6. LA RECERCA CIENTÍFICA I LA TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA I CONEIXEMENT

Una universitat internacional i intensiva en recerca, compromesa amb l’ètica i la integritat

En els darrers anys, la Universitat de Barcelona ha disposat d’una organització en què tant la política de transferència i d’innovació com la promoció de l’emprenedoria formaven part d’una de les grans àrees de la Universitat: Recerca i Transferència. Aquesta àrea ha estat dirigida des del Vicerectorat de Recerca, Innovació i Transferència, en col·laboració tant amb el Vicerectorat de Política Científica, el qual tenia, entre d’altres, la responsabilitat del doctorat, com amb el Vicerectorat de Política Internacional, en particular pel que fa al desplegament de la participació de la Universitat de Barcelona en projectes com ara la LERU.

Tot i que en teoria hauria d’afavorir-ne la coordinació, en realitat la direcció conjunta de la gestió i les polítiques de recerca i de les de transferència i innovació, condueix a una manca d’efectivitat a causa de l’enorme complexitat dels programes, els instruments i les estructures que hi ha implicades. Per això, la proposta que es presenta incorpora una reorganització d’aquesta àrea. En primer lloc, se separa la direcció dels àmbits de recerca i transferència-innovació en dos vicerectorats diferenciats: Vicerectorat de Recerca i el Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria.

El Vicerectorat de Política Científica tindrà entre les seves funcions la promoció de la recerca en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, l’economia i l’empresa, el dret i l’educació. Finalment, la importància del doctorat i de la promoció d’una Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona, a més del seu reconeixement internacional, aconsellen que, tal com ha estat discutit a l’Associació Europea d’Universitats i en alguns programes europeus com ara PRIDE, s’estructuri dins el Vicerectorat de Política Internacional. Aquest canvi permetrà fer una atenció especial a la consolidació de l’Escola de Doctorat, amb les modificacions que siguin necessàries, a la internacionalització dels investigadors en formació i a la professionalització del gestors de l’educació doctoral.

En aquest model organitzatiu de la recerca, les peces cabdals del Vicerectorat de Recerca són l’Oficina de Gestió de la Recerca (OGR) i els Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB), que agrupen els centres de la Universitat de Barcelona que donen suport a la recerca. Aquest vicerectorat haurà de coordinar-se organitzativament i pel que fa a representació amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut en aquells temes de recerca en què estiguin relacionats els hospitals universitaris i els instituts de recerca biomèdica participats.

El Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria, a més de la supervisió funcional i política de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), la Fundació Josep Finestres (FJF) i el Parc Científic de Barcelona (PCB), tindrà el repte de la promoció de l’emprenedoria, en les seves diferents formes i modalitats a tots els campus i disciplines per mitjà de la coordinació del Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE).

Pel que fa al Vicerectorat de Política Científica, a banda de les seves responsabilitats estatutàries pel que fa a grans directius, prospectiva i anàlisi en el camp de la recerca, per a les quals es coordinarà amb la resta de vicerectorats de l’àrea i amb l’OGR i el CRAI, i de les tasques específiques de promoció de la recerca en els àmbits assenyalats, tindrà al seu càrrec la supervisió del desplegament del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials.

Finalment, el Vicerectorat de Política Internacional i Doctorat haurà de coordinar les polítiques de recerca amb les polítiques internacionals, amb el suport de l’Oficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR), i les polítiques docents internacionals amb l’Àrea Docent de la Universitat de Barcelona, especialment la política de mobilitat. Pel que fa al doctorat, presidirà l’Escola de Doctorat, que comptarà amb un director o directora. El Vicerectorat de Política Internacional i Doctorat tindrà entre les seves funcions la coordinació de la participació de la Universitat de Barcelona en la LERU per mitjà d’una direcció de projecte i la representació de la UB en els instituts, centres i observatoris.

6.1 Antecedents i situació 

Quan parlem de la recerca del sistema universitari hem de tenir molt present el canvi de tendència que va tenir lloc a Espanya a l’inici de la crisi econòmica, ja que veníem d’una etapa positiva de creixements iniciada l’any 2005 i que es desaccelera l’any 2008 amb l’inici real, que no polític, de la crisi socioeconòmica. La influència de la crisi en tot el sistema es pot veure àmpliament al document publicat per l’Alianza4Universidades amb el nom Informe IUNE 2016 Actividad Investigadora de la Universidad Española, que analitza el període 2005-2014. En aquesta etapa es pot observar una caiguda de la despesa en R+D per investigador del 6,7 % entre el 2008 i el 2014, concretament dels 112.240 € als 104.890 €, i una caiguda del nombre d’investigadors del 10,2 % el 2014 en relació amb el 2010.

La caiguda de la despesa en R+D contrasta amb el manteniment dels indicadors de productivitat científica, fet que indica que les universitats compensen la pèrdua de finançament amb una major dedicació personal per treure el màxim profit de la situació viscuda. Catalunya és en aquest sentit capdavantera a l’Estat:

Dins de Catalunya, i pel que fa al volum de publicacions científiques, la UB manté una clara posició de lideratge:

Ara bé, la posició de la UB ja no és de lideratge absolut quan el que s’analitza és la producció per professor. Tot i trobar-se al grup capdavanter de l’Estat, d’acord amb els indicadors del 2014 (els darrers disponibles), la universitat més productiva de l’Estat segons el nombre de publicacions/professor va ser la UPF, amb un 3,81, seguida de la UAB amb un 2,66; mentre que la UB només va arribar en tercera posició, amb un 2,20.[1] Certament, la UB ha millorat de manera notable i sostinguda des de l’any 2005, quan només obtenia un 0,91, ja que ha passat de quarta a tercera posició i des del 2011 ha anat reduint la distància amb la segona posició, però la seva estructura de PDI la penalitza en aquest indicador.

La competitivitat de la Universitat de Barcelona en recerca també es mesura pel nombre de projectes obtinguts en convocatòries competitives dels plans estatals o dels programes marc Horitzó 2020. A la figura següent es pot observar el bon nivell de competitivitat de la UB en els plans estatals. Veiem que és la primera universitat en nombre de projectes captats, un èxit que no es repeteix en els projectes europeus i en l’Horitzó 2020.

Aquestes dades posen de manifest el paper que hauria de tenir la Universitat de Barcelona com a actor de referència en el desenvolupament del Pacte Nacional de la Recerca i Innovació (2008-2020) de la Generalitat de Catalunya.

A pesar que la Universitat de Barcelona està posicionada aproximadament en el lloc 125 del món com a valor mitjà de la posició que ocupa en els principals rànquings internacionals i que la següent es troba en el lloc 185 (UAB), la situació de la recerca avui, resultat d’anys de retallades estatals en R+D i d’una mala política de professorat, amb normes i limitacions contràries al relleu generacional necessari en una universitat envellida com la UB, és preocupant. En els indicadors de recerca de la UB de 2014 podem veure com els 62,7 M€ de recursos captats en recerca i transferència representen una forta disminució, si mirem la situació evolutiva i els cicles del programa marc de la UE (PM UE). Així, dels 74,3 M€ del 2011, es va passar als 56,8 i 54,7 del 2012 i 2013, fet que comporta una caiguda de finançament d’una part important de grups i una caiguda dels fons institucionals per al seu manteniment (overheads). Potser queda més clara la situació si mirem com disminueix l’esforç del finançament estatal de la recerca, que venia de 52,1 M€ el 2011 i 41,7 el 2013 i que va arribar finalment als 23 M€ el 2014. Cal considerar que dels 62,7 M€ del 2014, uns 11,7 M€ provenen de l’FBG i 18,6 M€ són captats per professors de la UB en centres de recerca externs. Aquestes dades indiquen com els investigadors de la UB adscrits a centres CERCA finançats per la Generalitat han aguantat millor la disminució de finançament competitiu.

No obstant aquesta caiguda, s’observa que la productivitat en tesis i publicacions es manté, segurament com a resultat d’activitats realitzades els anys anteriors i de l’esforç del PDI per tal de compensar parcialment la manca de finançament propi a través de col·laboracions externes. El resultat d’aquest fet sobre l’economia de la UB, en l’apartat de recerca, es visualitza en la caiguda de la facturació de la prestació de serveis de les nostres unitats científiques i tecnològiques. Així, el 2014 es van facturar 3,6 M€, cosa que representa un 10,5 % menys que el 2013. D’aquesta quantitat, 2,5 M€ corresponen a instrumentació; 1 M€, a estabularis i la resta, a protecció radiològica. Cal tenir present que els CCiT-UB i els estabularis, independentment del servei final, tenen un elevat cost estructural de personal i manteniment d’equips i seguretat.

