

Accions

1. Promoure entre les universitats públiques catalanes l’elaboració d’un document de l’estat de la seguretat dels edificis i laboratoris docents i de recerca, i dels departaments universitaris i presentar-lo a la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de millorar el finançament per objectius.
2. Negociar amb la Secretaria d’Universitats i Recerca la millora del finançament dels edificis i laboratoris que requereixen millores substancials per criteris de seguretat o d’espais obsolets. Informar prèviament el Consell Social i programar visites del seus membres als llocs de més impacte. 

Objectiu 10.2.2#3. Promoure la vigilància de la salut i millorar les condicions del Servei Mèdic de la UB 

Accions

1. Millorar les condicions de la unitat de Medicina del Treball, que permetin augmentar el grau de control de la salut del nostre personal (PDI i PAS).
2. Incorporar el grau de control de les revisions del nostre personal com a indicador de qualitat i ajudar a difondre’n el coneixement a la comunitat universitària.
3. Incentivar que els càrrecs de la Universitat de Barcelona segueixin les recomanacions de la mateixa institució en temes de control de vigilància de la salut i hàbits saludables.
4. Promoure una campanya de prevenció a tota la comunitat universitària, en especial al personal de la UB, focalitzada en una alimentació saludable i equilibrada i en uns hàbits d’esport.

10.2.3 La Universitat de Barcelona com a universitat inclusiva. Objectius i línies d’acció 

La UB Inclusiva representa la voluntat de la institució d’apostar per promoure uns espais acadèmics amb voluntat d’inclusió de les persones amb discapacitat fent que en totes les actuacions es prioritzin els objectius d’accessibilitat universal i l’autonomia personal, per garantir la no discriminació segons la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

La Unitat d’Atenció Social (OSSMA) presta ajuda i assessorament a qualsevol treballador de la Universitat que, en un moment determinat, pugui trobar-se davant d’un problema personal o familiar relacionat amb persones amb discapacitat. 

Objectiu 10.2.3#1. Potenciar les activitats de la Unitat d’Atenció Social en relació amb les persones amb discapacitat en el marc d’una universitat inclusiva 

Accions

1. Actualitzar el cens de persones amb diferents graus i tipologies de discapacitat en el personal de la UB (beneficiàries: persones que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 %).
2. Determinar el nombre de persones amb discapacitat entre l’alumnat segons els ensenyaments.
3. Augmentar el programa d’ajuts d’atenció social en funció del nombre de persones amb discapacitat en cada àmbit amb un pla propi d’ajut al personal de la UB.

Objectiu 10.2.3#2. Promoure un pla específic d’atenció personalitzada a la comunitat universitària amb discapacitat

Accions

1. Fer operativa una unitat de coordinació d’atenció personalitzada (Vicerectorat de Política Acadèmica; Vicerectorat de Política d’Estudiants, Dimensió Social i Ocupabilitat; OSSMA, entre d’altres) a la comunitat universitària (alumnat) amb discapacitat, amb la voluntat de convertir els nostres campus en campus inclusius.
2. Elaborar un reglament específic i un portal d’informació sobre les polítiques d’inclusió al web de la UB i coordinar aspectes docents amb ajuts socials.
3. Elaborar un pla d’acció sobre accessibilitat universal i les polítiques d’inclusió.
4. Tenir un model de suport a la cerca de feina, pràctiques externes de l’alumnat amb discapacitat.

10.2.4 La Universitat de Barcelona com a universitat saludable. Objectius i línies d’acció

El model d’universitat saludable desenvolupat per la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/saludable) és el resultat del moviment de modernització universitària que, per mitjà del programa de campus d’excel·lència internacional, va introduir ajuts als campus universitaris per desenvolupar models de gestió que consideressin la vida saludable dels seus estudiants i del personal com un element distintiu de qualitat i excel·lència. Posteriorment es va organitzar el sistema català en el marc d’una Xarxa Catalana d’Universitats Saludables (2011) i en l’entorn espanyol, la Red Espanyola de Universidades Saludables (REUS).

Entre les activitats que s’hi organitzen hi trobem el foment de l’oferta de serveis i activitats adreçades a promoure la salut de la comunitat universitària i a potenciar la universitat com a entorn saludable a partir d’uns valors complementaris als de la formació docent en competències i coneixements. Es tracta d’incentivar l’equilibri personal mitjançant uns hàbits saludables (activitat física i esport) i una alimentació equilibrada i saludable (nutrició i dietètica) i la prevenció de les malalties i la millora de la salut.

