4.2 El personal docent i investigador: dignificació de l’activitat docent i de recerca

L’activitat docent i de recerca del professorat és la clau de l’excel·lència universitària. La docència i la recerca són funcions pròpies i necessàries, i cal fomentar la qualitat tant de l’una com de l’altra mitjançant accions específiques; també cal establir la proporció adequada entre totes dues. La docència és un pilar fonamental de la universitat, comunica la recerca i actua directament sobre la societat, atès que forma persones i obre perspectives de futur.

Tot el professorat ha de fer docència i recerca en proporció equilibrada, encara que variable segons les circumstàncies i l’etapa de la seva carrera acadèmica.

4.2.1 Antecedents

La LOU, l’any 2001, i després la LUC a Catalunya van introduir les places de professorat contractat, a banda del funcionariat existent. La carrera docent començava amb la plaça d’ajudant i continuava amb les places de col·laborador (no doctor), ajudant doctor (a Catalunya, lector) i contractat doctor (agregat i catedràtic, a Catalunya). Aquesta última és permanent, les altres són no permanents. Això permetia iniciar una carrera acadèmica que donava possibilitats de fer docència regular i d’entrar de ple en la recerca, amb sous dignes i amb places a temps complet.

L’any 2007, la reforma de la LOU va eliminar la figura de col·laborador (que no requeria doctorat i permetia dedicació completa a la docència) com a figura temporal, i va reduir notablement la càrrega docent que podia fer un ajudant (que va quedar en 6 CA, mentre que n’havia arribat a fer 18), de manera que la primera plaça de professorat amb docència a temps complet era la de lector, per a la qual es necessita el doctorat i una acreditació d’agència de qualitat. Això va fer que les universitats es trobessin amb un problema per cobrir dignament molts crèdits de docència. A aquesta circumstància s’hi afegia la complexitat dels canvis d’ensenyaments i de graus ocasionats per l’adaptació a l’EEES.

Del 2008 ençà s’han produït nombroses retallades en les partides pressupostàries de les universitats públiques: s’ha limitat o congelat el capítol I, s’han prohibit noves contractacions i només en els darrers dos anys s’ha plantejat lentament una taxa de reposició de professorat jubilat que no cobria totes les necessitats acadèmiques. A Catalunya aquesta taxa, el 2016, ha estat del 50 % de baixes, mentre que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports n’autoritzava el 100 %.

A més, els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha controlat directament les contractacions de PDI universitari, i no ha acceptat que es convoquessin places de funcionari, sinó que només ha permès places de professorat contractat, ja sigui dins del pla Serra Húnter o dins de programes propis de la Universitat. El pla Serra Húnter preveu la incorporació de 500 noves places en tot el sistema universitari català fins al 2020, seleccionats amb criteris de qualitat internacionals (http://serrahunter.gencat.cat/ca/).

Des del 2015, la Universitat de Barcelona ja aplica criteris d’excel·lència internacional, dins del marc europeu del HR Excellence in Research (http://www.ub.edu/web/ub/ca/recerca_innovacio/hr_excellence/) i en compliment d’aquests compromisos.

4.2.2 Situació actual del PDI

Com a conseqüència de la falta de substitució dels darrers anys i les dificultats de contractació, la piràmide d’edat del PDI de la UB ha pujat notablement, ja que un 86 % del professorat permanent té més de 50 anys, i no hi ha hagut ocasió de planificar el relleu generacional. A més, s’ha retardat molt l’edat d’estabilització del PDI, de manera que el professorat entre 35 i 45 anys és majoritàriament temporal; entre 45 i 55 anys està més igualat; i no és fins als 60, que el professorat permanent és majoritari.

Del 2008 ençà, i pels diversos factors esmentats, el nombre de professors contractats temporals ha augmentat extraordinàriament, especialment el professorat associat que no s’ajusta al perfil de l’article 53 de la LOU (que defineix l’associat com a especialista de reconegut prestigi que exerceix l’activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari). Aquestes places actuen com a places docents de baix cost, per cobrir necessitats docents provinents de baixes, jubilacions i reformes d’ensenyaments. L’associat ha de demostrar que exerceix una altra activitat, però que no s’ajusta forçosament al que estipula l’article 53, i en molts casos ha vist que se li renovava el contracte anual curs rere curs, de manera que alguns associats fa molts anys que treballen a la UB sense perspectives d’estabilització, encara que sovint han obtingut acreditacions per accedir a places millors.

