7. LA POLÍTICA INTERNACIONAL I EL DOCTORAT

7.1 La política internacional

7.1.1 Antecedents

La política internacional de la Universitat de Barcelona s’estén en els tres àmbits de la docència, la recerca, la innovació i la transferència, especialment en el conjunt de la gestió de la institució i en els serveis que ofereix a la comunitat universitària. Els principals eixos de la política internacional són: la mobilitat internacional de l‘alumnat, del personal docent i investigador i del personal d‘administració i serveis, la formació en un context internacional, l’articulació d’aliances científiques internacionals per promoure la recerca i la mobilitat internacionals dels investigadors i docents, l‘acció i la representació de la UB a les xarxes institucionals, i la cooperació universitària.

La UB ha fet un esforç per estar present en l’àmbit internacional a través de xarxes, associacions i consorcis. Entre les associacions més importants cal destacar les següents: LERU, EUA, AUF, EIAE, EPUT, EAIE, EPUT, EUCEN, Grup Coïmbra, EuroCampus, Grupo Tordesillas, EUROLIFE, en l’àmbit europeu; Universia, AUIP, RedEmprendia, CINDA, RECLA, OBREAL en l’àmbit iberoamericà; i IAU, IRUN i Fundació Confuci, AECHE en l’àmbit internacional, entre d’altres tant generals com més específiques de determinades àrees de coneixement.

Un nombre tan gran de representació implica obligatòriament un problema de control dels objectius principals i la priorització necessària. És evident que a Iberoamèrica hi ha una necessitat d’atenció especial ja que ocupa un dels nostres millors clients en relació amb la formació de postgrau i doctorats. A escala europea, la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU) ocupa un lloc destacat, sense oblidar l’European University Association (EUA), un entorn nombrós d’universitats amb poder sobre les polítiques europees universitàries. El sector de la Mediterrània és un focus important d’atenció complementat per a les relacions estratègiques amb EUROCampus (Universitats Pirineus-Mediterrània). Finalment, la necessitat d’obrir-nos a altres mercats ens requereix diversificacions, com a Àsia a través de l’Institut Confuci o de la genèrica i històrica IAU (Associació Internacional d’Universitats). També volem explorar nous mercats —com ara Amèrica del Nord— que no han estat suficientment explotats per part de la nostra institució.

De les relacions internacionals per països, França ocupa una posició estratègica amb una forta activitat en la implantació del Campus France a Catalunya, el projecte d’Universitat Franco-Espanyola (o Franco-Catalana) a partir dels primers acords amb la Université de Paris-Saclay, la Université de Montpellier i la Paul Valéry, seguida d’Alemanya, amb el projecte compartit amb la UPF de l’eix d’unió Alemanya-França i Catalunya i la coordinació amb DAAD.

Si sumem a tot això els programes o projectes internacionals competitius com l’Horitzó 2020 o els KIC (EIT-Health), concedits el 2014, amb un fort desplegament de mitjans per poder recuperar la inversió necessària, o els que estan en tràmit, es pot determinar que estem davant d’un dels grans reptes de l’actual Universitat de Barcelona. Aquesta situació no es troba, en general, en sintonia amb la preparació del nostre personal de suport a la docència o a la recerca internacional, ni tenim una plantilla dimensionada per a un creixement tan actiu. La institució ha de fer accions estratègiques d’emergència per la qual cosa ha de tenir temps d’integrar i aprofitar aquesta experiència internacional en el seu interior.

Cal indicar que aquesta pressió que la internacionalització provoca sobre la UB es pot veure igualment en els grups de recerca que tenen projectes europeus o internacionals de recerca. El 2014 s’han signat onze projectes europeus per valor de 3,1 M€ del VII PM i dos de l’Horitzó 2020, que, juntament amb els projectes vius, fan un total de 23 projectes europeus amb quasi 5 M€ de despesa. Aquesta darrera activitat bàsicament està gestionada per la Unitat de Projectes Internacionals de Recerca (UPIR), activitat que combina amb la difusió de la informació i el suport a la preparació de propostes, objectiu estratègic de la UB si vol augmentar la seva competitivitat internacional. Cal remarcar l’esforç enorme que s’ha fet perquè la UB pugui disposar d’un portal de convocatòries global i efectiu.

