8. LA POLÍTICA ECONÒMICA I LES INVERSIONS: CONTROL PRESSUPOSTARI

8.1 Antecedents

La gestió econòmica ha d’estar al servei de les necessitats de la universitat a través d’una planificació estratègica d’objectius a curt i llarg termini i no a l’inrevés. No podem supeditar la nostra missió universitària a criteris exclusivament econòmics, com una finalitat en si mateixa, sinó com un instrument necessari per aconseguir una universitat de qualitat i responsable socialment que alhora en garanteixi la sostenibilitat econòmica.

Creiem que una de les parts fonamentals del programa de govern de la UB és sense cap mena de dubte la política econòmica i els valors i principis que la presideixen. Saber com fer les accions que proposem, amb quins recursos, amb quina periodificació és molt important; amb tot, encara és més important tenir clars els principis que ens mouen i els valors ètics i de responsabilitat social que ens presideixen com a universitat pública (transparència i rendició de comptes).

Juntament amb un funcionament professional escrupolós, rigorós i de qualitat, hem de tenir presents els principis de la responsabilitat social universitària (RSU) i garantir-ne els tres aspectes fonamentals (socials, mediambientals i econòmics), de manera que s’asseguri l’equitat i la igualtat d’oportunitats, així com la qualitat i la seguretat de les condicions de treball.

El context econòmic dels darrers anys, sens dubte, no ha estat favorable. El procés de consolidació pressupostària dels comptes públics ha perjudicat el conjunt de les universitats catalanes i espanyoles, que han patit força retallades en el seu finançament. Si l’aportació efectiva (transferències corrents i inversions) de la Generalitat al conjunt del sistema universitari català va ser el 2009 de 1.035 M€, el 2014 la xifra era de 722 M€, una caiguda del 30 %! Aquesta davallada en els recursos disponibles ha afectat el conjunt d’universitats, però les deficiències en els criteris aplicats per distribuir els diners entre les universitats catalanes provoquen que el perjudici sigui especialment greu en el cas de la UB.

La Comissió per a l’Estudi de la Situació Econòmica i Financera de la UB, nomenada el juliol de 2005 sota la direcció del professor Anton Costas, va posar de manifest en el seu informe les insuficiències del finançament de la UB. En primer lloc, el canvi de model del sistema universitari català, amb la creació de noves universitats, va provocar uns costos de transició que han recaigut especialment en la UB. En segon lloc, el model de finançament no reconeix suficientment l’esforç investigador, element que perjudica amb més intensitat les universitats, com la UB, que tenen un elevat contingut investigador. I, en tercer lloc, la UB, com a universitat històrica, suportava uns costos de serveis que afavorien el conjunt de les universitats catalanes, com ara les biblioteques o els serveis d’esports. La situació financera de la UB era preocupant, amb un dèficit el 2006 de 20 M€ i un deute acumulat de 60 M€.

Aquestes deficiències van ser destacades igualment en l’informe dirigit a finals de 2007 per la professora Núria Bosch, i preparat amb la finalitat d’elaborar un pla de viabilitat economicofinancera per a la UB pactat amb la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament als esforços que es van fer per conèixer la situació econòmica i financera real i les conseqüències de la proposta de nou finançament del sistema públic universitari, el Consell Social de la UB va fer a KPMG un nou encàrrec (5 de febrer de 2008) per disposar d’un pla d’estabilització pressupostària detallat que es va publicar i presentar amb data 16 d’abril del 2008.

L’elaboració del nou Pla de finançament del sistema universitat català havia de donar sortida a aquesta situació. En aquest sentit val a dir que la UB sempre va defensar davant la Generalitat una reforma tenint present una visió global del sistema universitari català, de tal manera que oferís un marc de funcionament just i eficient per al conjunt de les universitats. Tanmateix, amb l’arribada de la crisi econòmica el canvi de model va quedar aturat, fet que ha perjudicat especialment la UB per les deficiències abans esmentades.