Taules de professorat per categoria i centre:

http://www.ub.edu/gtr/publicacions/mem1415/ca/mem1415/docencia/PDI/Professorat%20per%20centre%20i%20categoria.html

A causa de les retallades pressupostàries, la promoció del professorat permanent ha estat molt reduïda o inexistent, tant com la de professorat no permanent a permanent. Sí que hi ha hagut accions que han estat possibles, segons les circumstàncies polítiques, sobretot en el cas de la promoció de TU a CU o d’agregat a catedràtic contractat.

La impossibilitat d’obrir concursos de funcionariat ha provocat una progressiva disminució del nombre de professors funcionaris que, en el cas de la UB, s’acosta perillosament al límit que marca la LOU de la proporció obligada entre funcionaris i contractats, segons la qual la majoria han de ser funcionaris. La xifra pot variar segons com es comptin els efectius reals, si en persones físiques o en professorat a temps complet, però, tot i això, la situació ha arribat al límit.

A tot això, convé afegir un sentiment de desmotivació i falta d’expectatives entre el professorat més jove i no permanent, i també entre el professorat permanent amb expectatives de promoció. A aquest sentiment s’hi afegeix una certa desmoralització, acompanyada d’una sensació ja d’anys que la tasca del professorat esdevé cada cop més feixuga. L’excessiva burocratització i el fet que el vessant docent o investigador sigui menys atractiu i, sobretot, la sensació de no tenir interlocutors vàlids per exposar els problemes quan sorgeixen agreugen aquesta sensació.

4.2.3 Objectius i línies d’acció

Objectiu 4.2#1. Fer una defensa activa de la carrera acadèmica

Accions

1. Fomentar l’inici ordenat de la carrera acadèmica i investigadora, com a base d’un relleu generacional, a partir dels investigadors i dels docents en formació.
2. Estabilitzar progressivament el professorat. Cal eliminar les situacions d’incertesa i precarietat, i fomentar l’accés a una plaça estable del professorat que ja estigui acreditat a categories superiors, d’acord amb les necessitats docents i de recerca dels centres i dels departaments i de la situació històrica del contracte.

Aquesta estabilització s’haurà de dur a terme progressivament, segons les capacitats pressupostàries i les necessitats docents de cada centre, departament o unitat, però amb la intenció decidida de reduir el nombre de professors precaris.

Objectiu 4.2#2. Planificar, d’acord amb l’administració catalana, la política de relleu generacional 

Accions

1. Planificar el relleu generacional de la UB. El progressiu envelliment del PDI i les jubilacions han de donar pas a nou professorat que garanteixi la qualitat de la docència i de la recerca. Les noves contractacions no han de ser fruit de la precipitació o la improvisació, sinó que han de respondre a un pla de relleu generacional en els diferents departaments i centres, que estableixi un ritme progressiu i asseguri unes garanties de qualitat. El bon professorat no s’improvisa. Per això, la idea de tenure-track és imprescindible i convé desenvolupar aquestes places.

Per fer-ho, cal comptar amb la col·laboració de l’administració pública, de manera que reconegui el valor de la docència que es fa a la Universitat i la necessitat de conservar el patrimoni intel·lectual que representa una universitat tan antiga i complexa com la nostra.

2. Planificar l’estabilització d’investigadors a partir de programes ICREA, Ramón y Cajal i d’altres, dins de les necessitats de recerca de la UB i en el marc d’una carrera acadèmica que asseguri progressivament el relleu generacional.

Objectiu 4.2#3. Consolidar un pla d’estabilització d’associats precaris, en funció de les necessitats i els currículums

Accions

1. Revisar els contractes d’associat que no s’ajusten a l’esperit de l’article 53 de la LOU. És prioritari eliminar la precarietat en els contractes de professorat. Cal examinar un per un cada cas i fer un pla que solucioni les situacions concretes, sobretot en el cas de contractes amb antiguitat, i continuar i ampliar les accions dutes a terme en aquest sentit.
2. Fer un document que reculli les dades d’acreditació dels associats, la seva participació en grups i projectes de recerca i tota la seva activitat no exclusivament docent, per tal de planificar-ne l’estabilització en el marc del relleu generacional i de les necessitats docents i de recerca dels centres.
3. Fomentar els contractes d’associat autèntics. Diferenciar entre el contracte d’associat reconegut per l’article 53 de la LOU i que permet una millor interacció entre professions, societat i ensenyament, i els contractes d’associat utilitzats com a recurs barat per cobrir docència. S’han de potenciar els contractes d’associat autèntics, com a mitjà per connectar més bé la societat i la universitat, i fer un seguiment de la seva dedicació i qualitat.
4. Limitar absolutament les noves contractacions d’associats que no responguin a aquest perfil de l’article 53. Cal evitar fer nous contractes d’associats no autèntics i augmentar així la bossa de precarietat. En cas de necessitats docents puntuals s’han de trobar fórmules internes que les resolguin, com ara redistribució de la docència amb els recursos existents, per tal de recórrer al contracte puntual d’associat només en casos imprescindibles i per un període breu, sense renovació.
5. Proposar solucions imaginatives per resoldre necessitats docents i millorar la qualitat docent: signar convenis amb altres universitats, contractes d’obra i servei a investigadors estrangers visitants, aprofitar els recursos econòmics provinents de títols propis, etc., per tal d’evitar al màxim la contractació de nous associats que no responguin a la figura contractual autèntica.
6. Revisar la figura d’associat mèdic i places vinculades, per tal de treure el màxim partit dels recursos assistencials i de recerca per a la docència en els graus de Medicina, Infermeria i afins, així com en altres ensenyaments, com els d’Educació.