L’àmbit de la mobilitat és un gran apartat de la política internacional que s’estén en tots els col·lectius d’alumnat, del PDI i del PAS en els diferents nivells, i en el programa tradicional Erasmus i les pràctiques professionals.

La Universitat de Barcelona històricament ha signat un nombre molt elevat de convenis internacionals sota la promoció d’un investigador, un grup d’investigació i en algun cas d’un centre. És important que aquesta gran activitat tingui retorns en la pròpia institució, més enllà dels propis promotors. Els esforços per millorar la internacionalització es poden veure en els mapes de la internacionalització que es poden obtenir de la pàgina web corresponent. Un punt important és fer un seguiment dels convenis establerts per tal que el seu contingut no sigui buit.

7.1.2 Situació actual

• Volem seguir conformant-nos a estar en els rànquings entre les 200 primeres universitats del món o volem tenir l’ambició d’estar entre les 100 primeres?
• Quines són les condicions necessàries per a la UB? És possible avançar posicions en els rànquings en el context universitari del nostre país i amb el pressupost que tenim per a les universitats públiques catalanes?

Aquestes preguntes són cabdals per establir una política internacional adequada al potencial que té la institució. Els objectius que plantegem pretenen enfortir la institució perquè pugui millorar el seu nivell en el concert internacional.

Adoptar una bona estratègia d’internacionalització és crucial per assolir una bona posició en el mapa universitari internacional. Per aconseguir aquest objectiu els ingredients són un compromís ferm de la institució, projectes de recerca i programes de formació i intercanvi amb institucions estrangeres, a més d’una administració interna àgil, lleugera i capaç d’adaptar-se per donar suport a les polítiques de la institució. Cal confiar amb el nostre personal i professionalitzar més encara el PAS dedicat a activitats relacionades amb aspectes d’internacionalització, des de la gestió de projectes o convenis estratègics fins a la mobilitat o comunicació internacional.

Dit això, a continuació s’indiquen algunes reflexions conduents a assolir els objectius:

• Cal invertir en la internacionalització de la UB i cal fer-ho en termes d’anàlisi dels llocs on obtenim més benefici. Sense inversió, difícilment ho aconseguirem. Necessitem ser més eficients i invertir els nostres recursos estratègicament allà on som més forts. No es pot jugar a la primera divisió si no estem disposats a tenir els millors amb nosaltres.

• Necessitem fer una anàlisi de com volem mantenir i augmentar, si cal, la nostra presència internacional en xarxes, consorcis, aliances, etc. Per això cal saber on som, què ens costa, què n’obtenim, en què som més potents, quina visibilitat ens dóna, etc. Aquí hi entren la LERU, l’EUA, el Grup Coïmbra, EUROLIFE, EIT-Health, i molts d’altres d’àmbits científics molt diversos.

• La LERU és cabdal per nosaltres com una universitat on la docència i la recerca i innovació de qualitat han de ser les nostres prioritats. És essencial per continuar treballant amb les millors universitats d’Europa que tenen la recerca com un dels seus motors principals, i també per tenir veu i influir en les polítiques i programes de la UE.
• Hem perdut el protagonisme que la UB tenia a l’EUA i al Grup Coïmbra, i cal analitzar si això és bo o no.
• Som un important soci de l’EIT-Health, però sense ser gaire conscients que, per tenir èxit en aquest consorci i treure’n els màxims beneficis, cal invertir-hi i tenir prioritats estratègiques clares.

• La participació en activitats internacionals —siguin de docència, recerca, innovació i transferència— no ha de suposar una càrrega per al PDI de la UB; al contrari, se li ha de donar suport, s’ha d’incentivar i reconèixer. Necessitem estructures àgils, eficients i adaptades a les necessitats de l’activitat internacional actual. Cal fer un esforç d’augmentar els recursos humans dedicats a la internacionalització de la UB en el període 2017-2020.

