9. POLÍTICA LINGÜÍSTICA

9.1 Antecedents

La Universitat de Barcelona és una institució amb una llarga experiència en la formació, l’acreditació i la gestió lingüístiques. Aquestes tasques s’estructuren, d’una banda, sobre els diversos departaments que se n’ocupen a diverses facultats, en especial a la Facultat de Filologia, així com a la Facultat d’Educació o l’ICE. D’altra banda, la UB també disposa de diversos serveis encarregats de tasques lingüístiques: els Serveis Lingüístics, que s’ocupen de l’ensenyament del català i de la gestió de l’oferta multilingüe; l’Escola d’Idiomes Moderns, centrada en l’ensenyament de llengües estrangeres; i Estudis Hispànics, consagrats a l’ensenyament de castellà per a estrangers.

Oberta al món i una de les institucions més plurilingües de Catalunya, sempre que ha pogut, la UB ha demostrat al seu compromís amb la llengua pròpia del país: poc després de la proclamació de la República, el patronat de la UB va declarar el català llengua oficial de la universitat i ben aviat una majoria dels docents van adoptar-lo com a llengua de docència. Als anys seixanta, encara en plena dictadura, alguns professors de la UB ja van tornar a usar el català com a llengua vehicular i científica. Amb la caiguda del règim franquista, la UB va protagonitzar una notable recuperació del català en què es van combinar l’empenta nascuda a les aules i els departaments amb unes polítiques lingüístiques adreçades a la formació, l’acreditació i la dinamització lingüístiques cada vegada més elaborades. Per la seva història, la política lingüística a la UB sempre ha estat proactiva i participativa i ha procurat combinar les actuacions de dalt a baix amb la participació de baix a dalt gràcies a la Comissió de Política Lingüística, els Serveis Lingüístics, les comissions de facultat i altres mecanismes.

A partir del tombant de mil·lenni, la progressiva internacionalització de la UB ha incrementat notablement la necessitat de gestionar una diversitat lingüística que ja no es limita a les llengües oficials sinó que inclou l’anglès, principal llengua franca, altres llengües de relació internacional, i el repertori de llengües cada vegada més divers d’una comunitat universitària com més va més multinacional i multilingüe. La complexitat creixent ha requerit la implicació de més agents institucionals —entre els quals, diversos vicerectorats— i ha exigit l’existència d’un vicerectorat encarregat de liderar i coordinar les tasques de política lingüística. És així com, encaixant l’empenta pròpia i la coordinació amb la resta d’agents del sistema universitari català, la UB ha anat construint un model de plurilingüisme autocentrat que vol combinar la vocació d’internacionalització amb l’arrelament en la pròpia societat i el compromís amb la seva llengua pròpia.

En termes generals, el marc d’organització de la diversitat lingüística a la UB queda definit per l’Estatut (2003) i el Reglament d’usos lingüístics de 1996 (modificat el 1999), sota el marc legal definit per l’LPL de 1998, l’EAC de 2006 i la LUC de 2013. D’acord amb l’Estatut de la UB (art. 6), el català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona (art. 6.1); el català i el castellà, com a llengües oficials a Catalunya, han de ser utilitzades a la Universitat de Barcelona d‘acord amb les disposicions sobre política lingüística (art. 6.2.); la UB ha de fomentar el coneixement i l’estudi de la llengua i la cultura catalanes (art. 6.4) i el seu ús en els camps investigador, docent, administratiu i de serveis, i ha de contribuir a la incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement (art. 6.3); i ha de promoure la formació i l‘assessorament multilingües per a les activitats acadèmiques de la comunitat universitària (art. 6.5).

Per tal de gestionar la seva realitat lingüística, la UB ha anat dissenyat i executant diversos plans. Els primers, el Pla de normalització lingüística i el Pla de dinamització lingüística, del 1989, van centrar-se sobretot a incentivar la formació en català, a resoldre les necessitats del corpus de la llengua per incorporar-se a la vida universitària i a normalitzar-ne l’ús institucional, docent i administratiu.

Més recentment, el Pla de llengües de la UB del 2010[1] va abordar les noves necessitats sorgides tant de la internacionalització de la mateixa UB com de les demandes de l’Administració en relació amb el plurilingüisme. Aquest pla va desenvolupar tot un seguit d’estratègies destinades a millorar la qualitat lingüística de la UB, poliglotitzar-ne els membres i introduir espais de docència en anglès. El pla incloïa la definició dels perfils lingüístics del professorat, l’aplicació dels programes d’acompanyament en anglès de professorat, el personal d’administració i serveis i l’alumnat, i l’increment de l’oferta formativa en català, castellà, anglès i altres llengües estrangeres. L’actuació en política lingüística de la UB s’ha coordinat amb la resta de les universitats públiques catalanes i amb el conjunt d’universitats de la Xarxa Vives, en les quals sovint ha tingut un paper capdavanter.