Objectiu 4.2#4. Planificar l’accés a catedràtics de l’enorme bossa de personal acreditat

Accions

1. Crear un pla de promoció del PDI permanent. Les aspiracions del PDI que ha obtingut acreditació superior són legítimes i convé fomentar la creació de places de promoció a CU, d’acord amb les necessitats dels centres i departaments, i amb la planificació global de la Universitat i dintre del marc que permeti la llei.
2. Equilibrar el funcionariat i la contractació. Convé reclamar a les administracions l’obertura de la via funcionarial, estancada en els darrers temps, i equilibrar la proporció entre funcionaris i contractats en els termes que marca la llei. Cal fer-ho en el context de l’elaboració d’una RLT i de planificació del relleu generacional.
3. Establir criteris de prelació clars, consensuats amb els acreditats, per tal de convocar places de càtedra esglaonadament des del primer any. 

Objectiu 4.2#5. Revisar el model de PDA

Accions

1. Revisar el PDA per adequar-lo a les circumstàncies reals del professorat. D’acord amb l’àrea acadèmica i docent, convé revisar alguns dels barems de recerca per ajustar-los a la realitat del que fa el professorat, i incorporar-hi algunes dades més sobre activitats de gestió i de dedicació a la Universitat.
2. Crear un PDA de docència en què es reflecteixi tota l’activitat docent del professorat (docència reglada, activitats extraordinàries, seminaris, etc.) i l’activitat docent duta a terme amb caràcter extraordinari (suplències, cursos optatius, etc.) i amb el qual es fomenti la dedicació a la docència.

 

Objectiu 4.2#6. Establir un procediment, pactat amb els centres i els representants del PDI, per elaborar l’RLT de la Universitat de Barcelona amb l’Horitzó 2020

Accions

1. Fer un projecte d’RLT de professorat, en compliment de l’article 70 de la LOU. Cal iniciar l’elaboració d’una RLT de professorat, que alhora serà l’instrument per planificar un bon relleu generacional. Aquesta plantilla ha de ser flexible i permetre l’augment o la minoració segons l’evolució dels ensenyaments i les necessitats docents canviants.
2. Aquesta RLT s’ha d’elaborar amb el consens de tota la comunitat universitària, centres, representants del PDI, estudiants i PAS, per tal que la Universitat de Barcelona asseguri el relleu generacional, la singularitat dels ensenyaments i l’excel·lència de la recerca.

 

Objectiu 4.2#7. Assegurar les condicions de qualitat del treball del PDI

Accions

1. Revisar les normatives de llicències, permisos i períodes sabàtics, de manera que s’estableixi una flexibilitat més gran en les condicions, i estiguin vinculats també al PDA de docència.
2. Atendre el professorat en les diverses circumstàncies de conflictes, assetjament, desemparament i altres problemes de l’activitat diària. Cal escoltar tot el professorat, posar mesures per evitar les situacions incòmodes o conflictives, i intentar aportar solucions i protecció efectiva en cada cas, amb particular atenció a les situacions d’assetjament sexual o laboral. El professorat s’ha de sentir escoltat i valorat en la seva tasca.
3. Fomentar la conciliació real entre l’activitat professional i la familiar, amb la implicació de centres i departaments.
4. Ajudar el professorat per disminuir l’excessiva burocratització i facilitar les tasques de recerca i de docència (atendre i ajudar per elaborar informes d’avaluació i acreditació, projectes de recerca, etc.).
5. Crear un espai de trobada i acompanyament per al professorat jubilat i col·laborar en situacions eventuals de dependència.