• La recerca, innovació i transferència són cabdals per a la UB i cal prioritzar els àmbits en què som millors, o els que són estratègics i on tenim una posició emergent, en els quals podem tenir un paper important. Hem de tenir visió de futur i avançar-nos al que ens vindrà els propers anys. Per això es necessita suport i incentivar la participació del PDI en projectes i consorcis europeus i internacionals (Horitzó 2020, EIT, etc.). Els grups de recerca de la UB amb els seus instituts propis i associats acullen el millor de la recerca del nostre país. Per continuar avançant en aquesta línia, cal donar-los el màxim suport.

7.1.3 Objectius i línies d’acció 

Objectiu 7.1#1. Definir la planificació estratègica internacional

Considerem molt important definir un pla d’internacionalització de la UB en un període de tres mesos. Aquest pla constituirà un punt de partida de la futura política internacional de la UB, mitjançant la qual pretenem situar la institució en un lloc destacat en la docència i recerca internacional.

Accions

1. Establir indicadors del nivell d’internacionalització de la UB (nombre de projectes internacionals i publicacions científiques, convenis, reconeixements internacionals dels nostres investigadors, etc.). Aquests indicadors són importants per fer una valoració contínua de la nostra Institució i així poder dissenyar polítiques per a la seva millora.
2. Incrementar el suport als investigadors en les sol·licituds i seguiment de projectes internacionals, perquè puguin dedicar-se amb més intensitat al seu desenvolupament. És un fet ben conegut que una bona promoció i gestió dels projectes i accions internacionals redunda en una taxa d’èxit més elevada de les propostes.
3. Dur a terme un seguiment dels programes i polítiques de recerca de la Unió Europea, a través dels punts de contacte nacionals i internacionals, així com de les xarxes internacionals a les quals la UB pertany, en les seves oficines i delegacions a Brussel·les.

Objectiu 7.1#2. Desenvolupar accions de divulgació internacional

Accions

1. Volem que la UB sigui un fòrum d’iniciatives i debats de política científica a escala europea. Tenim el propòsit d’organitzar jornades en què persones destacades dins de l’àmbit de promoció i gestió de la recerca internacional ens presentin noves idees i programes. Hem de recuperar aquesta capacitat de ser institució líder en la promoció de la recerca.
2. Volem analitzar l’actual estructura de recursos humans relacionada amb les activitats internacionals i promocionar i fer més visible el paper de l’OPER.
3. Volem actuar en el camp internacional amb la màxima coordinació dins del Grup UB.

Objectiu 7.1#3. Promoure un pla específic per a Amèrica Llatina i analitzar noves prioritats internacionals

Accions

1. Fomentar col·laboracions i convenis amb universitats i institucions de països de l’Amèrica Llatina. Molts dels nostres investigadors han establert relacions amb grups d’aquestes universitats, que tenen un potencial humà important, amb una gran capacitat d’integració en el nostre sistema. Considerem, doncs, d’un gran valor estratègic promoure noves idees per atreure col·laboracions i enfortir les ja existents.
2. Crear una unitat operativa de comercialització de productes propis de postgrau dirigits a països de l’Amèrica Llatina.
3. Fer una anàlisi de fortaleses de la UB amb l’objectiu d’obrir l’oferta docent a nous països.

7.2 L’Escola de Doctorat

7.2.1 Antecedents

La Universitat de Barcelona ha fet una oferta de 48 programes de doctorat distribuïts en quatre àmbits, tot i que molts dels quals estan vinculats a més d’un àmbit (ciències experimentals i enginyeries; medicina i ciències de la salut; humanitats i ciències socials, arts i educació; economia i dret). Només dos d’aquests programes són Erasmus Mundus. El nombre d’investigadors en formació matriculats s’eleva a 5.431 (el 31,5 % han fet estades a l’estranger); 147 doctors han rebut la menció internacional. El nombre de tesis llegides el 2014 és de 752 i el nombre de persones amb beca/contracte FPU, FPI, FI o APIF (UB) és de 759.