D’altra banda, la suma de l’envelliment de la plantilla, la precarització de l’entrada a la carrera científica, la fuga de talent per la manca de creixement de les plantilles i la baixa actuació en beques i ajuts de doctorat i postdoctorats, fa que la projecció de la situació actual a uns anys vista activi totes les alarmes. Segurament, aquesta situació és greu a la UB pel seu envelliment natural, però hauria de preocupar també la resta d’universitats públiques catalanes fins al punt d’obrir una mesa de negociació amb la Generalitat de Catalunya per analitzar el futur de la recerca a la universitat i determinar les mesures a prendre, si és que es vol tenir un sistema universitari homologable amb els països europeus de referència política i econòmica.

A més, en l’actual situació econòmica que ja s’arrossega des de fa uns anys, la UB no pot contribuir de forma prou significativa al finançament per objectius dels centres de recerca propis, a diferència del que passa amb els instituts de recerca participats per la Generalitat, els centres CERCA.[1] Aquest fet provoca cada dia més una separació entre el suport que es dóna a uns investigadors o altres en funció de la institució, i no del rendiment científic, situació que cal corregir.

Catalunya busca consolidar el seu model de ciència, però ho fa oblidant una part de l’evolució de la recerca universitària a Catalunya. Massa sovint sembla com si el model català de recerca s’hagués iniciat amb la creació dels contractes ICREA dissenyats en un principi per atreure talent de l’exterior, i amb la creació de centres de recerca d’excel·lència, molts dels quals acompanyats de fortes inversions en edificis, laboratoris i plataformes (per exemple, PRBB-CRG i PCB-IRB). S’oblida però que aquest model es va poder desenvolupar gràcies als hospitals universitaris i a la bona recerca universitària ja existent, que s’havia promogut des de les bases dels grups de recerca dels departaments universitaris, i a partir de noves idees com la recerca translacional (aliança de bàsics i clínics), així com de l’impuls de noves estructures de promoció de la transferència i la innovació, des de la creació de l’FBG a la UB (1983) fins a la creació del PCB (1997), passant per la incorporació d’incubadores universitàries (Bioincubadora UB-PCB) o d’unitats de valorització de la recerca pública.

En un sistema universitari suficientment finançat s’aconsegueix tenir una base de joves investigadors, doctorands i tècnics que, juntament amb els professors-investigadors, faciliten la consolidació d’un ecosistema en el qual és més fàcil fer florir centres d’excel·lència, promoure l’atracció de talent científic i la col·laboració amb empreses (per exemple, gràcies al paper de la BioRegió de Catalunya, que neix de les idees innovadores de la Universitat de Barcelona).

Cal evitar, doncs, que augmenti la bretxa entre les dues aproximacions, molts cops excloents, del sistema de recerca català. La que creu que tot es deu únicament a la posada en marxa d’instruments singulars (ICREA i centres CERCA, en particular) o la dels que voldrien tornar a una universitat que desenvolupés la recerca en un sistema menys ric i complex que l’actual.

Amb l’autoritat moral que li dóna a la UB la primera posició en els rànquings internacionals de les universitats espanyoles, cal demanar una nova trobada o pacte d’institucions i administració per redefinir de manera equitativa, ètica i racional un model conjunt de ciència en el qual no s’oblidin els «grups invisibles» de la recerca departamental i dels centres propis universitaris i en el qual també puguin trobar el seu lloc els equips de recerca dels camps de les Humanitats i Ciències Socials. No podem fer avançar la ciència del nostre país excloent o menystenint una part de la societat científica catalana que és, alhora, una part molt important de les seves capacitats. Cal assolir un pacte entre les estructures més afavorides del sistema i les altres parts que, per les seves funcions, són imprescindibles per a l’ecosistema de recerca, innovació i producció de Catalunya.

Considerem…

Que cal desenvolupar les activitats de recerca de la UB a partir del pacte dels seus actors, un pacte que ha de quedar definit en un nou Programa Estratègic de Recerca, Transferència i Innovació que caldrà elaborar de manera consensuada i que haurà de tenir com a primer horitzó l’any 2020. A partir d’aquest pacte, les activitats i polítiques científiques de la UB hauran de ser exposades en obert i accessibles mitjançant el Portal de Transparència, i seran avaluades periòdicament de forma interna, utilitzant els mecanismes i instruments propis de la institució, i externament a través d’un comitè extern i independent.

Que la Universitat de Barcelona ha de planificar el seu futur per mantenir l’alt nivell d’impacte internacional i reconeixement social de la seva recerca, assolit gràcies al llegat que, en aquest camp, s’ha succeït ininterrompudament durant tots els equips rectorals de la UB en els darrers decennis mitjançant el treball i la qualitat dels investigadors i el personal de suport que n’han estat i en són els principals protagonistes. La continuïtat i l’alineament de les polítiques de recerca de la UB a través dels diferents equips ha de ser un motiu de satisfacció. No obstant això, la manca d’una política de suport als investigadors joves i a la seva carrera investigadora dins de la UB, com a conseqüència de les mesures de restricció pressupostària, fan que per primer cop la continuïtat d’aquest procés estigui qüestionada.

Que la Universitat de Barcelona ha de promoure un pacte a Catalunya entre les universitats —per tal de defensar la qualitat de la recerca que realitzen els seus grups a més de les funcions de formació dels futurs professionals, tècnics i investigadors que els són pròpies— i els instituts d’excel·lència de la Generalitat que permeti una potenciació conjunta de l’elit del sistema de recerca de Catalunya (per exemple, el Barcelona Institute of Science and Technology —BIST—) amb l’elit de la recerca pròpiament universitària i les funcions globals imprescindibles per al país d’una universitat forta, autònoma, responsable (rendició de comptes) i comparativament ben finançada per tal de compartir i potenciar les fortaleses de forma més eficient i integradora.

Que la Universitat de Barcelona necessita passar pàgina de la llarga etapa d’incomprensió mútua entre el model de noves estructures dinamitzadores d’activitats publicoprivades de recerca i innovació (parc científic) i la defensa de l’activitat departamental i de la recerca universitària. Cal accedir a un pacte entre les parts que permeti una reformulació del projecte amb una major interconnexió i un millor aprofitament dels actuals equips, infraestructures i espais, amb una visió global de futur, d’aprofitament màxim del patrimoni cientificotecnològic de la UB i de les noves funcions d’aproximació al món productiu a través d’instruments i estructures adequats.

Que la Universitat de Barcelona necessita valoritzar millor els seus grans espais de recerca sectorials recuperant el lideratge entre les institucions implicades en aquests projectes. És per això que, a través dels corresponents processos participatius d’elaboració dels respectius Plans Estratègics 2017-2020 (per exemple, en el camp de les Humanitats i les Ciències Socials o en el Campus de la Salut de Bellvitge), es buscarà un nou consens intern de tota la comunitat universitària, per tal de revitalitzar les negociacions necessàries que permetin aconseguir un projecte millor, amb la força d’una institució que es trobi alineada en una visió estratègica de futur.

Que la Universitat de Barcelona ha d’actuar des del seu paper de referència i d’institució històrica, promovent l’aliança estratègica entre les universitats catalanes per tal d’impulsar projectes de recerca, projectes de col·laboració publicoprivats (per exemple, RIS3CAT, PECT) i projectes d’innovació i transferència que tinguin un diferencial positiu gràcies a la interdisciplinarietat i al seu caràcter interinstitucional. Aquesta estratègia ha de permetre, a més, un paper més actiu de les universitats públiques catalanes en el desenvolupament del sistema català de ciència i innovació.

Que la Universitat de Barcelona ha de continuar la seva visió innovadora en la valoració de la qualitat de la recerca en humanitats, ciències socials, dret, educació, i àmbits d’economia i empresa. Amb la finalitat de portar a terme una actuació decidida d’anàlisi de la situació actual, resultat del llarg període de crisi, i de disseny de mesures específiques de promoció i suport, el Vicerectorat de Política Científica es dedicarà selectivament a aquesta línia de modernització de la nostra universitat.

6.2 Entorn i gestió de la recerca universitària

6.2.1 Antecedents i situació

Una part important del paper de la política del Rectorat en l’Àrea de la Recerca es troba en la potenciació de l’entorn necessari per desenvolupar la funció de recerca de la universitat així com facilitar, amb una gestió professional, el suport als investigadors i grups de recerca mitjançant instruments i accions que dinamitzin la recerca bàsica i en valorin la transformació en benefici social i econòmic.

