Màrius Rubiralta ha exposat els trets fonamentals del seu programa de govern en la roda de premsa de presentació de candidats al rectorat de la UB. L’aspirant al rectorat ha explicat que, si és elegit rector, treballarà “per l’excel·lència de la universitat sense oblidar el paper de l’equitat”, entesa com a igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat.
7 candidats es disputen el suport dels 63.000 professors, estudiants i personal d’administració i serveis de la UB que el 28 de novembre, en primera volta, podran escollir el rector que presidirà la institució fins el 2020. La segona volta, a la que accediran els dos aspirants més votats tres dies abans, es celebrarà el primer de desembre.
La secció sindical de CCOO de la UB va traslladar als candidats a rector un extens qüestionari, dividit en 11 apartats, per conèixer l’opinió dels aspirants sobre aquells aspectes que afecten més directament al col·lectiu de treballadors de la institució, des de les retallades econòmiques fins a les polítiques d’igualtat.
Màrius Rubiralta s’ha referit avui al relleu generacional del professorat de la UB com una de les principals preocupacions de la candidatura que encapçala. En un acte de presentació del seu programa a la Facultat de Psicologia, Rubiralta, acompanyat de tres integrants del seu equip rectoral, ha assegurat que la solució passa per aconseguir un nou acord de finançament.
El candidat a rector ha assegurat en la seva visita a les Facultats de Física i Química que el seu primer objectiu serà treballar per aconseguir la progressiva estabilitat del professorat. Rubiralta també ha reclamat un tracte més favorable de la Administració cap a la UB, ja que “tenim els millor estudiants i intentem que tothom que vulgui estudiar pugui fer-ho”.
La Junta Electoral Permanent de la Universitat de Barcelona, en una resolució feta pública el 5 de desembre, considera que, “per tal de reforçar l’exigència de comportaments ètics i respectuosos amb les persones i amb la institució”, i de cara a properes eleccions a rector o rectora, es podria adoptar un Codi de bones pràctiques per posar fre a “la difusió d’informacions insidioses” a través de les xarxes socials que haurien de respectar els integrants de les diferents candidatures electorals. La recomanació ve a donar resposta a la reclamació feta per Màrius Rubiralta en el mateix sentit.
El candidat a rector ha subratllat avui, divendres, la rellevància de l’esport en la vida universitària i la importància de la seguretat i la prevenció, especialment en temps de crisi. Rubiralta ha visitat aquest matí les instal·lacions d’Esports UB i ha tingut una trobada amb els treballadors de l’OSSMA, serveis que considera imprescindibles per aconseguir l’excel·lència universitària.
Rubiralta ha encoratjat avui tota la comunitat de la Facultat d’Educació a fer sentir la seva veu, tant a la Universitat de Barcelona com al conjunt de Catalunya, per convertir-se en “un referent a l’hora de dissenyar el model educatiu del país que volem”. El catedràtic ha assenyalat la claredat i el lideratge com a elements claus del seu pla de govern durant el debat amb els altres sis candidats al rectorat.
Màrius Rubiralta ha defensat avui, a la Facultat de Dret, la necessitat de descentralitzar la universitat, però d’una forma integral i posant-se d’acord amb les facultats. L’aspirant a convertir-se en el nou rector considera que la facultat es mereix “un nivell d’infraestructures d’excel·lència” que ajudi a recuperar el paper de referència que històricament ha tingut.
Màrius Rubiralta ha alertat del risc de col·lapse que pateix la Facultat de Medicina, que considera “saturada”. El candidat a rector de la Universitat de Barcelona ha reclamat avui un tracte diferencial per al centre, donat el seu paper de lideratge durant els últims 30 anys.
Rubiralta ha expressat davant del PAS de la UB la seva voluntat de deixar enllestida una Relació de Llocs de Treball (RLT), perfectament consensuada, l’any vinent, i ha reivindicat la importància del col·lectiu en el camí cap a l’excel·lència.