El desenvolupament del Pla de doctorats industrials posats en marxa el curs 2012-2013 ha tingut un primer efecte a la UB amb nou convenis de col·laboració amb empreses.

L’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB) ha seguit el seu recorregut d’estabilització des de la publicació en el DOGC de 19 juliol de 2013 amb l’objectiu d’organitzar la formació i la preparació professional dels estudiants de doctorat o investigadors en formació. És responsabilitat de l’EDUB, i dels seus programes, la formació inter- i transdisciplinària vinculada a un projecte científic coherent, en el marc d’un programa de doctorat. Promou l’obtenció del títol de doctor o doctora per part dels investigadors en formació fomentant l’excel·lència i la internacionalització. El funcionament de l’EDUB es basa en el seu Reglament de règim intern, aprovat pel Consell de Govern d’octubre de 2013 i modificat el mes d’abril de 2016, i té un Comitè de Direcció en el qual participen un director, un vicedirector i un secretari, a més dels vocals en representació de les facultats i programes. L’elevat nombre de membres del Comitè, en especial els 48 coordinadors dels programes, requereix la creació d’una Comissió Delegada.

Creiem que cal redefinir el paper de l’EDUB, amb grans escoles d’àmbit, establint d’una manera clara quines són les seves funcions pròpies (com a escola d’escoles) i quines són les que es deleguen a les escoles d’àmbit (amb centres/programes).

El repte del doctorat basat en el model d’Escola de Doctorat és la internacionalització i la mobilitat (EUA, 2015)

El Reial decret de doctorat de 2011 (99/2011, de 28 de gener) es va basar en les recomanacions de l’European University Association (EUA) de 2004-2005 i del corresponent Council for Doctoral Education (EUA-CDE, 2008), concretades en «La recomanació de Salzburg, II» (2010), en què es defineixen els conceptes de programa de doctorat i d’escoles de doctorat i n’identifica els diferents models. L’actual model de la Universitat de Barcelona és el de global doctoral school centralitzat en una única estructura.

L’EUA va publicar l’any 2015 el document Doctoral schools a European trend in doctoral education en el qual s’indica que el repte actual és la internacionalització i la mobilitat, aproximant les escoles de doctorat i el mateix doctorat a la política internacional de les universitats intensives en recerca. Quina és la causa del canvi que s’ha produït a Europa en els darrers vint anys per obtenir un doctorat? Els responsables europeus han valorat que el punt d’inflexió per fer una recerca europea més competitiva és la millora de la preparació dels nous doctors en termes de desenvolupament de la carrera i millora de l’ocupabilitat, una millor formació derivada de la mobilitat, una formació internacional més sòlida, l’obtenció d’habilitats que permetin transformar coneixement en valor a través de la transferència, i valors del sistema com una rendició de comptes, i procediments d’acreditació de la qualitat més exhaustius.

Tot aquest moviment afecta la manca de professionals en els programes de doctorat tradicionals amb més restricció normativa, però obre la possibilitat a nous llocs de treball especialitzats de personal no acadèmic, i per tant de PAS amb formació especialitzada que ocuparan llocs de treball d’administració i suport a processos relacionats amb l’oferta educativa del doctorat. Aquest moviment, que promou la necessària professionalització dels gestors que haurien de suplir els acadèmics en diverses activitats, està promogut pel programa PRIDE – Professionals in Doctoral Education.

Parlant d’ocupabilitat dels nostres doctorands, és important introduir l’element d’innovació i translació de la recerca, i l’emprenedoria i capacitat de fer arribar la innovació als mercats i a la creació d’empresa. Aquesta és una formació que es podria fer des de l’EDUB en col·laboració amb actors interns i externs (BIE, FBG, etc.).