El Vicerectorat de Recerca gestiona uns 675 projectes actius de recerca amb un pressupost aproximat de 62,7 M€ el 2014, dels quals cal considerar-ne 18,7 M€ dels investigadors de la UB gestionats en institucions de recerca CERCA. L’estructura de recerca de la UB està formada per 301 grups de recerca consolidats per la Generalitat i 22 grups de recerca emergents. És important que des de l’Àrea de Recerca es conegui en profunditat l’estat de cada grup de recerca amb la finalitat de donar el suport més convenient en cada cas, d’acord amb la seva situació i amb l’objectiu de potenciar i aprofitar totes les capacitats existents. En aquest sentit, es dissenyaran actuacions adequades i àgils, per tal de donar suport a tots els grups de la UB d’acord amb les seves necessitats a curt i llarg termini per aconseguir la màxima sostenibilitat-competitivitat-internacionalització.

6.2.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 6.2#1. Definir l’estratègia de recerca, transferència i innovació de la UB en l’Horitzó 2020

Accions

1. Revisar els resultats d’R+D+I del Pla director de la UB 2013-2016 i establir el procés de definició del nou Pla estratègic de recerca, transferència i innovació 2017-2020.
2. Actualitzar les comissions relacionades amb la gestió de la recerca i la transferència a partir de la nova estructura organitzativa de la UB.
3. Realitzar el Pla estratègic sectorial de transferència i innovació 2017-2020, actualitzant les funcions de cadascuna de les estructures i unitats de transferència, incloent-hi les del Grup UB, a través d’un procés obert i participatiu.
4. Actualitzar el paper dels centres i instituts de recerca propis, dels observatoris i de les càtedres universitat-empresa, millorar la política de gestió (Programa Suma-UB) i de comunicació dels centres propis, i acordar conjuntament la política de finançament i promoció.
5. Establir una negociació estratègica amb la Generalitat de Catalunya per fer disminuir els efectes negatius de les polítiques dels centres de recerca oficials de la Generalitat sobre la recerca de les universitats públiques, en especial en aspectes d’atracció de personal i del model de carrera investigadora de Catalunya.
6. Actuar amb determinació sobre les polítiques que ajudin a desenvolupar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la recerca internacional.
7. Revisar la carrera investigadora a la universitat a la llum de l’actual situació de la plantilla de professorat i fer el mapa del personal investigador per àmbits.

Objectiu 6.2#2. Redefinir, enfortir i racionalitzar les estructures de gestió i suport a la recerca universitària 

Accions

1. Obrir un procés negociador amb els representants del PAS amb la finalitat de determinar els perfils professionals de gestors i tècnics especialitzats que la casa necessita per competir amb la resta d’universitats europees intensives en recerca: gestors de programes, gestors de projectes europeus i grans consorcis (Horitzó 2020, RIS3CAT…).
2. Elaborar un pla de formació en gestió de la recerca internacional per al personal d’administració del conjunt de la universitat.
3. Elaborar un pla de millora dels actuals espais dedicats a la gestió de la recerca que visibilitzin la imatge d’universitat de referència amb participació del conjunt del personal de les unitats.
4. Identificar les necessitats de suport en la gestió dels projectes de recerca que tenen els investigadors, que no es troben suficientment cobertes, per tal d’elaborar un pla d’acció per donar el millor suport possible.

Objectiu 6.2#3. Continuar amb la potenciació de les unitats i accions de suport a la presentació i gestió de projectes, especialment internacionals

Accions

1. Analitzar la plantilla de la Unitat de Projectes Internacionals de Recerca i adequar-la a l’estratègia de millorar els resultats de projectes presentats i obtinguts.
2. Consolidar la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona com una estructura permanent, amb els recursos humans i materials necessaris per continuar desenvolupant les funcions d’avaluació de les implicacions ètiques, jurídiques i socials dels projectes de recerca; que potenciï l’assessorament amb la col·laboració de la Unitat de Projectes Internacionals de Recerca (UPIR), i la formació (blended learning) en ètica i integritat en la recerca per a investigadors i altres agents implicats en la recerca.
3. Obrir nivells de formació interna per preparar membres del PAS encaminat a aquests requeriments. 

Objectiu 6.2#4. Potenciar les estructures de promoció de la recerca pròpia de la Universitat de Barcelona: instituts, centres, observatoris i càtedres

Accions

1. Millorar el portal de transparència en relació amb els investigadors principals que formen part dels instituts participats i centres de recerca propis, fent transparent l’aportació dels investigadors UB en cada cas.
2. Acordar amb els promotors dels centres de recerca propis sectorials la possibilitat de gestionar conjuntament algunes funcions amb aliances estratègiques entre centres.
3. Incentivar la presentació dels nostres centres propis en els programes d’excel·lència del Ministeri d’Economia i Competitivitat o de la Generalitat. Adequar els criteris de funcionament dels centres propis als requeriments d’excel·lència oficials per facilitar-ne l’aprovació.
4. Promoure la imatge de marca dels centres de recerca propis amb segell de qualitat «Unitats d’Excel·lència María de Maeztu», i dotar-los de millors infraestructures i fer-les accessibles a tota la comunitat universitària.
5. Crear un consell de coordinació dels centres de recerca propis i participats per coordinar les polítiques científiques comunes (infraestructures científiques, doctorat, màsters…), així com consells sectorials, quan quedi justificat pel volum de centres d’uns àmbits determinats.

6.3 Personal investigador i captació de talent

6.3.1 Antecedents i situació

De les 5.311 persones del PDI de la UB el 2014, només 2.396 hi tenen una vinculació permanent. Aquest fet és crucial a l’hora de valorar la productivitat científica absoluta o la relativa a les dedicacions (ETC). El nombre d’associats que duen a terme recerca (falsos associats) ha augmentat considerablement en els darrers temps i la xifra ja arriba a 1.837, sense comptar els associats mèdics.

A la Memòria 2014 hi ha comptabilitzats 2.512 professors de totes les categories integrats en projectes de recerca, més 206 investigadors contractats i 760 investigadors postdoctorals. Aquesta darrera xifra ha experimentat una caiguda important des del 2011, quan n’hi havia 907, i el 2012, quan n’hi havia 890. Per donar suport a la recerca, es compta amb 371 persones del PAS.

És evident que l’impacte més negatiu de la crisi s’ha produït en el personal investigador i especialment entre els joves investigadors. Igualment greu ha estat el canvi de tendència en la recuperació de talent que es troba a l’exterior, ja que aquest efecte influeix fortament en la percepció negativa sobre el futur del sistema català i espanyol. El programa Ramón y Cajal ha sofert una disminució en el nombre de contractats en els deu darrers anys: l’any 2012 s’observa una disminució del 36 % en relació amb el 2005, amb una certa recuperació el 2014, cosa que fa que la pèrdua quedi en un 18 %. En tot cas, la UB és la universitat de l’Estat que té més èxit en la convocatòria Juan de la Cierva i és la tercera en la Ramón y Cajal amb 78 contractats en els deu darrers anys, per darrere de la UAM (124) i la UCM (96).

Un dels indicadors que demostren que els titulats i graduats valoren el nivell de qualitat de la Universitat de Barcelona és el nombre de beques i contractes de doctorat FPI i FPU, amb 490 beques i 1324 contractes en el decenni, la qual cosa la configura com a primera i tercera universitat per taxa d’èxit en FPI i FPU, respectivament.

6.3.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 6.3#1. Captar, potenciar i consolidar el nou personal investigador jove, base del relleu generacional

Accions

1. Elaborar i presentar durant el primer trimestre de l’any 2017 un informe de la situació del personal investigador en formació de la UB, en termes de precarietat, carrera, i necessitats sectorials de relleu generacional, entre d’altres.
2. Estudiar accions de suport transitori a grups consolidats infrafinançats per assegurar-ne la continuïtat de la recerca i promoure un finançament pont per a la creació d’aliances estratègiques.
3. Mantenir el compromís de captació de nous investigadors a través dels programes oficials (Ramón y Cajal, ICREA…).
4. Potenciar el Programa de retenció de talent buscant finançament complementari mitjançant acords i convenis.

Objectiu 6.3#2. Desenvolupar una estratègia general d’internacionalització dels investigadors de la UB

Accions

1. Desenvolupar les accions relacionades amb el reconeixement de la Comissió Europea sobre el Segell d’Excel·lència en Recursos Humans de Recerca (HR Logo).
2. Incentivar la participació dels investigadors de la UB en les diferents convocatòries del programa Horitzó 2020 de la UE. Per fer-ho, cal generar un mapa d’oportunitats i proporcionar les eines de formació i suport als investigadors per tal d’augmentar la seva competitivitat en convocatòries a nivell internacional.
3. Potenciar la participació en els programes d’infraestructures i e-infraestructures del programa Horitzó 2020 i en els programes d’innovació docent (EU-knowledge alliances), donant suport als diferents nivells necessaris per tal d’augmentar la competitivitat i la taxa d’èxit.