La iniciativa de la UB, per mitjà de l’activitat de promoció de la Delegada del rector com a coordinadora de la UB Saludable en coordinació amb la Comissionada de Sostenibilitat per a la Societat i Envelliment, és una de les claus de l’èxit del projecte, juntament amb la creació d’un Consell de Promoció format per les persones relacionades amb els objectius. Igualment, la política de desenvolupament dels principis d’universitat saludable ha tingut el suport d’òrgans de govern de les facultats o centres més relacionats amb els seus objectius (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut; Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació).

Objectiu 10.2.4#1. Establir un programa d’informació i serveis orientats a la millora dels nostres hàbits per una universitat saludable

Accions

1. Relacionar una vida universitària saludable amb uns bons resultats acadèmics. Promoure l’aprenentatge en el període d’estudi universitari entre la formació acadèmica amb els hàbits adquirits en vida saludable.
2. Relacionar els programes que defineixen la universitat saludable, la universitat sostenible, la universitat inclusiva i la universitat igualitària. Promoure en el sistema català d’universitats una operació de reconeixement social d’aquesta activitat que també defineix l’excel·lència de la universitat pública per justificar un millor finançament.

Objectiu 10.2.4#2. Potenciar l’activitat física i l’esport com a base d’una vida universitària saludable

Accions

1. Promoure polítiques de promoció de la universitat saludable a cadascun dels campus de la UB amb ofertes específiques dirigides als estudiants i al personal de cada campus.
2. Donar al Servei d’Esports de la UB funcions relacionades amb la promoció de la salut a partir de l’activitat física i l’esport. Potenciar entre el personal de la UB activitats com ara activitat física +55: promoure entre els equips directius la pràctica de l’activitat física. 

Objectiu 10.2.4#3. Potenciar una alimentació saludable i equilibrada com a mesura de prevenció de malalties i millora de la salut

Accions

1. Tenir cura de l’oferta alimentària i nutricional del restaurants universitaris i de les informacions i consells per una alimentació saludable.
2. Desenvolupar activitats d’informació d’un programa de control de l’obesitat i el sobrepès.
3. Proporcionar informació al personal de la UB sobre els orígens i precaucions de diferents hàbits dietètics.
4. Promoure la dieta mediterrània entre els nous estudiants universitaris

Objectiu 10.2.4#4. Crear un Consell de gestió i promoció de la universitat saludable

Accions

1. Transformar el consell assessor de l’assessorament científic en la formació i la recerca de la universitat saludable en un Consell de Gestió del programa d’universitat saludable.
2. Incorporar facultats i centres relacionats amb el programa dins del consell de gestió, en especial la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
3. Quant a l’activitat física i l’esport caldrà considerar experts de totes dues facultats i especialment del professorat de nutrició en l’activitat física i l’esport.
4. Incorporar gestors dels serveis relacionals (Servei d’Esports, Serveis Mèdics de Medicina del Treball i d’atenció social de l’OSSMA, etc.).
5. Incorporar delegats dels vicerectorats de personal PDI i PAS i representants dels treballadors dels dos col·lectius.
6. Incorporar un estudiant de cada campus. 

Objectiu 10.2.4#5. Millorar la qualitat de vida dels nostres campus com a reclam internacional de nous estudiants 

Accions

1. Fer més competitius els campus universitaris com a recepció d’estudiants internacionals mitjançant la qualitat del nostre entorn i l’excel·lència docent i de recerca.
2. Tenir actualitzada en diferents idiomes la informació sobre les condicions de cadascun dels nostres campus.
3. Tenir identificada a cada campus de la UB una unitat que pugui fer activitats de suport i d’informació internacional.

10.2.5 Universitat sostenible mediambientalment. Objectius i línies d’acció 

La Comissió Delegada del Claustre per a Sostenibilitat va presentar el 12 de juliol de 2012 el Pla de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona (2011-2016), que ens indica a la introducció: «Les universitats són les institucions que millor poden defensar i orientar les activitats educatives i de recerca vers un desenvolupament social i econòmic que no contribueixi al deteriorament ambiental ni a l’esgotament dels recursos naturals». Constitueix un document programàtic que ens aporta les bases per a la definició d’una universitat sostenible mediambientalment. L’eina de treball i de conscienciació de la comunitat universitària és el Pla de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona que es presenta anualment al Claustre com a memòria de seguiment, de la qual s’han publicat tres documents corresponents al trienni 2013-2015.

