11. COMUNICACIÓ OBERTA A LA SOCIETAT DIGITAL

La Universitat de Barcelona és una font de generació de missatges, de continguts i de dades que han de ser difosos a la societat mitjançant canals molt diversos, i cal escollir amb cura quina és l’audiència més adequada per a cada contingut. Aquest enfocament segmentat i planificat de la comunicació vers la societat ha de tenir el seu equivalent en una comunicació interna àgil i eficaç, essencial en una organització complexa i participativa com una universitat.

Els missatges de la UB es projecten als mitjans tradicionals, també a les xarxes socials, des dels serveis de premsa, però amb el suport dels diferents espais web de la universitat, de les publicacions i produccions audiovisuals pròpies i des dels repositoris digitals que recullen la producció científica en obert de la comunitat universitària publicada arreu.

A banda del compliment de les seves finalitats educatives i de recerca, o de les obligacions socials com a institució pública, la millora de la comunicació té un valor estratègic en l’actual situació de competència cooperativa en què es mouen les universitats a Catalunya: cal que la UB projecti una imatge clara i positiva del tipus d’universitat pública que vol representar en aquest convuls segle xxi. Una universitat pública que necessita millorar el seu finançament públic per avançar amb equitat i qualitat en el compliment de les seves funcions no es pot permetre una imatge pública grisa o desdibuixada, raó per la qual l’estratègia de comunicació ha de ser un instrument per millorar el seu valor reputacional.

11.1 Presència mediàtica

És un fet que al nostre país a la universitat li costa fer-se l’espai que es mereix en els mitjans de comunicació de masses, una circumstància que la UB pateix de manera especial, atès que sovint no apareix com a institució de referència en l’entorn català quan es parla d’excel·lència científica, innovació docent o modernitat de gestió, malgrat que encapçali les posicions en els rànquings internacionals. De tota manera, la seva presència mediàtica té un potencial de desenvolupament important, atès que és la universitat catalana i espanyola capdavantera en la majoria de rànquings. Això ens dóna una situació de preeminència i hauria de facilitar poder ser presents com a portaveus de les temàtiques universitàries que poden anar sorgint, o en reportatges diversos que es poden il·lustrar amb bones pràctiques i casos d’èxit de la UB.

La difusió de missatges i continguts de la UB a la societat s’ha d’abordar de manera integral, global, partint de missatges centralitzats que es difonen per mitjà dels diversos canals de comunicació existents. La presència del professorat de la UB als mitjans tradicionals, en qualitat de consultors experts per a temàtiques científiques o d’actualitat, és un aspecte que també es pot incrementar. Finalment, s’ha de considerar la dimensió d’internacionalització en la materialització d’aquesta estratègia comunicativa i cal incrementar els continguts que la UB genera en anglès i els contactes amb mitjans internacionals.

11.2 Reputació digital a les xarxes socials i acadèmiques

La presència de la UB a les xarxes socials s’ha de conduir de manera coordinada amb l’impacte que es busca en els mitjans tradicionals, però també s’ha de procurar ampliar el públic i arribar a audiències més joves. En aquests moments es disposa d’una petita unitat que s’ocupa de la gestió de la identitat digital corporativa i que prepara recomanacions perquè les apliquin les facultats i altres unitats, però no té prou recursos ni mitjans per anar gaire més enllà.

D’altra banda, el professorat de la UB té una presència insuficient a les xarxes socials acadèmiques (ResearchGate, Mendeley, Academia.edu, Google Acadèmic, etc.) i, en general, tampoc és gaire actiu en l’ús acadèmic de xarxes socials generalistes. Aquest és un fet a tenir en consideració, ja que els estudis mètrics d’avaluació de la recerca i certs rànquings universitaris comencen a tenir consideració certs indicadors d’activitat en aquests àmbits. Per això, cal incentivar el professorat perquè disposin de presència en xarxes acadèmiques, i també cal assessorar-los en la gestió de la seva identitat digital, especialment a fi d’adoptar una fórmula consistent per mencionar la seva afiliació a la UB en xarxes acadèmiques i en la signatura de les publicacions, i a donar d’alta el seu perfil en la base de dades d’identificació d’autors científics i acadèmics ORCID (orcid.org).