7.2.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 7.2#1. Fer que l’Escola de Doctorat sigui un punt de trobada entre el món acadèmic, la societat i el món de la innovació

Accions

1. Promoure que l’Escola de Doctorat sigui un punt de trobada entre el món acadèmic, la societat i la innovació, en què el coneixement creat es pugui transmetre d’una manera immediata als estudiants, perquè l’Escola se situï al nivell internacional més alt i els estudiants i professors treballin en un ambient d’alta qualitat científica.
2. Fer que els estudiants assoleixin una bona formació perquè puguin competir en els fòrums internacionals més prestigiosos i augmentar la seva capacitat de treballar en un context internacional. 

Objectiu 7.2#2. Millorar la relació entre postgraus i doctorat

El Pla de Bolonya va néixer amb el propòsit de reformar el sistema educatiu europeu, amb l’objectiu principal d’homogeneïtzar els estudis superiors a Europa per tal de competir amb els sistemes de les universitats nord-americanes i asiàtiques. Es va proposar una nova estructura del sistema educatiu organitzada en tres cicles, una avaluació continuada i un increment en el finançament. Tot i que la iniciativa era bona, la implementació no ho ha estat tant. Un element cabdal del Pla era el desenvolupament del postgrau. Un fet similar passa a les universitats dels Estats Units i fins i tot del Regne Unit, on els postgraus, d’alt nivell, són l’avantsala de les sortides professionals. Aquest punt no s’ha implementat bé en moltes universitats i facultats on s’han creat molts màsters, en alguns casos amb pocs alumnes i molt similars als antics cursos de doctorat.

Accions

1. Incrementar el nombre d’estudiants de postgrau estrangers. Cal, per això, fer accions més decidides: augmentar la visibilitat de la nostra oferta i establir programes comuns amb universitats de fora, per fer programes i cursos comuns, o més màrqueting. És important incrementar el nombre de cursos en llengua anglesa. Aquest és un tema crucial per al doctorat a la UB.
2. Promoure el coneixement transversal entre diferents disciplines. Establir programes interdisciplinaris competitius. Aquest punt és imprescindible per ser membre actiu en programes de doctorat de les Innovative Training Networks de la UE i altres. Tanmateix volem establir programes sostenibles i orientats a atendre les necessitats de les nostres societats i dels sectors industrials.
3. Desenvolupar un model que promogui una oferta de formació lligada a àrees temàtiques àmplies que englobin més d’un programa on la inter- i la transdisciplinarietat siguin un valor afegit.

Objectiu 7.2#3. Donar a conèixer tots els serveis i ajuts de suport a la internacionalització

Accions

1. Oferir als estudiants una formació complementària de qualitat: cursos de llengua anglesa, com parlar en públic, com escriure un article, un informe, un projecte, com fer un debat i una comunicació científica.
2. Millorar les estratègies de màrqueting amb una web més evolucionada amb la informació dels cursos i programes. Pretenem agilitzar els tràmits administratius per captar estudiants estrangers, en especial les matriculacions d’estudiants de països no comunitaris.
3. Disminuir el temps d’espera dels estudiants estrangers de doctorat de la revisió de la documentació per decidir si s’accepten o no a programes de doctorat. Això és imprescindible en relació amb les convocatòries de beques.
4. Incentivar la docència i l’administració en llengua anglesa, imprescindible per atreure estudiants estrangers i amb aquesta finalitat proporcionarem formació a PDI i PAS.
5. Augmentar el nombre de programes i cursos en anglès, millorar el nivell d’idiomes del PDI i del PAS. Barcelona té un gran atractiu per als estudiants internacionals, tant de pregrau com de postgrau (màster i doctorat), i cal aprofitar-ho. En l’àmbit docent i en la captació d’alumnes internacionals cal millorar i invertir-hi recursos. No podem tenir una pàgina web que, un cop s’ha passat de la primera pàgina en anglès, la següent és en català. En aquest moment ja hem perdut un estudiant internacional.