8.2 Objectius i línies d’acció

Objectiu 8#1. Negociar un nou marc de finançament de les universitats públiques catalanes que sigui realista i equitatiu, en el context d’un programa de sostenibilitat del sistema universitari català

Les subvencions de la Generalitat són la font principal d’ingressos de les universitats públiques catalanes. A la UB representen actualment prop del 60 % del total d’ingressos. Els recursos han de ser suficients per garantir la qualitat i l’equitat del sistema universitari. Els criteris de distribució del finançament entre les universitats han de ser coherents amb aquests objectius. Les universitats han de moure’s en un context d’estabilitat que permeti una planificació de les seves actuacions a llarg termini. L’excel·lència només es pot assolir si es disposa de recursos suficients i d’una manera planificada; mai serà fruit de la improvisació i del curt termini. Cal incentivar l’excel·lència en les tres àrees fonamentals de les universitats: la docència, la recerca i la transferència de coneixement.

Accions

1. Promoure un sistema universitari obert basat en la confiança i l’equitat que negociï amb la Generalitat de Catalunya la recuperació de les pèrdues econòmiques, de funcionament, d’inversions i socials que hem sofert en el període 2008-2015.
2. Promoure un Programa de sostenibilitat del sistema universitari amb un Horitzó 2020 en el marc del qual se’n negociï el sanejament financer i adopti una mirada històrica del sistema i fixi un termini realista.
3. Reclamar el model de contractes programa que atorgui a les universitats les eines necessàries per a la gestió i posar data a un nou Pla plurianual d’inversions, de qualitat, seguretat i manteniment dels edificis.
4. Elaborar periòdicament l’estudi de la contribució socioeconòmica de les universitats públiques al territori i presentar-ne els resultats davant el Parlament de Catalunya i la societat.
5. Defensar un model que disminueixi la pressió econòmica de les famílies amb una disminució del preu de les matrícules que vingui compensada per una part de l’augment del finançament necessari de les universitats. 

Objectiu 8#2. Potenciar altres fonts complementàries de finançament que reverteixin en una millora de la universitat

Les matrícules, la recerca i la transferència de coneixement i tecnologia constitueixen fonts de finançament complementàries que cal potenciar per augmentar la qualitat de la universitat. L’increment en els preus de les matrícules pagades pel nostre alumnat durant els darrers anys no ha anat dirigit a millorar la seva formació, sinó a compensar la davallada de la subvenció de la Generalitat. La importància creixent dels estudis de postgrau i la formació permanent ha de ser aprofitada també per la UB, tenint en compte el seu enorme potencial de formació en quasi totes les àrees de coneixement.

La participació i el lideratge en projectes de recerca internacional han de formar part de les prioritats de la universitat. Aquesta recerca ha de revertir en benefici de tota la societat, raó per la qual cal potenciar la transferència de coneixement i tecnologia mitjançant la col·laboració empresa-universitat-societat. El professorat i els centres que participin en la potenciació d’aquestes altres fonts de finançament han de ser, alhora, partícips directes dels seus resultats.

D’altra banda, cal aprofundir en nous models de captació de fons filantròpics (fundraising) en l’àmbit institucional i d’endowments. Aquest darrer model és una oportunitat per als sistemes universitaris, com en el cas de Catalunya, així com per a grans institucions universitàries. Caldrà incorporar aquesta aproximació a les estratègies de modernització de la UB i decidir quines unitats tindran la responsabilitat d’explicar anualment els resultats d’aquesta gestió. El paper del Consell Social, sens dubte, tindrà una importància especial i serà valorat institucionalment per aquests resultats. L’ús del micromecenatge per complementar recerques estratègiques sectorials o projectes docents fonamentals relacionats amb la formació de professionals específics són algunes línies de futur. En aquest sentit cal tenir present els informes de l’EUA, com ara el de Sostenibilitat financera de les universitats (2011).