11.3 Llocs i portals web

El web de la Universitat de Barcelona es va renovar fa pocs anys i disposa d’una imatge gràfica i arquitectura de continguts correctes, però ja s’hi comença a notar el pas del temps (per exemple, no és un web amb disseny adaptatiu perquè s’hi pugui navegar des dels mòbils). De tota manera, el problema més urgent es troba en tota la resta de llocs web, especialment els de les facultats però també dels instituts de recerca, unitats de gestió, etc., que estan, en general, molt endarrerits i que fa més de sis anys que esperen poder aplicar els criteris i models que ja trobem al portal institucional (imatge gràfica, arquitectura de continguts, tecnologia). A més, els continguts en llengua anglesa són molt limitats i, en ocasions insuficients, per a una universitat que vol apostar per la internacionalització.

D’altra banda, caldria determinar bé la segmentació de públics dels espais web per tal de gestionar millor la selecció de continguts, i optimitzar-ne el filtratge i la reutilització en espais d’intranet segons els diferents col·lectius de la comunitat universitària (PAS, PDI, estudiants i antics alumnes). En aquest sentit, cal discriminar bé les funcions de la comunicació interna i externa en l’elecció de continguts, així com determinar si la finalitat d’aquests continguts és merament informativa, o bé serveix de suport a l’articulació d’espais transaccionals (queixes i suggeriments, inscripcions en línia a cursos i esdeveniments, presentació de documentació i sol·licituds, etc.).

Una anàlisi detallada dels continguts més emprats des de dispositius mòbils, especialment quant al nivell d’interacció i transacció, hauria de servir per explorar la via del desenvolupament de noves aplicacions per complementar les que ja estan en marxa per a la consulta de l’expedient o del campus virtual. A més, s’ha de considerar que cada vegada hi ha més usuaris que visiten els llocs webs des del seus telèfons mòbils i tauletes, i que això obliga a usar dissenys accessibles i adaptatius.

11.4 Coneixement obert

La Universitat, més enllà de la seva tasca de formació en educació superior i de generació de coneixement mitjançant la investigació, té un compromís ineludible de transmissió d’aquest saber a la societat. La Universitat ha d‘aconseguir que el coneixement que s’hi genera traspassi les parets de les aules i dels laboratoris, i que assoleixi una projecció social àmplia, més enllà de la comunitat universitària mateix. La UB ha recorregut un camí notable i destacat en aquest àmbit, que ha estat liderat per l’Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI, que cal continuar i ampliar amb les dades de recerca i obrint la perspectiva cap a la introducció de les pràctiques de la ciència oberta. D’aquesta manera ens alinearíem amb la iniciativa ciència oberta impulsada per la Unió Europea per tal d’aplicar els principis del coneixement obert a totes les fases de la recerca i no només al seu resultat final (les publicacions).

Per tant, l’estratègia de comunicació integral de la UB ha de prestar una atenció especial a la difusió dels resultats de la recerca o la divulgació científica i cultural, accions en què tenen un paper fonamental el Servei d’Audiovisuals, el Servei d’Edicions i Publicacions i els diferents repositoris digitals gestionats des del CRAI. Disposar d’un segell editorial amb la tradició i reconeixement de Publicacions UB i un servei de suport a la difusió del coneixement com el que ofereix el CRAI, hauria de ser una garantia per avançar cap a models de publicació híbrids, plenament adaptats a l’entorn i als usos digitals, amb models de recuperació de costos o de fiançament públic sostenibles.

11.5 Informació pública i dades obertes

La Universitat de Barcelona, com a administració pública, ha d‘oferir en obert la informació administrativa que genera (dades econòmiques, estadístiques, etc.) a tota la comunitat. D’aquesta manera s’afavoreix la transparència de l’administració i, a més, es possibilita la creació de nous productes (reutilització). Es tracta de fer efectiu el deure de la rendició de comptes i del subministrament d’informació pública dels seus recursos i serveis, que s’ha de manifestar en espais web institucionals de qualitat i rics en dades, com ara el Portal de Transparència, la Seu Electrònica, o les estadístiques acadèmiques de l’oferta de titulacions. Efectivament, el Portal de Transparència ha estat un primer pas per posar la informació de la universitat a l’abast de tothom. Ara cal anar una mica més enllà i preparar aquesta informació en els formats adequats i de qualitat perquè també es pugui reutilitzar.

Aquest aspecte és especialment crític com a instrument de suport a l’avaluació de la qualitat en docència i recerca, com ho ha demostrat la intensitat amb què aquestes dades han estat requerides en els processos de verificació, seguiment i acreditació de les titulacions. Cal treballar per la consistència i actualització de les dades de manera simultània en tots els espais i publicacions on apareixen.