A partir del curs 2014-2015, el Govern de la Generalitat va introduir el requisit que els estudiants que iniciessin els seus primers estudis de grau en una universitat catalana haurien d’acreditar, en acabar els estudis, un nivell de coneixement B2.2 del MECR en una de les llengües estrangeres establertes en les proves per a l‘accés a la universitat (PAU) (art. 211, Llei 2/2014). Des d’aleshores, la UB, com la resta d’universitats catalanes, han dut a terme diverses accions informatives de la mesura, d’acreditació dels coneixements (com ara la prova de terceres llengües CLUC), de facilitació d’accés a l’aprenentatge (com ara el Parla3).^[2]

9.2 Estat actual, debilitats i oportunitats

L’estat actual de les llengües a la UB pot dibuixar-se a partir d’alguns indicadors.[3] D’acord amb les dades disponibles, el català seria la llengua de la docència prioritària de la UB (65,6 %), seguida del castellà (26,3 %) i, a molta distància, de l’anglès (6 %). La presència del castellà i l’anglès seria més alta als màsters que no pas als graus, i hi hauria una tendència al creixement d’aquesta darrera llengua, especialment als màsters. El castellà seria en canvi la llengua predominant a la bibliografia recomanada (60,8 %), molt per davant de l’anglès (23,5 %) i del català (8,4 %). En les tesis, per la seva banda, l’anglès creix de manera sostinguda i ja ha superat el castellà (36,3 % enfront de 33,9 %, respectivament), mentre que el català queda molt per sota de totes dues (13,6 %). La UB es perfila per tant com un entorn amb tres llengües principals en què el català té uns usos predominants a l’administració i com a llengua de docència, el castellà té un pes significatiu com a llengua de docència i hegemònic en els materials d’estudi, i l’anglès, com a llengua franca acadèmica internacional, té un paper significatiu en els materials d’estudi, en la docència de tercer cicle i en la formació dels futurs investigadors. En aquest context, es poden assenyalar els punts forts i febles de la política lingüística de la UB:

[1] Pla de llengües de la UB (http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/sites/transparencia/comissio_linguistica/pla_llengues_ub.pdf).
[2] Parla3 (http://futurambidiomes.gencat.cat/?page_id=349).
[3] Font: Serveis Lingüístics de la UB (http://www.ub.edu/sl/ca/socio/dades/index.html).

9.3 Objectius i línies d’acció

La política lingüística és una empresa transversal i col·lectiva que, per al seu èxit, demana la participació dels diferents agents i, al capdavall, de la totalitat de la comunitat universitària. La UB l’ha de desenvolupar tenint present la seva missió general, apostant per l’excel·lència, salvaguardant els drets dels seus integrants, respectant els seus compromisos socials i aprofitant l’experiència acumulada al llarg de la seva trajectòria. Els objectius prioritaris per al pròxim quadrienni poden resumir-se en les següents quatre grans àrees:

Objectiu 9#1. Promoció del plurilingüisme institucional

El plurilingüisme de la institució és un instrument per tal d’assolir objectius com ara fornir una formació d’excel·lència, promoure la internacionalització dels investigadors i la seva recerca, facilitar els processos d’acollida o projectar els resultats de la recerca cap a la pròpia societat.

Accions

1. Millorar l’oferta plurilingüe de la UB identificant-ne les necessitats no cobertes i establint mesures per donar-hi respostes.
2. Avaluar les mesures dutes a terme en el marc del Pla de llengües per poder destriar-ne les més efectives i reconsiderar les menys productives.
3. Elaborar un nou pla de gestió lingüística que respongui als reptes i a les necessitats de la UB dels pròxims anys.

Objectiu 9#2. Poliglotització de la comunitat universitària

La UB és una institució que funciona sobre la base d’un plurilingüisme que demana cert grau de poliglotització de tots els seus integrants. Li cal, per tant, reforçar les accions d’informació, formació, acreditació i avaluació de llengües de tots els col·lectius de la comunitat universitària.

Accions

1. Reforçar el procés de difusió i d’intensificació de la competència trilingüe entre l’alumnat, vetllant perquè inclogui el català i obrint-lo a altres llengües estratègiques.
2. Promoure la plena capacitació lingüística del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis.
3. Vetllar perquè els objectius de poliglotització s’assoleixin de manera additiva amb la resta de les activitats de formació.

Objectiu 9#3. Responsabilitats de la UB envers la llengua pròpia 

La UB, com a institució científica i educativa capdavantera de Catalunya i l’espai Vives, sempre ha assumit plenament la seva responsabilitat per fer del català una llengua acadèmica completa en tots els àmbits.

Accions

1. Vetllar perquè les mesures de promoció del plurilingüisme i poliglotització s’adiguin amb les responsabilitats de la UB en relació amb la promoció de l’ús i el conreu del català en tant que llengua de l’administració, la docència i la recerca.
2. Establir mesures per potenciar-ne l’ús allà on es consideri deficitari en docència, edició de materials docents, recerca, elaboració de tesis, etc.
3. Crear sinergies entre les activitats de la UB en altres llengües i la llengua catalana, com ara proporcionant als visitants un coneixement adequat de la realitat lingüística del país o facilitant l’aprenentatge del català entre els membres de la UB d’estada limitada.
4. Col·laborar amb les altres institucions i administracions rellevants per incrementar el reconeixement acadèmic i administratiu de la producció científica en català.

Objectiu 9#4. Garantia de la qualitat lingüística dels productes UB

Accions

1. Avaluar els punts forts i els punts febles de la qualitat lingüística a la UB i posar en marxa actuacions que hi donin resposta.
2. Potenciar les capacitats d’expressió i comunicació acadèmiques reforçant les iniciatives d’aquesta àrea i estenent-les a totes les facultats.