Objectiu 6.3#3. Analitzar la situació dels grups de recerca de la Universitat en funció de la projecció de jubilacions en l’horitzó 2020

Accions

1. Determinar, per àmbits temàtics, el grau de pèrdua d’investigadors principals en diferents moments temporals del procés d’estudi.
2. Determinar el nombre de projectes que estan relacionats amb els IP que es jubilaran.
3. Incentivar la substitució d’ordenada dels projectes dels grups amb jubilacions, i actuar promovent aliances entre grups que quedin menys competitius. 

Objectiu 6.3#4: Estimular la recerca multidisciplinària i la d’impacte social

Accions

1. Obrir un programa que impulsi la presentació de projectes de recerca multidisciplinaris en què almenys un grup sigui consolidat.
2. Facilitar assessorament del gabinet tècnic del Vicerectorat en aquells projectes que poden tenir més impacte social, en especial aquells que s’adrecin a donar resposta a necessitats actuals concretes de la societat.
3. Incentivar que estudiants de grau o màster s’incorporin a grups multidisciplinaris o d’impacte social a través dels TFG i TFM.

Objectiu 6.3#5. Impulsar la captació de recursos externs

Accions

1. Incentivar i ajudar administrativament la creació de càtedres universitat-empresa i universitat-institucions públiques i privades en els sectors prioritaris de l’economia o estratègics per a la UB.
2. Revisar els incentius directes de les facultats i dels promotors de càtedres universitat-empresa i universitat-institucions públiques i privades.
3. Promoure, d’acord amb l’Agència de Postgrau, la programació de cursos de postgrau propis o cursos d’extensió, l’estudi de viabilitat dels quals demostri una demanda suficient en les principals àrees productives i industrials.

6.4 Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiT-UB) i altres serveis de suport a la recerca

6.4.1 Antecedents i situació

La UB té una llarga tradició d’estructures dedicades al suport de la recerca, molt especialment en el camp de les ciències experimentals. En aquest terreny, els Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiT-UB), evolució organitzativa dels anteriors Serveis Cientificotècnics (SCT-UB), són una de les estructures eficients de suport a la recerca pionera al sistema universitari espanyol i tenen una llarga trajectòria des que l’equip del rector Bricall els va crear. Avui són un conjunt d’infraestructures cientificotècniques diverses (tecnologia, estabularis i protecció radiològica) que tenen com a principal missió donar suport als grups de recerca de la universitat i d’innovació de les empreses. Una segona funció és la de formació de tecnòlegs i científics que requereixen coneixement d’aquestes instrumentacions i es postulen com a nodes en les xarxes europees de suport a la recerca.

Segons la definició establerta, els CCiT-UB estan formats per infraestructures de mida mitjana (per contraposició de les grans instal·lacions) i es caracteritzen per tenir una plantilla de tècnics altament qualificats i una varietat de tecnologies instrumentals. A més, tenen les corresponents certificacions de qualitat ISO9001:2008 i les corresponents a l’FDA (assajos de medicaments). La unitat de tecnologia d’RMN ha renovat la qualificació d’ICTS (Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars) del govern de l’Estat.

El cost fix de funcionament dels CCiT-UB és molt elevat, com a resultat de l’ampli parc instrumental (valorat en 41 M€), del nombre d’unitats (11 unitats) als diversos campus (4 campus) fins a 12.000 m², i als 170 professionals que hi treballen. El cost de funcionament estructural s’acosta als 10 M€, dels quals 8,5 M€ corresponen a les unitats tecnològiques amb un cost de personal aproximat de 4,4 M€. Períodes com el que hem viscut durant el 2013 i 2014, amb una caiguda dels fons de projectes de recerca competitius estatals fins als 41,7 M€ i 23,1 M€, respectivament, acompanyats d’una caiguda del fons de transferència, posen en dificultat l’equilibri pressupostari dels CCiT-UB. Aquest fet obliga a repensar estratègies per garantir-ne la sostenibilitat a mitjà i llarg termini, més encara si tenim en compte el baix nivell d’inversió de les polítiques de reposició d’infraestructures. La demanda de serveis per part d’entitats públiques és de 1.358 usuaris i l’entrada dels usuaris via transferència (UB/FBG) és de 1.665 el 2014, que corresponen a 485 investigadors principals de projectes. El model com a servei a usuaris privats és baix, amb 686 usuaris actius, que corresponen a 264 empreses, majoritàriament les PIME dels sectors farmacèutic, alimentari i biotecnològic. El resultat final és d’una facturació de 3,7 M€ (un 10,5 % menys que el 2013) ja que, com que els usuaris públics són majoritaris, el pagament que realitzen és una fracció del cost real i, per tant, els investigadors tenen infravalorats els costos tecnològics. Cal considerar que una part de l’excel·lència dels resultats de la recerca de la UB es produeix per la qualitat tecnològica dels CCiT-UB. Cal considerar que aquesta competitivitat pot disminuir si no s’actualitza el parc tecnològic en les infraestructures frontera del coneixement. Per altra banda, cal també ser conscients de la necessitat de tenir present la importància de la computació en especial en algunes àrees acadèmiques i centres de recerca.

Paral·lelament, els CCiT-UB mantenen dins de l’àmbit universitari un important lideratge a nivell internacional i espanyol, i organitzen encontres d’especialització o congressos de societats especialitzades.

6.4.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 6.4#1. Potenciar el paper dels CCiT-UB com a element tractor de la recerca de la UB

Accions

1. Avaluar la situació de les tecnologies i necessitats de les diferents unitats tecnològiques.
2. Elaborar un informe per presentar al Consell de Govern sobre l’impacte dels CCiT-UB, tant pel que fa a la producció científica i la docència, com pel que fa a la projecció econòmica i social de la UB.
3. Potenciar el paper dels CCiT-UB en la transferència tecnològica i el suport a la innovació de les empreses, en especial en sectors estratègics per a la UB.

Objectiu 6.4#2. Elaborar un pla d’acció per definir les estratègies de tecnologies i inversió dels CCiT-UB

Accions

1. Constituir una comissió d’experts per assessorar en la identificació de les tecnologies frontera estratègiques per als CCiT-UB.
2. Estudiar la situació dels edificis dels CCiT-UB amb la finalitat de presentar alternatives al Consell de Govern.
3. Elaborar un pla estratègic definint els objectius dels CCiT-UB en els diferents horitzons temporals i les actuacions més adequades per assolir-los.

Objectiu 6.4#3. Elaborar un pla estratègic de recursos humans dels CCiT-UB

Accions

1. Promoure la formació i actualització tecnològica del personal.
2. Analitzar la plantilla de personal dels CCiT-UB i potenciar-ne l’estabilització i carrera professional.
3. Definir línies d’actuació per promoure el necessari relleu generacional de la plantilla.

Objectiu 6.4#4. Respondre a les necessitats creixents de serveis científics i tecnològics de les àrees de les ciències humanes i socials

Tradicionalment, i en termes comparatius, la recerca en les àrees d’humanitats i ciències socials ha tingut una menor propensió a l’ús d’eines cientificotècniques que no pas les ciències experimentals. Sovint, quan n’hi ha hagut, aquesta mena d’infraestructures han tendit a aixoplugar-se sota paraigües de facultats, com en el cas del Laboratori de Fonètica o el Servei de Tecnologies Lingüístiques i la Facultat de Filologia, encara que els seus serveis puguin estendre’s més enllà de l’àmbit d’aquesta facultat. Ara bé, iniciatives com el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona (CEDI) del Parc d’Humanitats i Ciències Socials palesen que, en aquests moments, la recerca social i en humanitats està incorporant de manera creixent una gran diversitat d’eines tecnològiques a la seva feina, com ara paquets d’estadística aplicada a les diferents disciplines, programes d’anàlisi de xarxes socials personals i virtuals, programaris de codificació i anàlisi de dades orals i audiovisuals tant quantitatius com qualitatius, bases de dades textuals i audiovisuals i eines d’explotació de bases de dades, eines de digitalització de manuscrits, entre moltes d’altres. Mostren com la infraestructura de serveis cientificotècnics per a la recerca en aquestes àrees és excessivament feble, la qual cosa n’impedeix la tecnificació, en perjudica la docència i empeny els investigadors a cercar suport fora de la UB.