11.6 Objectius i línies d’acció 

Objectiu 11#1. Incrementar la presència de la UB en els mitjans de comunicació i la seva reputació a les xarxes socials 

Accions

1. Fer un estudi comparatiu amb altres institucions de la presència en mitjans i el valor reputacional de la UB.
2. Millorar la presència de les facultats als mitjans i a les xarxes socials.
3. Augmentar la presència de professorat de la UB com a experts requerits pels mitjans de comunicació.
4. Augmentar la presència del professorat en les xarxes acadèmiques (Google Acadèmic, en especial).

Objectiu 11#2. Actualitzar i millorar el web general de la Universitat de Barcelona i els portals d’intranet per a col·lectius 

Accions

1. Establir una rutina de millora i refresc continuat del lloc web principal de la UB, que ajudi a mantenir-ne l’atracció.
2. Progressar en l’adaptació dels llocs web institucionals al món de la Internet mòbil i millorar-ne l’accessibilitat universal.
3. Segmentar més clarament els continguts segons públics interns i externs. Reutilitzar continguts però amb la selecció adequada per no saturar els canals d’intranet amb un excés d’informació.
4. Revisar la funcionalitat i arquitectura dels portals d’intranet. Unificar la imatge gràfica i millorar la usabilitat de les pàgines on es fan transaccions.
5. Estudiar la creació d’un punt únic d’accés fidelitzat per a l’alumnat que unifiqui l’entrada a Món UB i al Campus Virtual. Actualment els accessos són independents i molts continguts apareixen en RSS en una munió d’informacions destacades del Campus Virtual.
6. Incrementar les capacitats per oferir informació i atenció al públic a partir de peticions en línia.

Objectiu 11#3. Renovar els llocs web de les facultats i altres unitats orgàniques

Accions

1. Crear un equip de suport centralitzat que gestioni la consistència d’imatge i la complementarietat de continguts dels llocs web de facultats i unitats respecte al web general.
2. Aprovar un calendari de reforma.
3. Dur a terme la formació continuada que correspongui del personal de facultats i unitats per fer aquesta renovació
4. Aclarir quins continguts i serveis de les facultats adreçats als estudiants s’haurien d’integrar o sindicar en el portal Món UB o en el Campus Virtual.
5. Coordinar les accions de difusió de l’oferta formativa i de captació d’estudiants per Internet entre el web general i el web de les facultats.

Objectiu 11#4. Impulsar activament el model de coneixement obert i la visibilitat de la producció editorial de la UB

Accions

1. Continuar incentivant la publicació en accés obert.
2. Augmentar el dipòsit de les publicacions de recerca del PDI de la UB.
3. Augmentar els continguts institucionals i de docència al Dipòsit Digital de la UB.
4. Donar suport a l’elaboració de plans de gestió de dades de recerca.
5. Promoure el model de ciència oberta.
6. Millorar el posicionament web dels llibres electrònics d’edicions UB en accés obert mitjançant agregadors i directoris com ara el DOAB (Directory of Open Access Books).
7. Coordinar millor el suport a l’edició i la distribució de revistes científiques unificant els portals diferenciats que actualment tenen el CRAI i Publicacions UB.

Objectiu 11#5. Promoure la difusió de dades en obert

Accions

1. Augmentar les dades en obert del Portal de Transparència.
2. Preparar les dades en els formats adequats perquè es puguin reutilitzar.

Objectiu 11#6. Promoure els continguts audiovisuals de la UB i la retransmissió d’esdeveniments

Accions

1. Diversificar el suport a les retransmissions d’activitats i esdeveniments en reproducció en temps real (streaming), oferint serveis d’alta qualitat (premium) gestionats pel Servei d’Audiovisuals, però també pautes per al bon ús de programari convencional per a videoconferències i seminaris web (webinars) com ara Skype Professional, YouTube Live o equivalents.
2. Estudiar l’increment de la producció de vídeos educatius d’accés obert en connexió amb les iniciatives d’ensenyament híbrid i d’experimentació amb MOOC.
3. Millorar el posicionament web dels vídeos de la UB.
4. Explorar les possibilitats dels canals de podcast d’àudio per a la difusió d’activitats docents i de divulgació.
5. Canalitzar vers els estudiants de secundària els vídeos de divulgació de l’activitat científica i cultural de la Universitat com a instrument de posicionament de l‘oferta de titulacions de la UB.