L’augment dels preus de les matrícules, la insuficiència dels ajuts, el pes excessiu que tenen els exàmens, la proliferació de classes teòriques i la manca de conseqüències de les enquestes d’avaluació del professorat són algunes de les preocupacions que els estudiants de la UB han fet arribar a la candidatura.
Màrius Rubiralta ha mostrat la seva ferma oposició al progressiu encariment de les titulacions universitàries que hi ha hagut els darrers anys i ha defensat un model d’universitat pública en què cap estudiant es quedi fora per la seva situació econòmica. El candidat a rector s’ha mostrat davant dels estudiants contrari a l’augment de preus i taxes i ha anunciat que promourà les beques salari.
El candidat al rectorat ha assegurat avui, durant el debat amb els altres 6 aspirants que s’ha celebrat al Paranimf de la UB, que els diners que s’inverteixen en la universitat són molt rendibles, i ha reclamat a la Generalitat que afronti el problema del relleu generacional del professorat amb una política singular per a la UB.
Màrius Rubiralta ha manifestat que l’ampliació de la Facultat d’Economia i Empresa serà una prioritat del seu mandat si resulta elegit rector de la UB i que caldrà posar aquest projecte sobre la taula quan s’obri el pla d’inversions. El catedràtic creu que aquesta millora, juntament amb l’ampliació de la veïna Facultat de Dret, permetrà que la UB disposi de dos entorns de referència a la Diagonal.
El candidat a rector ha visitat el campus de Bellvitge de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, on ha dit que “la UB ha de saber cap a on vol portar aquest campus” o serà l’Institut Català de la Salut qui acabi prenent les decisions. Rubiralta ha avisat que hi ha molts interessos lligats a aquest entorn i que la UB ha d’agafar la iniciativa per evitar que la converteixin en un actor “subsidiari”.
La UB celebra al llarg del dia d’avui la primera volta de les eleccions a rector. Màrius Rubiralta ha basat la campanya electoral, que es va iniciar el 10 de novembre i va finalitzar dijous passat, 24 de novembre, en posar en valor la seva experiència de gestió, un actiu del què no disposen cap dels seus contrincants, per fer front a la delicada situació en què es troba la universitat.
Poc després de votar aquest matí al campus de Torribera, Rubiralta s’ha mostrat confiat a superar la primera volta de les eleccions i en convertir-se en un dels dos candidats que dijous vinent es disputaran, en segona volta, el rectorat, tot referint-se a la solidesa del programa electoral i a la bona marxa de la seva campanya.
La candidatura de Màrius Rubiralta lamenta profundament la mort de Marina Garcia Aguilar, veïna de Sant Joan Despí i estudiant de tercer curs del grau de Psicologia de la UB, que dissabte va ser arrossegada per l’aigua en intentar travessar una riera de Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès.
Joan Elias, amb el 25,96 % del vot ponderat, i Màrius Rubiralta, amb un 25,84%, van convertir-se dilluns en els guanyadors de la primera volta de les eleccions a rector. Molt a prop va quedar Joan Guàrdia, amb el 25,64% del vot ponderat. Els resultats s’han modificat recentment després d’un nou recompte per part de la Junta Electoral Permanent, que va sol·licitar la candidatura de Joan Guàrdia, sense que això hagi alterat les posicions assolides per cap dels tres. Finalment, Elias i Rubiralta es disputaran, dijous, el rectorat.
Durant el debat que els 7 candidats a la primera volta electoral van mantenir amb els estudiants durant la campanya electoral a la Facultat de Química del campus de la Diagonal, moltes preguntes, formulades per escrit, no van poder ser ateses perquè no va haver-hi temps. Màrius Rubiralta respon les qüestions que aquell dia no va poder contestar.
Màrius Rubiralta ha presentat aquest matí una reclamació davant la Junta Electoral de la UB per “pràctiques impròpies” que han modificat el resultat final de les eleccions a rector, que han donat com a guanyador a Joan Elias, que ahir va obtenir el 53,07% del vot ponderat, mentre que Rubiralta va rebre el 46,93%. La participació en la segona volta de les eleccions va ser del 13,76%, sensiblement més baixa que en la primera, quan va votar el 16,10% dels electors.