Accions

1. Elaborar un estudi de les necessitats pel que fa a serveis cientificotècnics de l’àmbit d’Humanitats, Ciències Socials i Belles Arts, així com un pla de viabilitat d’aquests serveis.
2. Impulsar la creació dels serveis que es revelin imprescindibles i viables.

Objectiu 6.4#5. Establir coordinadament un pla de promoció dels CCiT-UB dins de les polítiques de transferència de tecnologia i innovació en determinats sectors estratègics per a la UB

Accions

1. Analitzar l’evolució dels darrers anys de col·laboració entre els CCiT-UB i l’FBG.
2. Establir el model de relació dels CCiT-UB amb el futur model del PCB.

6.5 Transferència de coneixement, innovació i emprenedoria

6.5.1 Antecedents i situació

La transferència de coneixement és un dels components bàsics de l’anomenada tercera missió de la universitat. Juntament amb la responsabilitat social, en què es preveuen activitats com la difusió del coneixement i la divulgació de la ciència, aquesta tercera missió persegueix potenciar la connexió entre la universitat i el seu entorn, apropant universitat i societat.

En els darrers anys, com assenyala Tom Hockaday (2013), director d’ISIS Innovation a la University of Oxford (2006-2016), la transferència de coneixement s’ha anat combinant cada cop més amb l’emprenedoria, especialment dels estudiants i joves graduats, així com amb una visió més àmplia, més holística, de la relació amb les empreses de l’entorn, i ha donat lloc a interaccions molt diverses. A aquesta visió més holística se li ha donat el nom de partnership continuum, i vol indicar tant la diversitat de formes que pot adoptar el partenariat entre el món de la recerca i el de l’empresa, com el fet que la col·laboració pot evolucionar al llarg del temps (Doc. Univ-Business-USA).

En particular la transferència de coneixement i tecnologia busca posar a l’abast del teixit productiu els resultats de la recerca que es realitza en els departaments i centres de la universitat i, més genèricament, el conjunt de les seves capacitats en el camp de l’R+D, contribuint d’aquesta forma a potenciar la competitivitat de les empreses de l’entorn, les PIME en particular, a través de la innovació.

Així, la transferència de coneixement, en les seves diferents modalitats (recerca per contracte, recerca cooperativa en el marc de projectes competitius o de convenis universitat-empresa, llicència de patents o know-how, creació d’empreses, etc.) és un dels motors de la capacitat d’innovació d’empreses i territoris.

La Universitat de Barcelona sempre ha estat pionera en aquests àmbits com ho posa de manifest la creació de l’FBG l’any 1983, una de les primeres oficines de transferència (OTRI) de les universitats espanyoles, la creació dels SCT (ara CCiT), l’any 1986; i del Parc Científic de Barcelona, el 1997.

A més, des de l’inici del segle xxi, també a les universitats catalanes i a la UB en particular, l’emprenedoria ha anat adquirint un paper creixent com a motor i vehicle de la transferència de coneixement. Inicialment, i des la perspectiva de la universitat, l’emprenedoria s’associa especialment a la creació d’empreses de base tecnològica (EBT); a aquelles sorgides a partir dels resultats de la recerca de les universitats, que s’anomenen spin-off.

Així, just al tombant de segle la Fundació Bosch i Gimpera inicia la seva activitat de suport a la creació d’EBT i d’acompanyament als investigadors que les impulsen. Resultat d’aquesta tasca han estat les 34 empreses spin-off creades fins al desembre del 2015.

En els darrers anys, però, l’emprenedoria ha anat guanyant un pes creixent en el conjunt de la societat i cada cop més és vista com una forma de realització personal i professional, que permet fer realitat les idees individuals o cooperatives i donar sortida a la creativitat.

La creativitat, i la capacitat de plasmar-la en productes o projectes tangibles en qualsevol àmbit, social o econòmic, a través d’iniciatives emprenedores, és un dels motors de la societat del coneixement.

Per tant, més enllà que la situació de crisi econòmica, hagi fet que moltes persones, de totes les edats, hagin buscat en l’emprenedoria una alternativa al mercat de treball, la voluntat i l’actitud emprenedora estan cada cop més presents en les característiques que defineixen les generacions de nadius digitals, tant si han cursat o cursen estudis universitaris com si no.

Això amb independència de la forma (la creació d’empreses, la intraemprenedoria, el cooperativisme, etc.) o l’àmbit (tecnològic o no) que l’esperit emprenedor es posi de manifest.

És a aquest fenomen d’importància creixent que la UB ha volgut donar resposta mitjançant la creació, el 2013, del Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE-UB), com a estructura transversal de promoció de l’actitud emprenedora i de suport als emprenedors dels col·lectius que formen la comunitat de la UB: des d’estudiants de grau i màster a investigadors i professors de totes les tipologies, passant també pel PAS.

De fet, l’increment de l’interès per l’emprenedoria en el conjunt de la societat i el seu pes creixent en el desenvolupament de noves iniciatives empresarials en nombrosos àmbits, des de les TIC al tercer sector, ha fet que la innovació i l’emprenedoria estiguin cada cop més imbricades.

Així, el concepte d’ecosistema de la innovació va cedint pas al d’ecosistema de l’emprenedoria i la innovació, en ser elements fortament relacionats i que s’alimenten entre si: l’emprenedoria és motor d’innovació, i la voluntat d’innovar, de desenvolupar productes i serveis nous o millorats, és alhora un dels estímuls de l’emprenedoria.

Ara bé, tot això fa que en l’actualitat estiguem vivint realitats contraposades en el nostre entorn:

• Disminució, més d’un 25 % des l’inici de la crisi, en el nombre d’empreses que realitzen activitats d’innovació: grup preferent de les activitats de transferència, sigui per la via de la recerca per contracte (donant resposta a les demandes de les empreses en l’àmbit de l’R+D i la innovació) o per la via de la llicència de patents o know-how (resultat de la tasca de comercialització dels resultats de la recerca de la universitat).
• Important increment en la creació de start-ups sorgides al marge del sistema públic de recerca, especialment en el camp del programari, aplicacions mòbils i les TIC en general, i en el de la salut, amb volums creixents d’inversió de capital llavor i capital risc en aquestes empreses, amb participació cada cop més notable de fons d’origen forà.

Òbviament, com ja s’ha esmentat en l’inici d’aquest apartat, la disminució del nombre d’empreses que fan innovació, juntament amb la retallada dels pressupostos de les diferents administracions públiques, ha fet que el nombre i import de la recerca per contracte i altres col·laboracions entre la universitat i les empreses o les administracions s’hagi reduït en un percentatge similar, disminució que s’ha donat també per al conjunt de les universitats espanyoles (Informe CRUE-RedOtri 2015).

Com a resultat, perdura la bretxa entre les capacitats del nostre sistema de recerca per generar nou coneixement i la seva translació o transferència efectiva al teixit productiu, sigui mitjançant la millora de la innovació en sectors tradicionals o la creació de noves empreses, en especial les de base tecnològica: els retorns obtinguts (per manca d’un volum crític i, fins al present, de casos singulars d’èxit) per la venda o llicència de patents o know-how són molt reduïts, i el creixement de les spin-off sorgides de la UB ha estat modest fins al moment.

No obstant això, aquest fet no ha de menystenir el paper d’aquestes spin-off en la dinamització i professionalització de sectors empresarials de futur, com ara la biotecnologia, la biomedicina i la nanotecnologia, la creació d’ocupació i d’un mercat de treball d’elevada qualificació.

En aquest sentit és important valorar adequadament la que s’anomena dimensió no econòmica de la transferència de coneixement, que —com assenyala T. Hockaday— inclou aspectes com la potenciació de l’arrelament de la universitat en el territori, la visibilització d’exemples concrets de col·laboració universitat-empresa o la promoció de l’emprenedoria tant entre alumnat com entre professorat.

En paral·lel a la situació descrita en relació amb l’escletxa existent entre la recerca pública i la del sector privat, s’observa un protagonisme creixent de la iniciativa privada, sola o en col·laboració amb el sector públic impulsant l’ecosistema emprenedor-innovador: eclosió d’espais de cotreball i de programes d’acompanyament als emprenedors i als seus projectes de start-up, especialment en el camp de les TIC però també en el camp bio, de la salut i la qualitat de vida en general, així com en el de l’emprenedoria social.

Així, en aquests moments, tan sols la ciutat de Barcelona compta amb més de 30 incubadores i acceleradores de start-ups.