6. Incentivar la presentació de projectes als programes Erasmus Mundus i Erasmus+. No es pot fer només a partir de la iniciativa i del voluntarisme del PDI que hi creu i que hi dedica moltes hores. Es necessiten les estructures i els suports institucionals adequats. La nostra participació en aquests programes podria ser molt superior.
7. Organitzar i coordinar totes les activitats internacionals, que han d’estar ben estructurades i definides. Les universitats europees més punteres disposen d’estructures cohesionades. Nosaltres les tenim fragmentades. Aquest fet limita considerablement l’efectivitat del nostre sistema. Una estructura sòlida i coherent amb un personal voluntarista, però amb formació insuficient, no és adequada. Cal millorar les estructures de suport de l’actual Escola de Doctorat.

8. Promoure mecanismes per captar estudiants internacionals; cal identificar-los i integrar-los.

El Banc Mundial, com el govern dels Estats Units, donen beques per estudiar a universitats que s’han acreditat. La UB no figura entre aquestes universitats. Hi ha nous mercats de captació d’estudiants a l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Àfrica, on hem de ser més actius.

7.3 La mobilitat internacional

7.3.1 Objectius i línies d’acció

Objectiu 7.3#1. Mantenir i millorar la mobilitat internacional del col·lectiu d’estudiants

Accions

1. Mantenir l’esforç per assegurar una bona activitat dels nostres estudiants que surten a altres països en el marc dels programes europeus.
2. Augmentar les oportunitats de llocs d’acollida europeus i d’àmbit internacional i millorar les condicions de qualitat de la gestió i l’experiència.
3. Augmentar l’oferta de places en països no europeus (amb programa Erasmus Mundus) articulant una política de convenis amb universitats de referència internacional.
4. Fer ús parcial dels fons econòmics externs obtinguts en convenis de col·laboració per millorar les condicions econòmiques de la mobilitat extracomunitària.
5. Analitzar les causes del baix ús de les pràctiques en empreses internacionals i activar un pla sectorial per augmentar-ne la informació i la gestió del programa Erasmus+, incentivant convenis amb empreses catalanes a l’exterior o d’altres convenis amb socis internacionals.
6. Millorar els resultats dels indicadors d’obtenció d’ajuts de mobilitat internacional per part d’alumnat de la UB.
7. Coordinar totes les unitats relacionades amb la mobilitat internacional de l’alumnat de la UB amb la finalitat d’augmentar-ne l’eficiència. Millorar la visibilitat dels resultats d’aquesta mobilitat.

Objectiu 7.3#2. Mantenir i millorar la quantitat i qualitat de la demanda de mobilitat del col·lectiu internacional d’estudiants 

Accions

1. Garantir la qualitat de l’aprenentatge i facilitar la seva integració a través de programes de recepció i de tutors sectorials coparticipats per PDI, PAS i membres del col·lectiu dels estudiants.
2. Augmentar la visualització del Programa Study-Abroad de la UB.
3. Dotar de millors condicions les unitats de promoció de l’acollida de l’alumnat internacional.

Objectiu 7.3#3. Aprofundir en la coordinació de les unitats administratives i assegurar una gestió eficaç de la mobilitat internacional del col·lectiu d’estudiants

Accions

1. Millorar la coordinació entre el Vicerectorat, l’Oficina de Relacions Internacionals i els centres d’acollida de l’alumnat.
2. Proporcionar una formació permanent al personal que dugui a terme la gestió de la mobilitat dels estudiants.
3. Facilitar els tràmits administratius associats a la mobilitat. Fer que els estudiants rebin puntualment els pagaments dels ajuts aconseguits.

Objectiu 7.3#4. Augmentar el nombre de títols dobles i conjunts (double/multiple and joint degrees) internacionals

Accions

1. Augmentar la competitivitat dels estudis de doctorat amb l’oferta de títols dobles, múltiples i graus internacionals conjunts, que aportin als estudiants noves competències i especialitzacions i una millor projecció al mercat laboral.
2. Millorar l’assessorament per fer un bon disseny d’aquests títols amb el propòsit d’adaptar-nos a les necessitats de la recerca interdisciplinària industrial.
3. Fomentar la participació en programes europeus com els Erasmus Mundus Joint Master’s Degrees o títols conjunts de doctorat tipus Accions Marie-Curie de l’Horitzó 2020.
4. Fer un seguiment permanent del grau d’aprofitament dels cursos per part de l’alumnat.
5. Fer una bona difusió dels programes a la web de l’EDUB.