La UB, seguint els principis de la sectorial de la CRUE de Qualitat Ambiental, Desenvolupament Sostenible i Prevenció de Riscos (CADEP), ha incorporat els principis de sostenibilitat en el concepte de Responsabilitat Social Universitària, objectiu desenvolupat a l’estratègia de modernització del sistema universitari espanyol (Estrategia Universidad 2015). Des de l’any 2008 s’incorpora a les memòries d‘RSU que es gestionen des de l’Oficina de Control intern, riscos i responsabilitat social.

Les conclusions de la Memòria de Seguiment del Pla de Sostenibilitat 2015 ens indica una reducció creixent dels indicadors de consums de recursos (paper, electricitat, aigua, gas, residus municipals) cosa que ens indica una activitat compromesa dels administradors dels centre, facultats, campus i d’altres estructures orgàniques. Paral·lelament, algunes línies incorporades al Pla 2011-2016 han estat poc desenvolupades com ara les de construcció sostenible i qualitat ambiental i caldrà, per tant, analitzar-ne les causes.

La Universitat de Barcelona, com a universitat de referència en docència i recerca, i intensiva en recerca d’excel·lència, hauria de considerar el prestigi de la seva qualitat mediambiental i de sostenibilitat com un factor de diferenciació. Per això, hauria de disposar les accions per posicionar-se millor en el rànquing GreenMetric d’Universitats, on està situada molt per sota del seu nivell docent i de recerca.

Finalment, cal indicar l’impuls que les universitats, i especialment la UB, van tenir per incorporar temes de sostenibilitat i seguretat en la definició d’excel·lència i qualitat universitària a través del programa de campus d’excel·lència internacional (BKC i HUB) i que ha estat exposat en el document Evaluación de las políticas universitarias de sostenibilidad como facilitadoras para los campus de excelencia internacional.

Objectiu 10.2.5#1. Revisar els currículums des de la perspectiva del desenvolupament sostenible per assegurar la inclusió dels continguts transversals bàsics en sostenibilitat a totes les titulacions amb la finalitat de proporcionar les competències professionals, acadèmiques i disciplinàries necessàries

Accions

1. Establir un marc de referència encaminat a facilitar la incorporació dels principis i objectius de sostenibilitat en els diferents graus i màsters.
2. Fer una selecció de l’oferta docent de la UB en què calgui tenir més control dels principis de sostenibilitat i ampliar-ho a d’altres estudis.

Objectiu 10.2.5#2. Promoure el model d’universitat sostenible com a principi orientador de tota l’acció de govern i de l’activitat derivada de la gerència de la Universitat de Barcelona

Accions

1. Revisar que tota la política institucional incorpori els principis de sostenibilitat.
2. Facilitar a tota l’estructura organitzativa els instruments de la sostenibilitat mediambiental de la UB per poder acomplir les funcions.
3. Estabilitzar i professionalitzar l’estructura administrativa i tècnica de suport a la sostenibilitat. Adequar l’RLT (relació de llocs de treball) a les necessitats futures d’una gestió eficient de la unitat de suport.
4. Avaluar el Pla d’acció 2011-2016 i de l’Informe final al Claustre.
5. Redactar el Pla d’acció 2017-2020 en termes realistes i simplificant accions.

Objectiu 10.2.5#3. Promoure accions de suport del grups de recerca de la UB en els programes de sostenibilitat territorial en què la universitat està implicada

Accions

1. Articular la participació dels estudiants de Ciències Ambientals o d’estudis relacionats en els projectes de sostenibilitat territorials en què la UB està implicada.
2. Promoure accions de col·laboració amb la Diputació de Barcelona en entorns com ara els campus de Mundet i de l’Alimentació de Torribera (Serralada de Marina), entre d’altres.
3. Establir accions específiques al campus de la Salut de Bellvitge en col·laboració amb l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
4. Prioritzar el Programa de conservació i divulgació dels valors naturals dels campus de la UB en coordinació amb altres entitats.
5. Promoure el projecte de jardí etnobotànic agroalimentari al recinte de Torribera amb la participació dels grups de recerca especialitzats (en el marc del RIS3CAT-PECT).
6. Potenciar els projectes d’aprenentatge servei en l’àmbit del Pla de sostenibilitat.

Objectiu 10.2.5#4. Millorar el posicionament de la UB en el rànquing universitari GreenMetric

Accions

1. Millorar l’indicador d’entorn i infraestructures per sobre de l’actual 38 %.
2. Fer augmentar al doble l’índex corresponent a l’apartat d’educació i recerca de la sostenibilitat (40 % el 2004).
3. Mantenir l’esforç de millora en energia i canvi climàtic (65 % el 2004).

[1] http://www.ub.edu/web/ub/ca/sites/genere/index.html