6.5.2 Estructures i instruments de transferència, innovació i emprenedoria de la UB

En aquest context, cal que la UB compti amb els instruments d’impuls de la transferència de tecnologia i coneixement, la promoció de la innovació i l’emprenedoria, adaptats a aquestes noves realitats, de forma que li permetin ser un agent cabdal de l’ecosistema de la innovació i l’emprenedoria que s’està configurant a Catalunya, a Barcelona i la seva àrea metropolitana en particular, tal com li correspon per les capacitats i la qualitat de la seva recerca.

El Grup Universitat de Barcelona (Grup UB) ha promogut al llarg dels anys diversos projectes i iniciatives dirigides a fomentar la transferència dels resultats de la recerca vers els sectors productius, per tal de potenciar les capacitats en el camp de l’R+D i la innovació de les empreses i les institucions, així com per promoure l’actitud emprenedora i acompanyar els emprenedors.

Els principals agents del Grup UB en l’àmbit de la transferència, la innovació i l’emprenedoria són:

• Fundació Bosch i Gimpera (FBG)
• Fundació Parc Científic de Barcelona (FPCB)
• Centre de Patents de la UB
• CCiT
• Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE)

Amb l’impuls de l’activitat d’aquests agents el Grup UB ha buscat sempre més col·laboració entre els sectors públic i privat en el marc del desenvolupament del nou entorn econòmic basat en el coneixement.

En aquests moments, però, cal que la UB analitzi en profunditat el paper i la tasca a desenvolupar d’acord amb les noves realitats comentades.

En aquest sentit, i en el termini de sis mesos, caldrà que la UB es doti d’un pla estratègic sectorial de recerca, transferència i innovació que estableixi el marc d’actuació i els objectius a assolir al llarg del mandat.

En tot cas, l’èxit de les actuacions i propostes plantejades no serà plenament possible si no se n’asseguren les línies d’actuació estratègica de la UB, en què les iniciatives relacionades amb la tercera missió hi han de tenir un lloc destacat.

A més, cal que la UB tingui una participació activa en el sistema de recerca i innovació de Catalunya, com a agent destacat que és, establint aliances i col·laboracions amb els altres agents del sistema, tant públics com privats (les altres universitats, centres de recerca, centres tecnològics, empreses de consultoria d’R+D+I, empreses de valorització, brokers tecnològics…), així com amb les associacions empresarials, tant les de tipus sectorial com les més globals (PIMEC, CECOT…).

En el mateix sentit, també cal una presència activa de la UB en les xarxes internacionals de transferència, a nivell europeu en particular, reforçant la seva participació en els programes d’Horitzó 2020 dirigits a impulsar l’acostament entre recerca i empresa, les PIME en particular.

Igualment la UB ha de treballar per aprofitar les possibilitats que presenten iniciatives com l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) i les comunitats i projectes que s’estan impulsant en el marc de l’estratègia RIS3-Cat, tant les ja existents i en què la UB participa (EIT Health, Innoapat-IRTA, Nexthealth-Biocat…) com les que es posin en marxa en el futur.

Aquestes iniciatives reconeixen precisament de forma conjunta la transferència de coneixement, l’impuls de la innovació i la promoció de l’emprenedoria, i contribueixen així a la visió holística de la relació universitat-entorn ja comentada.

Per a la UB la promoció de l’emprenedoria s’emmarca en el conjunt d’activitats pròpies de la tercera missió de la universitat, en tant que representa una via per reforçar la relació entre la universitat i la societat.

És per això que la UB vol potenciar l’esperit emprenedor dels seus col·lectius, oferint els camins i els instruments per tal que les seves iniciatives emprenedores i creatives puguin arribar a fer-se realitat, sigui quina sigui la forma o la figura jurídica que adoptin.

A més, però, la UB considera l’actitud emprenedora com una competència important per al conjunt del seu alumnat, com a eina per al seu possible desenvolupament personal i professional, i que, a més, pot facilitar-li l’ocupabilitat en situacions com la que estem vivint en l’actualitat, caracteritzada per un entorn canviant i la incertesa del futur.

Per aquest motiu, les actuacions que porta a terme la UB en el camp de l’emprenedoria faran especial èmfasi més en la potenciació de l’actitud i les competències emprenedores com a bagatge personal, que en quin moment, forma o lloc es pugui plasmar aquesta actitud, incloent-hi també, per tant, la intraemprenedoria.

En tot cas, es farà una atenció especial a l’emprenedoria de base com a objectiu social, com a eina per donar resposta des de la universitat a les necessitats del conjunt de la nostra societat, en particular com a instrument per fer front als riscos d’exclusió de qualsevol mena de persones i col·lectius. En aquesta mateixa línia, la UB buscarà que l’emprenedoria es pugui desenvolupar en tots els àmbits del coneixement i a partir de totes les titulacions que s’hi imparteixen.

Les iniciatives d’impuls i suport a l’emprenedoria tindran present en particular els criteris de sostenibilitat i les bases de l’economia verda i circular. També es farà especial atenció a les noves formes que avui dia està adoptant la relació entre proveïdor i usuari/client, com ara l’economia col·laboradora, l’intercanvi de feina, el consum de quilòmetre zero i la importància creixent del renovat moviment cooperatiu.

6.5.3 Objectius i línies d’acció

Objectiu 6.5#1. Elaborar i desplegar el Pla estratègic sectorial de transferència, innovació i emprenedoria 2017-2020

Objectius específics

a) Avaluació dels documents estratègics de transferència i innovació i la seva actualització en el marc de l’elaboració del Pla estratègic de recerca, transferència i innovació i emprenedoria 2017-2020

La UB, sempre pionera en els camps de la transferència, la promoció de la innovació i l’emprenedoria, ha d’estar oberta a dissenyar i impulsar les noves iniciatives de connexió entre la universitat i l’entorn que les noves realitats requereixen per a un millor acompliment de les seves missions. En el termini de sis mesos la UB es dotarà d’un pla estratègic sectorial de transferència, innovació i emprenedoria que estableixi el marc d’actuació i els objectius a assolir al llarg del mandat en aquests àmbits. Aquest pla també preveurà la possible redefinició dels instruments amb què avui dia compta la UB en aquests àmbits.

b) Creació del Consell d’Innovació i Emprenedoria de la UB

Per a l’elaboració del Pla estratègic sectorial de transferència, innovació i emprenedoria 2017-2020 es comptarà amb la col·laboració del Consell d’Innovació i Emprenedoria de la UB. Aquest Consell estarà constituït per personal acadèmic de la UB amb una experiència important en el camp de la transferència de coneixement i/o de l’emprenedoria, i representants de l’entorn social i econòmic, en particular d’empreses amb una trajectòria de col·laboració amb la universitat, així com d’emprenedors sorgits de la universitat. El seu paper serà el d’assessorar la UB en la posada en marxa de les diferents línies d’actuació en els camps de la transferència i l’emprenedoria, fer-ne el seguiment i reforçar la connexió entre la universitat i el seu entorn en aquests àmbits.

Objectiu 6.5#2. Adequar la transferència de coneixement i la innovació a la nova estructura organitzativa

Accions

1. Impulsar una participació més directa de les facultats en les activitats de transferència dotant-les de la figura necessària que faci de pont (de catalitzador) entre les seves activitats de recerca i el seu potencial per ser transferides a l’entorn econòmic i social, i que actuï d’enllaç amb les estructures de transferència de la UB.
   Per reduir el fort decalatge existent avui dia entre la potencialitat que expressen les capacitats de recerca de la UB i la realitat del seu volum de transferència, cal potenciar la capil·laritat de la tercera missió dins la universitat. Per aconseguir-ho és important que les facultats tinguin present aquesta dimensió de l’activitat universitària de la mateixa forma que ho fan amb la recerca.  

2. Potenciar el Centre d’Innovació i Tecnologies Avançades de la Universitat de Barcelona (CITA-UB), incrementant el nombre de grups de recerca de la UB que en formen part i reforçant-ne el paper com a centre tecnològic al servei de les necessitats d’R+D i innovació de les empreses i les PIME en particular.

3. Promoure una presència més gran de grups de recerca de la UB en xarxes de transferència, en particular la Xarxa TECNIO, impulsada per la Generalitat de Catalunya.

4. Promoure acords de col·laboració a mitjà i llarg termini entre grups de recerca de la UB amb empreses i altres entitats per tal de facilitar la transferència a l’entorn productiu dels resultats de la recerca, en particular a través de la identificació de reptes tecnològics i d’innovació dirigits a donar resposta a les necessitats de la societat.