Accions

1. Estudiar i potenciar les àrees docents en postgraus i altres cursos en què la potencialitat de la UB és més forta, amb la finalitat d’incrementar els ingressos per matrícules que reverteixin en una millor qualitat dels ensenyaments i permetin a la vegada reforçar el sistema d’ajuts per raons d’equitat.
2. Valorar i millorar els incentius del professorat a participar en les convocatòries de recerca nacionals i internacionals, fomentant selectivament la participació dels professors més ben posicionats.
3. Establir un sistema clar d’incentius que potenciï la col·laboració empresa-universitat-societat, i afavorir la participació del professorat, centres i departaments.
4. Obrir nous models de captació de fons (fundraising i endowments) en col·laboració amb el Consell Social.

Objectiu 8#3. Mantenir la política de control pressupostari, adequar el pressupost a la nova realitat organitzativa i planificar les possibilitats d’actualització de les despeses congelades

Conjuntament amb un increment dels recursos, la Universitat ha de mantenir una política de rigor pressupostari i de millora de la seva situació financera. Els recursos a l’abast de la universitat sempre seran per definició escassos i cal gestionar-los amb criteris d’eficiència. La Universitat ha de rendir comptes davant la societat i ser transparent en la gestió dels recursos. La millora en la gestió i el funcionament de la Universitat revertirà, sens dubte, en la comunitat acadèmica i en potenciarà l’excel·lència, tant en la docència com en la recerca. El rigor en la gestió de la despesa ha de permetre a la vegada planificar quines són les partides congelades que cal actualitzar en quatre anys.

Accions

1. Analitzar els serveis deficitaris de la Universitat, presentar les diferents alternatives possibles i definir un mapa de prioritats per implementar-lo.
2. Millorar el finançament dels centres i dels departaments resultants de la reestructuració de la UB, tenint en compte la despesa dels darrers exercicis i les mancances detectades. Cal fixar un horitzó plurianual que incorpori les necessitats relacionades amb el manteniment dels edificis i de les infraestructures.
3. Estudiar el cost de projecció de la plantilla de professorat a partir de les necessitats futures dels diferents departaments i centres.
4. Incorporar la seguretat i la prevenció de riscos laborals com un element especial en la priorització de les inversions durant el període 2017-2020 per recuperar un nivell acceptable de seguretat.

Objectiu 8#4. Definir i negociar un pla plurianual d’inversions i establir un calendari d’actuacions prioritàries que permeti iniciar obres noves previstes i aprovades per la UB en el pla 2007-2013

El Pla plurianual d’inversions a les universitats catalanes de la Generalitat de Catalunya preveia una quantitat global de 635 M€ per al període 2007-2013, dels quals 143 M€ corresponien a la UB. Els objectius del pla eren: 1) millorar i adaptar les infraestructures acadèmiques, i 2) acabar obres ja iniciades i començar-ne de noves. La participació de les universitats catalanes en les convocatòries del Campus d’Excel·lència Internacional fins i tot va suposar que el 2010 s’acordés un augment de 26 milions en l’import total a invertir.

Tanmateix, cap d’aquestes previsions es va complir i el desembre del 2014, a conseqüència de les mesures de contenció del dèficit públic, es va acordar un nou import total de 420 milions per al conjunt de les universitats, cosa que representa una caiguda del 36 %. Ara bé, la reducció no va ser igual per a totes les universitats; segons dades de la Sindicatura de Comptes (Informe 8/2015) la davallada més important tant en termes absoluts (–81 M€) com relatius (–54 %) va recaure sobre la UB. La UPC, que va ser la següent universitat més perjudicada, va experimentar una baixada de 45 milions, un 36 % menys sobre l’import inicialment previst. I la caiguda més petita va ser per a la UPF, amb només 2 milions menys, cosa que representa només un 3 % menys. Per què la nostra universitat en va sortir tan perjudicada? Com es van negociar amb la Generalitat els nous imports del Pla d’inversions?