Objectiu 7.3#5. Fomentar la mobilitat del PDI amb finalitats docents i/o investigadores

Accions

1. Millorar la mobilitat del PDI perquè participi en programes de titulació doble i múltiple i de graus europeus conjunts.
2. Millorar la mobilitat del PDI per fomentar col·laboracions amb grups de recerca internacionals.
3. Fomentar la mobilitat de grups menys visibles en l’àmbit internacional.
4. Fomentar la competència lingüística del professorat i la seva acreditació per poder dur a terme aquestes accions amb un grau d’aprofitament millor.
5. Fer un seguiment de totes les activitats associades a les accions de mobilitat dels investigadors. 

Objectiu 7.3#6. Establir un acord de mobilitat internacional del PAS amb els òrgans de representació amb l’Horitzó 2020

Accions

1. Fomentar la internacionalització de les estructures de gestió incrementant la mobilitat del PAS per a la gestió de programes europeus i extracomunitaris.
2. Facilitar la participació del PAS en cursos de formació sobre gestió de projectes.
3. Facilitar la participació del PAS en l’Erasmus+ Staff Training Mobility Program.
4. Facilitar l’intercanvi d’idees i experiències amb el PAS d’altres universitats.

7.4 El reconeixement i la visibilitat internacional de la UB

7.4.1 Objectius i línies d’acció

Objectiu 7.4#1. Coordinar les informacions de reconeixement internacional de la UB de les diferents unitats i àrees i establir un pla de comunicació únic

Accions

1. Gestionar la recollida de dades sobre el reconeixement internacional de la UB en educació, recerca i innovació, obtinguts en els seus centres.
2. Assegurar la recollida, coordinació i difusió de totes les dades per establir un pla de comunicació únic.
3. Elaborar i presentar bianualment un informe sobre el reconeixement internacional de la UB i, a partir d’aquest, proposar accions de millora.

Objectiu 7.4#2. Millorar el coneixement sobre la posició de la UB en els sistemes d’avaluació i classificació d’universitats

Accions

1. Crear un observatori interdisciplinari de bibliometria, avaluació de la recerca i rànquings universitaris.

2. Promoure l’estudi dels diferents rànquings internacionals d’universitats en el marc d’un grup estable de recerca interdisciplinari i coordinar-ne els resultats amb la unitat responsable del vicerectorat corresponent.
3. Explorar noves fonts de dades, complementàries a les bases de citacions clàssiques, per tenir una fotografia més plural de la repercussió de la recerca de la UB, especialment en àmbits d’humanitats i ciències socials.
4. Sistematitzar el coneixement sobre la posició de la UB en els sistemes d’avaluació i classificació d’universitats.
5. Elaborar estudis prospectius sobre els sistemes d’avaluació i classificació d’universitats. Fer projeccions i models respecte a la posició futura de la UB, en funció de variables diverses i canviants.
6. Analitzar la possibilitat de crear un observatori especialitzat d’àmbit català similar als que hi ha en altres comunitats autònomes i coordinat amb la iniciativa de la UB.
7. Establir sistemes eficaços de recollida de dades sobre publicacions i projectes, així com participació en consells editorials de revistes i comitès científics.

7.5 Cooperació universitària al desenvolupament 

7.5.1 Objectius i línies d’acció

Objectiu 7.5#1. Consolidar els programes de cooperació al desenvolupament, avaluar-ne els resultats, promoure incentius i donar-hi més valor institucional

Accions

1. Coordinar les activitats de cooperació internacional de totes les unitats.
2. Millorar, en coordinació amb el vicerectorat corresponent, els projectes i programes de la Fundació Solidaritat UB, destinats a enfortir la cooperació al desenvolupament.
3. Estudiar iniciatives per tal que la Fundació Solidaritat UB sigui més activa, més moderna i més adaptada al context universitari i internacional actual.