La finalitat d’aquesta acció és la d’impulsar un procés de partenariat que tingui continuïtat i evolucioni al llarg del temps. Aquest partenariat pot adoptar diferents formes: recerca cooperativa, centres mixtos amb empreses, acords estratègics amb entitats transformadores i/o comercialitzades de tecnologia (brokers de tecnologia), centres de creativitat… 

5. La UB es dotarà de les estructures i els instruments necessaris per realitzar proves de concepte, etapa crítica del procés de transferència que facilita la validació alhora que aporta valor a la tecnologia i coneixement a transferir.

Es tracta tant que la UB compti amb unitats de prototipatge, propis o via partenariat, impressió 3D (ràpid prototyping) o altres, com de l’aplicació de les tècniques del design thinking, útil també en els camps no tecnològic, per validar i —alhora— aportar valor a la recerca, incrementant-ne així el potencial de transferència. En aquesta acció hi han de tenir un paper important tant els CCiT com el Parc i l’FBG.

6. Promoure espais de trobada entre els investigadors de la UB i el teixit productiu per tal d’afavorir un més bon coneixement mutu i que faciliti l’acostament (encaix) entre les capacitats dels grups de recerca i les necessitats en R+D i innovació de les empreses.

Reeditar els NID (Networking & Innov Day) o altres fórmules de trobades i interacció entre oferta i demanda.

7. Potenciar la participació dels grups i centres propis de recerca en iniciatives i projectes internacionals que tenen com a objectiu reforçar la connexió entre la recerca pública i l’empresa, com els programes d’Horitzó 2020 dirigits a donar resposta a reptes i a potenciar la capacitat d’innovació de les PIME, l’Institut Europeu de Tecnologia, i les comunitats i projectes derivats de l’estratègia RIS3-Cat.

Objectiu 6.5#3. Incorporar transversalment el valor de l’emprenedoria entre els membres de la comunitat universitària i impulsar l’esperit emprenedor

Accions

1. Incorporar la formació en emprenedoria, de forma transversal, en el conjunt de graus i màsters que ofereix la UB, com a competència a desenvolupar pels titulats superiors en qualsevol camp del coneixement, atesa la seva potencialitat com a eina per al creixement personal i professional futur.
2. Crear el marc normatiu adequat per dur a terme treballs finals de grau «interfacultats» que tinguin com a objectiu plantejar i desenvolupar iniciatives emprenedores relacionades amb qualsevol dels camps del coneixement conreats a la UB.

Aquesta actuació es complementarà amb la posada en marxa d’iniciatives que permetin impulsar les propostes resultants d’aquests TFG que es considerin de més qualitat i més factibles.

3. Pensem que un dels reptes de futur de la Universitat és oferir als joves la possibilitat de donar sortida a la seva creativitat, posant al seu abast les condicions i els instruments que els permetin transformar en realitat les seves idees i projectes.

És per això que la UB es compromet a seguir potenciant la posada en marxa i el funcionament d’espais de cocreació i cotreball (coworking), en tots els seus Campus, per tal que tant els estudiants de grau com els de màster i doctorat amb idees i projectes creatius i innovadors els puguin portar a terme. I que, a més, ho facin en entorns que facilitin la cooperació entre ells, compartint i contrastant experiències també com eina d’aprenentatge i creixement personal. Aquesta iniciativa s’acompanyarà d’un programa de mentors i acompanyament als emprenedors i els seus projectes.

4. La UB treballarà per facilitar l’accés a un primer finançament, públic o privat, de les propostes de creació d’empreses, tant les de base tecnològica sorgides de la recerca (spin-off) com les que no (start-up en general), i les iniciatives emprenedores impulsades per membres dels diferents col·lectius que formen la nostra universitat: alumnes, investigadors, professors i altre personal.

Per fer-ho possible, a més de posar en marxa instruments, propis o en col·laboració amb entitats públiques o privades, que possibilitin el finançament en la fase de projecte o en les etapes més inicials de la creació (early stage), com per exemple via el crowdfunding, la UB potenciarà la realització d’encontres (fòrums d’inversió i altres) per donar a conèixer als possibles inversors (business angels, fons de capital llavor i capital risc, corporacions que donen suport a la creació de start-ups…) els projectes de creació de noves iniciatives empresarials sorgits de la UB.

5. Posar a disposició del conjunt del professorat les eines i els coneixements necessaris perquè puguin incorporar l’emprenedoria –inclosa l’empreneduria social– a la seva tasca docent, com a instrument d’aprenentatge dels seus alumnes, de forma adaptada als seus respectius camps del coneixement i a la realitat dels seus entorns.

Cal impulsar la capil·laritat de la promoció de l’esperit i l’actitud emprenedora en el conjunt de la UB de forma transversal, i per fer-ho cal comptar amb la col·laboració i la participació d’un nombre creixent de professors. Assolir aquesta capil·laritat és una de les limitacions actuals de les actuacions del BIE.

6. Reforçar la presència activa i el lideratge de la UB en les xarxes i programes d’impuls a l’emprenedoria i la creació d’empreses, tant a Catalunya (XEU, Catalunya Empren…) com en l’àmbit estatal (RedEmprendia…) i internacional (ASTP-PROTON).
7. Impulsar la celebració del dia de l’emprenedoria de la UB per tal d’incrementar la visibilitat transversal de la tasca de promoció de l’actitud emprenedora que es porta a terme a la UB, així com donar reconeixement als emprenedors sorgits de la UB, siguin estudiants, exalumnes o professors. 

Objectiu 6.5#4: Promoure la compra pública innovadora, com a eina tractora de la innovació de start-ups i PIME, i vehicle de l’emprenedoria

Com a mesura transversal del conjunt d’aquest àmbit d’actuacions, es posaran en marxa els mecanismes necessaris perquè la UB pugui engegar processos de compra pública innovadora com a instrument d’impuls de la capacitat d’innovació del teixit productiu, així com de la creació de noves iniciatives empresarials, sorgides de la UB mateixa o de l’entorn.

D’aquesta forma es pretén que la UB, d’acord amb el marc normatiu que regeix aquesta modalitat de compra pública, pugui cobrir les seves necessitats de provisió de productes i serveis impulsant alhora tant la innovació com, en el seu cas, l’emprenedoria a través del desenvolupament de noves iniciatives empresarials.

6.6 Ètica i integritat en la recerca

6.6.1 Antecedents i justificació de la incorporació de l’ètica i la integritat en recerca com una àrea transversal

Defensem una universitat pública amb vocació internacional, intensiva en recerca, innovació i transferència de coneixement, en què la formació en ètica i integritat en la recerca ha de ser de caire transversal i s’ha d’integrar des del principi, implicant-hi tota la comunitat universitària. Es tracta de produir coneixement, aplicar-lo i transferir-lo, des dels estàndards científics més elevats. Com a part de les 21 universitats europees de recerca intensives (LERU), volem formar i enfortir capacitats en ètica i integritat en la recerca per alinear-nos amb les universitats capdavanteres a Europa, i incloure-hi els elements i estructures per a la promoció de la integritat en la recerca.

La nostra recerca és capdavantera, i integrar l’ètica des del principi i desenvolupar una política pròpia en integritat científica, capaç de fomentar bones pràctiques científiques, és la nostra prioritat. Una política en ètica i integritat científica pròpia, alineada i permanentment actualitzada als acords i estàndards acceptats per la comunitat internacional; que respongui a les necessitats formatives i de capacitació i enfortiment de capacitats en ètica i integritat en la recerca, adreçada principalment a joves investigadors que es troben a l’inici de la seva carrera científica o acadèmica. Hi ha barreres sistèmiques que cal trencar per assegurar una formació en ètica de qualitat i un sistema d’educació en pràctiques íntegres que s’ha demostrat que no s’assoleix amb la formació tradicional a l’aula, desconnectada de la realitat científica i de la societat que ens envolta i a la qual hem de retre comptes. Principis importats d’altres contextos i codis que no s’han fet amb la participació de la pròpia comunitat en sentit ampli no generen adherència.

Volem que l’activitat científica de la UB es realitzi amb valors i criteris d’integritat i ètica. Volem alinear-nos amb les universitats capdavanteres a Europa i incloure, com a universitat pública, els elements preventius que evitin les males pràctiques en la pràctica científica i, en general, en l’activitat acadèmica. Fem la millor recerca que som capaços de fer amb el nivell de finançament de què disposem, i volem formar els nostres investigadors novells, que es troben a l’inici de la seva carrera investigadora i docent, en les bases internacionals d’una recerca íntegra que compleix els requisits ètics acceptats per la comunitat científica internacional.

La Universitat de Barcelona, com a primera universitat pública en recerca per productivitat científica, juntament amb el Grup UB, té la responsabilitat de promoure una política pròpia en ètica i integritat en la recerca adaptada a les necessitats de la recerca i la innovació d’avui, amb noves dinàmiques (de la universitat al mercat; la recerca en la societat digital) i noves nomenclatures (recerca i innovació responsable).