El resultat és que tot i la urgència d’obres com les de les facultats de Matemàtiques i de Farmàcia, aquestes no s’han dut a terme. L’ampliació de la Facultat de Dret, el cost de la qual es preveu que arribi a uns 47,4 M€ (26,4 de cost de l’obra; 17,6 de cost financer!!! i 3,4 d’IVA), recaurà en la seva totalitat en la UB durant els propers deu anys pel fet de no comptar amb finançament de la Generalitat. A títol comparatiu, els nous campus del Besòs de la UPC o de Comunicació de la UPF estan avui en funcionament i s’han finançat a càrrec de la Generalitat. Sembla clar que no es va negociar bé i que caldrà, per tant, redreçar aquesta situació.

Accions

1. Definir un nou pla plurianual d’inversions i establir una priorització de les més urgents i necessàries per criteris de seguretat i d’excel·lència científica.
2. Reclamar un nou pla plurianual d’inversions a la Generalitat de Catalunya que tingui en compte la situació de desavantatge de la UB respecte d’altres universitats catalanes.

Objectiu 8#5. Fixar una política econòmica del Grup UB i especialment del Parc Científic de Barcelona (PCB) que garanteixi la seva viabilitat financera i que permeti alhora assolir els seus objectius docents, de recerca i socials

Les entitats del Grup UB han de permetre a la Universitat completar les seves estratègies en diversos camps de la docència i recerca, fomentar la transferència de coneixement a la societat i donar suport a activitats beneficodocents. Entre d’altres, el grup inclou la Fundació Parc Científic de Barcelona (PCB), la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), la Fundació J. Finestres (FJF), l’Institut de Formació Contínua (IL3) o els col·legis majors Montserrat-Penyafort i Sant Jordi. La UB manté la capacitat de decisió i de control —tant econòmic com jurídic— sobre el conjunt de les entitats del Grup. Per aquest motiu, tot i l’autonomia de les entitats, han de funcionar totalment coordinades amb la UB, tant pel que fa als seus objectius com pel que fa a la seva situació financera.

Aquesta qüestió és especialment rellevant en el cas del PCB atesa la seva difícil situació financera (el seu endeutament se situa entorn dels 100 M€), amb importants obligacions de pagaments a curt termini, algunes fins i tot ja impagades, i un resultat econòmic negatiu que es preveu que continuarà així en els propers anys. Com s’indica en l’últim informe d’auditoria corresponent a l’exercici 2015, les garanties que la UB va oferir davant les entitats financeres i tercers podrien derivar en obligacions per a la mateixa universitat.

Accions

1. Continuar les millores de control pressupostari i deficiència de les fundacions dedicades a la docència o la recerca, i revisar-ne la coordinació amb la UB.
2. Crear un Alt Comissionat de la UB, amb perfil jurídic i econòmic, amb la finalitat de fer un estudi de les solucions existents per revertir la situació financera de la Fundació Parc Científic de Barcelona i accelerar la negociació amb els creditors de l’Administració central d’acord amb els membres del Patronat.
3. Mantenir la política de control i projecció de les fundacions amb finalitats socials i buscar el màxim retorn de la Fundació Montcelimar.
4. Promoure un pla de col·legis majors i residències universitàries, amb una direcció única que gestioni el desenvolupament estratègic i en faci el seguiment de les noves inversions públiques i privades.

Objectiu 8#6. Continuar les polítiques de reducció sostinguda del dèficit acumulat de la UB

A l’informe de 2016 que el rector ha presentat en el Claustre de la Universitat de Barcelona s’observa l’evolució positiva del dèficit acumulat, el qual ha passat dels –82,7 M€ l’any 2008 als –56,8 M€ l’any 2014, amb una reducció del 31,3 %. La millora més substancial va ser en passar del pressupost de 2009 al de 2010, amb una reducció del dèficit de 23,9 M€ com a resultat del nou Pla de finançament de les universitats catalanes i d’una revisió de sistema de gestió dels romanents.

Accions

1. Continuar la negociació amb les administracions amb la finalitat d’establir el valor dels deutes amb confirmació documental i els que es troben pendents d’acord.
2. Projectar la reducció del deute en un període de quatre anys.

Objectiu 8#7. Gestionar el patrimoni de la Universitat de Barcelona i treure’n el màxim retorn per afavorir les funcions bàsiques de la institució

La Universitat de Barcelona, segons la memòria del curs 2014-2015, es distribueix sobre una superfície construïda de 676.153 m² repartits en sis campus i altres edificis o terrenys aïllats, dels quals aproximadament uns 300.000 m² poden considerar-se espais útils. El patrimoni de la Universitat de Barcelona està gestionat per la Unitat Administrativa de Patrimoni i Contractacions. L’àmbit de Patrimoni defineix les funcions de la gestió de l’immobilitzat (edificis, terrenys, valors mobiliaris, drets reals, obres d’art, etc.); la gestió de l’inventari general; la gestió del patrimoni en cessió i el cedit, i també els lloguers dels immobles; i la responsabilitat de la reutilització del patrimoni i del compliment de la normativa aplicable.

Dels diferents tipus de patrimoni immobilitzat d’edificis, cal considerar d’una manera especial el patrimoni històric protegit, com ara l’Edifici Històric, obra d’Elies Rogent, inaugurat oficialment l’11 de desembre de 1871, que té un manteniment costós que no pot relacionar-se amb els indicadors de finançament d’alumnes i ensenyaments de Filologia i Matemàtiques. En segon lloc s’ha de considerar l’edifici de la Facultat de Medicina (carrer de Casanova), de 1906, l’envelliment del qual va portar el 1979 a aprovar un Pla d’inversions i obres per fer-ne la remodelació. Tots els informes de plans d’estabilització pressupostària elaborats entre 2007 i 2008 indicaven la necessitat d’una negociació amb la Generalitat de Catalunya per «rebre un ajut institucional diferenciat per al manteniment dels edificis històrics atesos els requeriments normatius i les limitacions…».

La UB ha fet una part important dels requeriments que li va fer l’informe d’auditoria dels comptes anuals auditats per KPMG, i en el seu portal de transparència presenta per primer cop el quadre del valor de béns immobles i drets sobre la propietat: amb valor de béns de construccions de 432.625.793 € (valor net comptable de 229.224.433 €), així com les vides útils dels edificis UB i el valor net comptable dels terrenys edificats (39.478.832 €).

Accions

1. Actualitzar el registre de tot el patrimoni de la UB i desenvolupar un programari de gestió del patrimoni que en permeti un millor control per rendibilitzar-lo.
2. Tancar el procés de normalització i actualització del registre patrimonial dels diferents terrenys i edificis de la UB, en especial de la zona de la Diagonal.
3. Cal consolidar la iniciativa de custòdia centralitzada documental del patrimoni com a secció de la Unitat de Patrimoni de la UB.
4. Coordinar aquesta activitat amb la centralització d’informació del patrimoni del sistema universitari català per part de la Generalitat de Catalunya.
5. Comptabilitzar el cost de manteniment dels edificis històrics i estudiar les necessitats de manteniment i inversions de millores dels diferents edificis del patrimoni UB i l’equivalent dels edificis en cessió (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i d’altres).
6. Actualitzar el quadre de béns immobles i el valor dels terrenys a partir de la nova estructura administrativa de facultats i cessions al Grup UB.
7. Distribuir els béns immobles per facultats i campus i establir una planificació dels manteniments i millores de seguretat i actualitzacions i les amortitzacions acumulades.
8. Distribuir els béns immobles cedits, en especial a fundacions del Grup UB i CSIC, i actualitzar els documents jurídics de la cessió.
9. Actualitzar el conveni global de la UB amb la Diputació de Barcelona de 2007, incorporant-hi totes les activitats i el grau de compliment dels acords i finalitzar el procés jurídic de cessió de les parcel·les al recinte de Torribera per facilitar la construcció dels edificis docents i l’aulari amb finançament de l’anterior conveni.