Assistim a un moment de canvi en els processos de generació del coneixement, mitjançant la recerca i la innovació. Es parla d’ètica i d’integritat en la recerca però també de recerca i innovació responsable en la qual l’ètica i la integritat tenen un paper fonamental, segons indiquen, per exemple, les convocatòries de finançament de la recerca de la Unió Europea (per exemple, el Programa Horitzó 2020). La integritat en la recerca no és un nou concepte, però ara s’exigeix —com mai abans— com a base per a qualsevol recerca que persegueixi la qualitat, l’excel·lència i la responsabilitat social.

És el moment de desenvolupar una política pròpia sobre ètica i integritat en la recerca, sense la imposició dels esquemes anglosaxons, ja que no responen a les particularitats del nostre context. Aquesta iniciativa constitueix una de les prioritats per a la modernització de la Universitat de Barcelona i el seu impuls internacional, així com la seva capacitat per establir un diàleg entre la universitat i la societat que l’envolta i a qui es deu.

La forta pressió sobre els grups de recerca per a la productivitat científica i la cerca constant de finançament, predisposa a situacions que poden conduir a males pràctiques científiques. És per aquest motiu que ens cal una política clara i accessible que estableixi des de dins de la nostra institució quins principis, valors o drets i deures cal complir i ponderar, i quins mecanismes de control i seguiment tenim a la Universitat de Barcelona per prevenir i per tractar aquestes situacions.

Durant molt de temps no hem prestat suficient atenció als canvis que es produïen en la manera de fer ciència ni hem prioritzat assegurar la transparència que el sistema de recerca necessita per generar confiança i seguretat, inclosa la manca de rendició de comptes, que en altres contextos impera com a obligació. La pèrdua de credibilitat de la institució per males pràctiques científiques comporta repercussions molt greus i negatives per a investigadors, per a la pròpia institució i per al conjunt de la societat.

Tampoc s’han dedicat suficients esforços dins el nostre entorn universitari i científic per millorar la visibilitat, l’accessibilitat i la coordinació entre els diversos ens i organismes que treballen per assegurar les bones pràctiques ètiques i d’integritat en recerca: Comissió de Responsabilitat Social Universitària (RSU), Oficina de Gestió de la Recerca (OGR), Comissió d’Avaluació Ètica dels Projectes Internacionals de Recerca, Oficina de Protecció de Dades, CRAI, Centres científics i tecnològics de la UB (CCiT-UB), o la pròpia Comissió de Bioètica de la UB. Cal destacar que la Comissió de Bioètica ha desenvolupat una tasca formativa innovadora en ètica i integritat en la recerca, i ha esdevingut un model a seguir per altres universitats tant públiques com privades a Catalunya, i també ara a Europa en el marc de la lliga LERU. En particular, s’ha de tenir ben present la capacitació que ofereix en ètica i integritat en la recerca als investigadors en el moment de presentar projectes de recerca, faceta important per ser avaluats i poder competir en convocatòries de finançament de la recerca.

La millora en aquest terreny ha d’arribar a totes les disciplines i tots els ensenyaments; tots els actors i agents implicats en els processos de creació del coneixement i de gestió del coneixement en són destinataris. Estudiants de grau i postgrau, investigadors predoctorals i postdoctorals, acadèmics i professionals, personal d’administració i serveis en contacte amb àrees sensibles com ara la protecció de dades, la publicació de resultats, la gestió de projectes, etc.

Volem fer un sistema de baix a dalt amb principis, drets i deures, i mecanismes per contribuir a la seva implementació i control, que té la capacitat de connectar dins la UB els principals agents: oficina de protecció de dades, responsabilitat social, igualtat de gènere, etc., que inclogui la claredat i transparència en la gestió de conflictes d’interessos, i en preservi la confidencialitat deguda.

Un dels actors cabdals d’aquesta iniciativa és la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona, creada l’any 2000. L’avaluació de la recerca que es vol desenvolupar a la UB és un moment crucial per detectar els problemes relacionats amb l´ètica i la integritat en la recerca i per donar formació mitjançant fórmules innovadores, no presencials, adaptades a les necessitats dels investigadors.

6.6.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 6.6#1. Desenvolupar un codi d’ètica de la recerca de la UB i promoure’n la generalització al conjunt del sistema universitari català

Accions

1. Elaborar un codi propi d’ètica de la recerca de la Universitat de Barcelona, fent-hi participar tots els agents implicats per generar l’adherència i el compliment necessaris.
2. Revisar i actualitzar la guia de bones pràctiques en recerca de la UB (2010) per donar resposta a les necessitats de la recerca d’avui.
3. Desenvolupar un sistema propi de gestió dels conflictes d’interessos i regular el control de les males pràctiques en recerca.
4. Visibilitzar el codi d’ètica i la guia de bones pràctiques en recerca dintre de la institució i fora, i disseminar aquest cos normatiu en diàleg amb la societat per generar confiança i transparència.

Objectiu 6.6#2. Implementar la formació transversal en ètica i integritat en la recerca en grau, màster i doctorat

Accions

1. Desenvolupar una eina transversal de formació i capacitació en ètica i integritat en la recerca per a tota la UB, professors i investigadors inclosos, no tan sols personal en formació, i d’enfortiment de capacitats en ètica i integritat en la recerca i investigació i innovació responsable. Aprofitar els avantatges del Moodle UB i amb la col·laboració de l’ICE i les facultats, els departaments, l’Escola de Doctorat, etc.
2. Implementar el model formatiu basat en les metodologies desenvolupades per la Comissió de Bioètica de la UB —formació no tradicional / no presencial— juntament amb el centre de recerca Observatori de Bioètica i Dret de la UB: aprendre ètica i integritat, revisar-la, complir-la etc. en el moment de presentar projectes de recerca (model pres com a referència a la lliga LERU: «Com promoure la integritat en la recerca a nivell universitari mitjançant infraestructures ètiques»). Amb el suport de l’FBG.
3. Avaluar la possibilitat d’exigir formació a tot el personal investigador i docent de la UB (potenciar aquesta exigència amb el suport de (o des de) l’Escola de Doctorat de la UB).

Objectiu 6.6#3. Establir l’estructura de gestió necessària per assegurar el control del compliment de les normes i codis de conducta en ètica i integritat de la recerca

Accions

1. Crear una secretaria permanent amb personal de suport a la recerca per resoldre dubtes i problemes relacionats amb els aspectes ètics, jurídics i socials de la recerca i gestionar els acords de les comissions de Recerca i de Política Científica.
2. Revisar l’estat de la qüestió dels comitès i comissions que desenvolupen la seva activitat a la UB: revisar-ne la composició i els reglaments de funcionament intern, compartir experiències i problemes, etc.
3. Desenvolupar fulls de ruta, autoavaluacions i llistes de comprovació o checklists per a tots els tipus de recerca (assajos clínics, intervencions socials, recerca amb humans, animals, amb mostres biològiques d’origen humà…). Accessible mitjançant web en obert UB a tots els investigadors i a tota persona interessada en tres idiomes (català, castellà, anglès).
4. Disseny i activació d’un portal de transparència per a l’ètica i la integritat en la recerca, en què es posin en relació tots els agents, mecanismes i estructures que participen en aquesta política.

Objectiu 6.6#4. Establir i promoure pautes ètiques i una guia de bona pràctica transparent i clara sobre la utilització de dades en recerca

Accions

1. Presentar un model propi sobre analítica de dades massives (amb els serveis informàtics i l’àrea TIC, i altres unitats o organismes implicats). La Universitat de Barcelona per esdevenir un agent dinamitzador de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en l’àmbit de la recerca amb dades massives en la societat digital guiada per la dada, necessita urgentment desenvolupar una política clara sobre l’ús de dades massives. El primer pas és elaborar unes pautes ètiques pròpies, amb segell de la Universitat de Barcelona, i una guia de bones pràctiques que permeti aprofundir sobre el marc d’actuació. La creació de coneixement i la seva aplicació en la societat digital, en què predomina la recerca transnacional, és avui un repte i una oportunitat per millorar la qualitat de recerca i assegurar la confiança de la ciutadania en la recerca que es fa a la nostra universitat.
2. Adequar la política sobre protecció de dades personals de la Universitat de Barcelona a la nova regulació europea (amb el servei de protecció de dades, el CRAI i l’àrea TIC de la Universitat de Barcelona).
3. Presentar un model propi d’accés obert de dades generades en recerca de la Universitat de Barcelona amb el suport del CRAI.